Desconsol i preocupació blaugrana: els apunts en calent de l'Athletic Club-Barça

BarcelonaEmpat del Barça (0-0) davant l'Athletic Club a San Mamés que no permet a l'equip blaugrana retallar la distància de vuit punts respecte al Reial Madrid, el líder de la Lliga, que va empatar amb el València, ni tampoc posar-se segon després de la derrota del Girona a Mallorca. A continuació, els apunts en calent.

Les desgràcies del futbol. La lesió d'un jugador en un terreny de joc és una de les poques situacions d'aquest esport que agermanen equips i aficions. Es va poder comprovar ahir a Mestalla amb la terrible desgràcia de Diakhaby i s'ha pogut tornar a presenciar avui a San Mamés amb Pedri i Frenkie de Jong. Dues imatges: Pedri desconsolat a la banqueta conscient que s'havia trencat muscularment (quàdriceps de la cama dreta) per tercera vegada aquest curs i Frenkie de Jong marxant del terreny de joc assegut en una llitera amb una cara de molta preocupació mentre rebia els aplaudiments del públic basc després d'una desafortunada trepitjada amb el peu dret. Gairebé es pot assegurar que no estaran disponibles per a la tornada dels vuitens de final de la Champions League davant del Nàpols.

A Bilbao el problema no és només anar de copes. San Mamés és un escenari que té tendència a agafar els rivals amb els pantalons abaixats. L'Athletic Club allà es converteix en una ràfega d'aire calent que deixa l'oponent amb suors per tot el cos. Recentment, els hi ha passat a l'Atlètic de Madrid, al Girona i al Barça a la Copa del Rei. El mateix tràngol va patir l'equip blaugrana en les seves tres visites anteriors en la competició monàrquica, que també van acabar en derrota. En canvi, el rendiment del Barça a San Mamés agafa un aire una mica diferent a la Lliga. Però avui, malgrat que no ha perdut per quart any consecutiu (dos triomfs i dos empats), ha deixat escapar dos punts claus per reenganxar-se a la lluita pel títol en un partit que no ha engrescat l'aficionat culer.

El record d'Ernesto Valverde. Costa entendre que aquest Athletic Club volcànic estigui dirigit per un bloc de gel com l'exentrenador del Barça. Com és possible que la persona que és capaç de portar l'Athletic Club a l'excel·lència recurrentment sigui la mateixa que fa uns anys donava explicacions superficials a les rodes de premsa sobre l'avorrit joc de l'equip blaugrana i que el va dirigir en desfetes altisonants com el 4-0 a Liverpool? La resposta bé pot ser que Valverde a Barcelona no va ser mai capaç de ser tal com és, sotmès al virus de la pressió descomunal de l'entitat blaugrana i als noms llampants de Messi, Suárez, Piqué i companyia.

La creu a Oriol Romeu. La seva primera meitat de temporada no ha sigut l'esperada. Ara bé, d'aquí al fet que Xavi Hernández l'hagi fet desaparèixer de les alineacions hi ha un món (altres jugadors estan tenint un rendiment pobre aquest curs i no han estat enviats a l'ostracisme). És cert que l'invent de Christensen com a pivot dona més solidesa defensiva a un equip que tenia forats per tot arreu, però l'Oriol Romeu del Girona també et podia aportar això i, a més, una contribució en atac que, per definició, el danès no et donarà mai. A Bilbao, almenys, Xavi l'ha posat l'últim quart d'hora.