Diego Martínez i el ‘déjà-vu’ del primer estiu de Pep Guardiola al Barça

BarcelonaL’estiu del 2008, Pep Guardiola va aterrar a la banqueta del Barça amb el difícil repte de posar ordre en una plantilla acomodada que havia adquirit determinats vicis. Al tècnic de Santpedor no va tremolar-li el pols a l’hora de comunicar a alguns dels pesos pesants de la plantilla que no podien seguir al club. Ronaldinho i Deco van marxar i Eto’o ho faria un any més tard. Tres jugadors que havien marcat una etapa al Camp Nou sortien per la porta del darrere pel bé del col·lectiu.

14 anys després, Diego Martínez ha aterrat a l’Espanyol amb una missió similar: instaurar un nou cicle que li permeti al club blanc-i-blau alçar el vol. El gallec iniciarà aquest dissabte, a la seva Vigo natal (17 h, DAZN), la seva etapa com a tècnic de l’Espanyol. L’entitat engegarà la seva 87a temporada a Primera amb un equip encara incomplet, que viu immers en una metamorfosi traumàtica i necessària: després de confirmar les inesperades sortides dels dos primers capitans (David López i Diego López), el club declara transferibles els tres jugadors més cars de la seva història: Raúl de Tomás, Matías Vargas i Adrián Embarba. L’entitat espanyolista va pagar, entre 2019 i 2020, 43 milions –i uns salaris força elevats– per tres jugadors que, ara per ara, sembla que no tenen encaix en la planificació del nou tècnic. Els dos primers no han tingut minuts durant aquesta pretemporada, mentre que el tercer ha tingut un protagonisme gairebé nul. 

El seu futur dependrà del que digui el mercat, però la postura del club és clara: no es compta amb ells per diversos motius. El primer, econòmic: són tres jugadors amb bon cartell. En el cas del punta, s’espera obtenir una plusvàlua, mentre que pels dos extrems el club espera poder recuperar prop de la meitat del que va invertir. Qualsevol de les tres sortides alliberaria un important gruix de massa salarial. El segon gran motiu és esportiu: són tres jugadors poc compromesos defensivament, un condicionant que no agrada al nou tècnic.

Diego Martínez ha deixat clar amb insistència que “l’estrella de l’Espanyol ha de ser l’equip”. És a dir, que el col·lectiu ha de pesar més que qualsevol de les seves individualitats. I això, a la pràctica, passa per prescindir d’aquelles peces que, per més nom que tinguin, no vulguin posar-se la granota de treball en benefici de l’equip.

L’inevitable full de ruta de Durán

Als despatxos nobles de l’RCDE Stadium són conscients, des de fa mesos, que aquest estiu calia executar un sacseig que no només afectaria bona part de la plantilla, sinó que també tindria repercussions a l’organigrama. Per iniciar un nou cicle, allunyat dels vicis del passat, tan criticats per l’afició, calia una revolució similar a la que va desenvolupar Chen Yansheng en el seu primer any al club. 

La gran majoria de canvis que s’han començat a veure aquest estiu, de fet, ja fa uns mesos que estan planificats. Com ja va explicar l’ARA al març, l’anterior director general de l’Espanyol, José María Durán, havia presentat a Chen Yansheng un pla detallat en què s’especificaven tots els moviments d’entrades i sortides de jugadors a més del relleu a la direcció esportiva. Durán entenia que l’equip necessitava una sacsejada per poder fer un salt qualitatiu cap endavant de cara al curs vinent. Les desavinences amb Chen Yansheng, però, van impedir-li executar un pla que ha heretat el nou CEO del club, Mao Ye.

Mentre Durán apostava per recuperar Ramon Planes –que ha acabat fitxant pel Getafe– com a substitut de Rufete, Chen i Mao van optar per promocionar internament Domingo Catoira, que portava dos anys al club com a secretari tècnic. A tres setmanes de finalitzar el mercat, l’Espanyol ja ha executat 19 operacions (12 sortides, sis fitxatges i dos cedits que tornen). Tot i alliberar un gran gruix de massa salarial, encara necessita un impuls econòmic afegit per acabar d'adobar la plantilla.

La gran majoria d'aquest impuls està supeditat a la sortida de RDT, el gran serial del mercat estiuenc de l’Espanyol. El jugador fa mesos que busca una sortida, però no és senzill trobar un comprador que assumeixi els 40 milions que en demana el club blanc-i-blau. L'entorn del punta aprofitarà al màxim les opcions, i Anglaterra i Alemanya són dos mercats on podria trobar un destí. Malgrat que el punta no ha participat en cap dels amistosos d'aquesta pretemporada, tant des del club com des del seu entorn desmenteixen que hi hagi hagut cap enfrontament amb el nou tècnic i justifiquen les seves absències per una qüestió de nivell físic. Les parts són conscients que caldrà seguir sent molt pacients en un mercat que segueix frenat.

RDT considera que és el moment de posar-se a prova en un gran d’Europa, però si s’acaba quedant haurà d'acostar postures i firmar un matrimoni de conveniència, encara que sigui per uns mesos, amb un Diego Martínez que podria haver de quedar-se amb ell com va fer Guardiola amb Eto’o. Un desenllaç que ara mateix cap part descarta i que podria acabar sent beneficiós per a tothom.