El descans dels guerrers del Camp Nou: "Hem lluitat molt per venir aquí"

BarcelonaUn taxi de Barcelona aparca en el petit tros de carretera que es desvia de l'avinguda Joan XXIII per anar al Tanatori de les Corts. El taxista baixa del cotxe, agafa una estora del maleter i es dirigeix cap a la muntanyeta de gespa que té vistes a la remodelació del Camp Nou i la Masia del Barça. Allà es posa a resar de genolls en direcció a la Meca, que queda a milers de quilòmetres més enllà del que serà la zona de la grada lateral del futur estadi blaugrana. Quan ha finalitzat el res, el taxista recull l'estora, la torna a guardar en el maleter, engega el cotxe i marxa.

Malgrat que no ha saludat ningú, és probable que el taxista musulmà hagi escollit aquest indret perquè a l'hora que hi ha anat, entre les 13 i les 14 hores d'un dia laborable, s'omple de desenes de persones que comparteixen la seva religió. Són treballadors del nou Camp Nou que es reuneixen allà per descansar durant l'estona que tenen per esbargir-se enmig de la seva jornada laboral. Molts aprofiten el temps per fer una migdiada després d'haver menjat prèviament en el recinte culer. Cada dia, quan arriben, alguns agafen trossos de cartó amagats estratègicament entre els arbustos el dia anterior que els permeten estirar-se sense que la humitat de la gespa els mulli la indumentària d'obrer.

Del primer que informa l'Ahmed –nom fictici per preservar-ne la identitat– és que només sap parlar turc. Però afegeix, fent-se entendre entre gestos i expressions acollidores, que no té cap problema a conversar amb un periodista malgrat que dona per fet que no sé dir ni una paraula en el seu idioma. L'encerta. De totes maneres, ell té la solució a les mans. Ja té descarregada al mòbil i ben localitzada una aplicació que tradueix instantàniament al turc notes de veu dites en qualsevol altre idioma.

L'Ahmed, de somriure fàcil, encara no ha fet els quaranta anys i diu que ha "treballat molt per venir aquí". Per "aquí" es refereix a la remodelació del Camp Nou, en la qual actualment hi ha uns 3.000 obrers treballant en l'obra que el Barça va atorgar a l'empresa turca Limak. La majoria procedeixen d'empreses catalanes subcontractades, però Limak també ha dut treballadors des de Turquia, com l'Ahmed. El retorn del primer equip masculí de futbol amb un Camp Nou amb una capacitat temporal de 60.000 espectadors, segons les previsions de la directiva de Joan Laporta, hauria d'haver estat abans que acabés el 2024. No serà així i ja es treballa, fins i tot, amb el possible escenari que el retorn es produeixi la temporada vinent.

Treballar en el mateix lloc que Messi i Lamine

A la conversa amb l'Ahmed s'hi afegeix el seu amic Ozan –també un nom fictici per preservar-ne la identitat–, que és un altre dels obrers del Camp Nou. Tots dos relaten que ells mai havien treballat a Catalunya anteriorment, que han vingut a Barcelona únicament per la remodelació de l'estadi del Barça. "Quan hagi acabat l'obra nosaltres tornarem cap a Turquia, el nostre país", expliquen de forma col·legiada l'Ahmed i l'Ozan mitjançant l'aplicació de traducció. Aquest moment tindrà lloc, segons les previsions de la junta de Laporta, al final de l'estiu del 2026.

La relació de l'Ahmed amb el futbol és intensa. Diu que ha fet de porter durant molts anys en equips amateurs del futbol turc. "Aleshores, per a tu és especial treballar en el Camp Nou?", pregunta el periodista. "Sí, esclar. Tot i que el camp estigui en obres, a l'atmosfera es nota que estàs en un lloc especial. Estem treballant on han jugat Messi i Lamine Yamal", explica. Hi està plenament d'acord l'Ozan, que repeteix en veu alta els noms de Messi i Lamine Yamal i després fa un crit d'alegria acompanyat d'un moviment de triomf amb el braç dret malgrat que aguanta una cigarreta amb la mà.

Reivindicacions polítiques durant la migdiada

El percentatge d'obrers del Camp Nou que fumen durant el descans del migdia és molt elevat. Almenys la meitat. També és elevat el tant per cent dels obrers que no es treuen les armilles grogues o taronges ni el casc protector per fer la migdiada. La distribució dels obrers no és casual. Almenys no ho sembla en un bon nombre de casos. Hi ha més grups d'àrabs a la muntanyeta de gespa de davant del tanatori i hi ha més grups d'albanokosovars en el pendent de gespa que toca al Cementiri de les Corts. Altres obrers van per lliure i dormen al terra de la vorera de l'avinguda Joan XXIII o a dins d'un Mercedes amb matrícula de Romania. A la nit molts dels treballadors aniran a dormir a hotels del Maresme, on els portaran amb autocar.

Els albanokosovars aprofiten la presència del fotògraf de l'ARA per exposar les seves reivindicacions polítiques, que porten escrites en els cascs d'obra. Volen que els seus missatges a favor de la sobirania de Kosovo quedin documentats en el reportatge en un Estat, Espanya, que és un dels cinc països de la Unió Europea que encara no dona el reconeixement internacional a Kosovo i el considera com a part de Sèrbia a causa, precisament, del moviment independentista que hi ha a Catalunya.

No tots els treballadors de la remodelació del Camp Nou es queden a descansar en aquests parterres. Dos d'ells, que parlen espanyol, caminen en direcció a l'antiga pista de gel del Barça. Però un s'atura un moment perquè li ha cridat l'atenció un objecte que hi ha a la gespa. S'apropa i descobreix que és una banda mortuòria amb la inscripció De la teva família. "Pensava que era de l'Isak", li diu a l'altre. Es refereix a Isak Andic, el fundador de Mango que va morir la setmana passada en un accident. La cerimònia de comiat va tenir lloc al Tanatori de les Corts, situat a escassos metres. Com que els dos treballadors espanyols no descobreixen cap senyal que la banda tingui relació amb aquesta persona, la deixen on l'han trobat i se'n van.