¿Com ha derrotat Oshoala la síndrome del davanter centre?

BarcelonaA hat trick per partit, aquest és el ritme imparable d'Asisat Oshoala les últimes setmanes. Després del matx contra el Betis a la Lliga, on va tornar a marcar tres dianes, la davantera nigeriana es va col·locar com a pitxitxi de la Lliga, amb 13 gols en set partits. En les tres últimes jornades ha anotat un triplet en cadascuna. El moment de forma és immillorable i la confiança, aclaparadora. Ara bé, Asisat és peculiar. Els seus entrenadors li detecten una certa ciclotímia: ara és a dalt de tot, però al principi de la temporada la situació no era ben bé la mateixa.

Oshoala és una futbolista diferent. Les seves qualitats físiques la fan excepcional i això, combinat amb el seu olfacte golejador, la converteixen en una killer de manual. Però, com tot mortal, té dies millors i dies pitjors, i això no sempre és fàcil de gestionar per a una persona com ella. "Té un caràcter especial. Emocionalment, és una muntanya russa. Tant pot estar supercontenta i simpàtica com tot el contrari", descriu Lluís Cortés, que va ser el seu entrenador en la temporada del triplet blaugrana. "És una persona amb un ventall emocional molt ampli i és complicat gestionar-ho, de vegades. De fet, ella és qui més ho pateix", afegeix el preparador de Balaguer sobre la davantera, que en els últims cinc partits ha sumat 10 gols.

Quan les coses no van bé "es focalitza massa en l'error". "Com a jugadora no t'has de centrar en l'errada, sinó en el que pots fer per evitar-la en l'acció següent. Ja està, ja ha passat i no ho pots canviar. Un partit, al final, són moltes accions successives i no pots perdre temps quedant-te estancada", diu Cortés, que admet que, mentre ell era a la banqueta blaugrana, feien sessions individuals i entrenaments específics amb la davantera perquè agafés confiança quan li trontollava. Un dels problemes és que ella es valora a si mateixa segons la quantitat de gols que marca, destaquen diverses fonts del vestidor a l'ARA. "És cert que una davantera ha de marcar, però no l'hem de valorar només per això. Ella genera moltes més coses", recalca Cortés.

Amb Jonatan Giráldez a la banqueta, les dinàmiques per ajudar la nigeriana es mantenen. "Hi ha un treball diari per crear una consciència en la jugadora", afirmen a l'ARA des de l'staff. Per gestionar casos com el d'Oshoala, el cos tècnic s'hi aproxima a partir de la síndrome del davanter centre, que es basa en la creença de la futbolista que el gol és la seva principal contribució a l'equip i, quan no arriba, l'ansietat augmenta.

Sovint, Oshoala s'autoimposa l'objectiu prioritari de marcar i s'obsessiona en l'aspecte purament numèric, cosa que paradoxalment fa empitjorar el seu rendiment. Les ganes de marcar la paralitzen i augmenta la tensió muscular en el moment de decidir de cara a porteria, i això genera errors que sense estar tensa no cometria. "Com més s'allunya mentalment del gol (entès com un fet aïllat), més probabilitats té de marcar-ne. Sembla una contradicció, però busquem que se centri en tots els passos i les etapes que formen el gol. Així, tot i no marcar, continua tenint oportunitats. La maduresa emocional s’adquireix amb més tolerància a l'error", expliquen des de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

La feina amb les companyes també és clau. "Si quan ella falla una companya aixeca la mà i es queixa, no ajuda l'Asisat. Si rep una recriminació es queda allà, estancada", recorda Cortés. L'staff treballa amb la plantilla que "recriminar no porta enlloc" i intenta que els missatges sobre el terreny de joc siguin positius, sigui entre companyes o amb una mateixa. "Ens afecta molt com ens parlem a nosaltres mateixos. Una valoració no pot ser negativa, ha de ser útil. El diàleg intern no pot ser perjudicial i no podem usar paraules com sempre o mai, és una trampa mental", comenta Joan Vivés, psicòleg del CAR de Sant Cugat.

Oshoala sembla haver vençut aquesta situació, els números l'avalen. Però la feina no està feta. Malgrat que els seus registres hagin millorat i la confiança en ella mateixa s'hagi estabilitzat, la feina s'ha de continuar fent dia a dia perquè no es capgiri la situació i torni a tenir un bloqueig.