Pol Espargaró: "Després de la mort de Dupasquier, l'última cosa que volia era pujar a la moto"

Pol Espargaró (Granollers, 1991) esperava el Gran Premi de Catalunya amb candeletes. Després del difícil cap de setmana passat a Mugello, marcat per la mort de Jason Dupasquier, tornar a casa i comptar amb la presència del públic és un gran al·licient per al pilot català. En una temporada en què les Honda no acaben de funcionar, el germà petit dels Espargaró atén l'ARA per reflexionar sobre els canvis necessaris en el Mundial i els passos a seguir per fer ressorgir l'equip de cara a final de temporada.

Després d'un cap de setmana complicat, ¿tenies ganes de tornar a córrer i a més que sigui a Montmeló?

— En tenia moltes ganes. Vagi com vagi, aquest cap de setmana serà especial, però a més amb la notícia que tindrem gent al circuit, és brutal. Són més de 20.000 persones, és inèdit en l'últim any i mig. En tenim tots moltes ganes.

No hi podria haver un escenari millor en el GP de casa.

— Nosaltres el que fem és per a la gent que ens mira. Sense ells el nostre esport i la meva feina no tenen sentit. Tenir gent a les grades, sigui molta o poca, és molt important per a tots. Perquè el fet que la gent pugui veure la cursa i gaudir-la, per a nosaltres, els pilots de casa, que tenim el seu suport i la seva ajuda, i a més per als espònsors, que d'alguna manera han de rebre aquesta repercussió mediàtica que intenten tenir quan esponsoritzen els equips, és important. Començar a tenir gent a les grades és un símptoma també que la cosa millora.

Malgrat aquesta alegria, el cap de setmana ve marcat per la mort de Dupasquier. Estaves veient la sessió de qualificació quan hi va haver l'accident? Com ho vas viure?

— Si, sempre miro els qualis de Moto3 perquè just és la categoria que ens precedeix. De fet, estàvem preparats al box per començar. Són d'aquests moments que no vols que arribin mai, que no t'imagines i que creus que no et tocarà mai a tu. Realment ets conscient que aquestes coses poden passar només quan passen. Fins que no passen no ets conscient del perill que aquest esport comporta. Evidentment, no volem que li passi a ningú, però encara menys a un noi de dinou anys que ho tenia tot per fer. Va ser un moment molt dur, amb molta pena, i que recordarem tots durant tota la nostra trajectòria.

MotoGP va ser la primera categoria que va córrer diumenge i els pilots ja sabíeu que Dupasquier no havia pogut superar les lesions de l'accident. Et vas plantejar no córrer?

— Sens dubte. No crec que siguin les millors condicions per pujar a una moto, i més després del minut de silenci que vam fer davant del seu company d'equip i dels seus mecànics. Nosaltres no som màquines, i a vegades es pretén que ho siguem i complim amb la nostra feina. Som pilots, humans, que patim i tenim els nostres sentiments, que en aquell moment eren molt intensos. Veure els seus mecànics i el seu company d'equip amb la seva moto... En aquestes categories vius pràcticament 24 hores amb el teu company d'equip, que passa a ser un amic: dorms amb ell, passes moltes hores amb ell, no hi ha la rivalitat que hi ha en categories superiors. Veient-lo plorar d'aquella manera i el que sentia, es fa realment complicat prendre la sortida.

Durant el minut de silenci l'Aleix et va venir a buscar. ¿Aquests moments us fan ser conscients que correu un doble risc?

— Sens dubte. És la cara fosca d'aquest esport. Quan tens un germà o un amic a la categoria, pateixes molt més. Nosaltres patim per partida doble. És el meu germà, és la meva sang, i sempre vols que les coses li surtin el màxim de bé. Tots compartim aquest món, aquest circ, que es va movent arreu del món. Som una família i tots compartim les mateixes passions i les mateixes vivències.

¿Ha arribat el moment de plantar-se i que es repensi fer-vos córrer després que passi una cosa així?

— Totalment. És una cosa que s'hauria de repensar i que es replantejarà. Tenim una comissió de seguretat i justament hi anem a queixar-nos de tota mena de problemes per millorar coses al campionat. Això s'hauria de parlar, però és difícil. La posició de Dorna i de l'organització no és fàcil. Són moments extraordinaris que passen molt poc. És una situació molt complicada i s'ha d'estudiar moltíssim. És cert que l'actuació que es va fer el cap de setmana passat no és la idònia. Es poden fer les coses molt millor i de manera diferent. Nosaltres havíem de pujar a la moto minuts després i posar-nos a 350 km/h i córrer un risc enorme. Després de veure el que havíem vist, del que menys ganes tens és de pujar a una moto. Nosaltres ho vam haver de fer. Entra dins de la nostra feina, sí, però ens agradaria que en aquests moments diferents se'ns respectés una mica més.

Honda no està en el seu millor moment. Ara que portes sis curses sobre la nova moto, com et sents?

— Encara ens falta una miqueta. Sobretot en el tema de tracció. No estem aconseguint ser tant competitius com ens agradaria als dos equips d'Honda. No estem anant bé, però sempre hi ha una actitud molt proactiva per intentar avançar tots junts. En els moments complicats s'ha de treballar el doble, abaixar el cap i ser més fort que els altres. És cert que ara les coses no estan sortint com ens agradaria. De vegades som ràpids però en línies generals patim massa; sobretot els diumenges a les curses, és quan patim més. Toca treballar i millorar.

Com t'esperes la cursa d'aquest diumenge?

— Estem millorant molt a poc a poc i el problema és que els altres equips també milloren. Sempre intentem evolucionar més que els altres, però no tenim les eines per fer-ho. Tenim els motors congelats pel covid i, al final, els grans canvis venen del motor. Les cosetes petites que anem fent fa que millorem i trobem el camí.

¿Com t'afecta que Marc Márquez no estigui en el punt esperat?

— El Marc ha tornat d'una lesió molt greu i encara s'està recuperant. No està al cent per cent i la moto tampoc. És molt complicat per a ell recuperar el nivell que tenia i pilotar com ho feia, perquè la moto tampoc no està com quan ho va deixar. A mi em costa trobar les sensacions, soc nou en aquesta fàbrica, i és complicat començar un desenvolupament amb una moto que no coneixes. Necessitem el Marc, això és evident. A poc a poc va agafant més confiança i es va trobant més bé físicament. L'aturada de l'estiu serà un punt d'inflexió per avançar i un bon moment per remar tots junts.

Què en pensa de l'acció polèmica de Márquez a Mugello, l'acusació de posar-se a roda per millorar temps als entrenaments?

— Tots agafem roda. Sí que és cert que el que va fer el Marc va ser agafar-ne una mica massa, però és cert que la situació en la qual estem ara a Honda no és la ideal. Quan la moto no funciona i tens problemes, enganxar-te a algú et pot donar una dècima i mitja o dues que et poden suposar entrar a la Q2, com va passar. No el defenso, però tampoc l'acuso. És una cosa que jo també faig, potser no tan clarament com ell a Mugello. Això denota en quina situació estem i que la moto no acaba de funcionar ni de ser el que era.

L'objectiu d'aquest cap de setmana?

— L'objectiu principal és ser a la Q2 regularment. A Mugello hi vaig poder ser, i crec que és una cosa que hauríem d'assolir amb certa facilitat i no és el cas. Llavors, un cop a la Q2, seria fer una cursa regular i sense problemes. Portem sis curses, i en dues he tingut problemes mecànics. Vull intentar deixar els problemes i fer una cursa normal sense cap contratemps, i que sigui tan positiva com sigui possible parlant de sensacions. Vull acabar la cursa i sentir-me satisfet. És el que ara necessito: sentir-me realitzat i que les coses que faig valguin la pena. De moment, les coses no estan sortint i amb els problemes mecànics no milloren, i això crea molta frustració.