Diego López tanca el ‘catenaccio’ de Quique

Cornellà de LlobregatEl futbol va fer justícia amb Diego López. El gallec, condemnat a la banqueta en Lliga, va aprofitar ahir l’oportunitat que li donava la Copa i va retrobar-se amb les bones sensacions que va oferir el curs passat. Ho va fer, a més, contra el rival que l’havia privat de la felicitat. El gallec va perdre aquest curs la titularitat perquè al derbi del desembre del 2016 una topada amb Luis Suárez va causar-li una bursitis de la qual va ser operat a l’estiu. Quan va tornar, sense haver fet pretemporada, Pau ja era un fix a l’onze de Quique. Ahir, el derbi li va tornar la glòria que li havia pres. Gairebé tota la feina que va tenir, que no va ser poca, va ser refusar un xut botant a Busquets i aturar un penal a Messi superada l’hora de joc. El gallec no podia haver triat uns millors context i rival per reivindicar-se, i va celebrar la seva prodigiosa estirada al cantó esquerre amb una celebració eufòrica. No n’hi havia per menys. Era el tretzè que aturava en la seva carrera. A més, no era el primer cop que frustrava l’argentí des dels onze metres. Deu anys enrere, el 31 de gener del 2008, Diego López s’havia convertit en el primer porter que aturava una pena màxima en la carrera d’un Messi professional. Aleshores, però, no va poder evitar que el seu Vila-real caigués al Camp Nou. Ahir, una dècada després, la gesta del gallec sí que va resultar decisiva, i es va convertir, a més, en el primer porter a aturar-li dos penals.

La seva estirada va ser la cirereta en el pastís del plantejament de l’Espanyol, que va aconseguir el que volia, desconnectar un Barça a qui la paciència, aquest cop, no va servir. Quique havia alertat del perill dels blaugranes en les segones parts, i malgrat que els espanyolistes van estirar-se més en el segon temps, quan van trobar el premi del gol, el cert és que durant la majoria del partit van aconseguir ensopir el conjunt d’Ernesto Valverde. “Teníem clar que Messi no podria estar tot el partit al mateix ritme. A la segona part ja ha girat menys que a la primera. A la primera part calia defensar amb cap”, deia Quique Sánchez Flores.

Cinc migcampistes

Després de rebre dotze gols en els seus primers tres derbis a la banqueta de l’Espanyol, Quique Sánchez Flores va canviar notablement el plantejament. El tècnic no va dubtar a implantar un descarat catenaccio amb tres migcampistes de perfil clarament físic. En cap dels anteriors derbis el preparador madrileny s’havia allunyat del 4-4-2. Ahir la sacsejada va ser notòria. Quique va renunciar a un punta i va avançar David López al mig del camp per convertir la zona ampla en una autèntica teranyina. El tècnic havia anticipat que preferia acabar amb quatre grogues que amb cap, i quatre van ser les que va rebre el seu conjunt. La premissa era clara: tancar espais i interrompre la circulació interior blaugrana, encara que al primer temps hi hagués algunes fuites. Acompanyat de Víctor Sánchez, van ser els dos encarregats d’acompanyar Moreno en la primera línia de pressió sobre els centrals. El desgast de tots va ser espectacular. “Sabíem que si les cames ens arribaven estaríem dins del partit. El primer temps va ser de resistència, en el segon vam tenir més sortida cap endavant”, va apuntar el tècnic.

En el primer temps els espanyolistes amb prou feines van arribar al 22% de la possessió (al final del partit va ser del 28,2%), però això ja entrava en els plans del seu tècnic, que prioritzava una bona col·locació i no prendre mal. L’inici de partit, però, no va ser senzill, ja que l’Espanyol va cometre diverses faltes perilloses a la frontal que Messi no va saber resoldre amb encert. A més, fins la segona part, amb Baptistão, no va aconseguir allargar-se i trepitjar camp rival, un pecat que ahir, gràcies a la bona organització defensiva, no va acabar pagant. El brasiler va ser el primer d’estirar l’equip, i va aconseguir arrossegar els laterals, sobretot un Navarro que va disfressar-se d’assistent. Quique va guanyar la primera batalla a 90 minuts, però la guerra tindrà un segon episodi.