"Diré al Barça que us contracti; no heu de treballar, us aniran pagant"

Barcelona"A nosaltres se'ns va oferir una cosa que fins i tot explicar-la em fa vergonya de tan absurd que va ser", explica una de les germanes Tartas, les quals van posar dues querelles per estafa agreujada contra Joan Laporta, Core Store i CSSB Limited després que en les operacions d'inversió que van fer en aquestes societats el 2016 per un valor de 400.000 euros no se'ls paguessin els interessos pactats del 6% ni se'ls retornés el capital invertit. "Ens va dir [Sandra Solé, una de les intermediàries d'aquestes operacions]: «Cobrareu d'alguna manera. He pensat que diré al Barça que us contracti»", afegeix. "Ens va dir: «No, no heu de treballar. Simplement, és un contracte i ells us van pagant»", aporta l'altra germana.

Aquesta és una de les novetats sobre les cinc denúncies per estafa agreujada relacionades amb Core Store, CSSB Limited i Laporta que aporta el documental Laportagate, dirigit pel periodista Andreu Rauet, que s'estrena aquest dimecres a les 20 h als Cinemes Texas de Barcelona i que estarà publicat a YouTube en el canal @Laportagate a partir de les 22 h. Tots els denunciants coincideixen en el fet que abans de fer aquestes inversions els intermediaris els en van vendre la solvència amb arguments com que Laporta hi estava al darrere. Un dels intermediaris, Fernando Oliveira, va admetre en seu judicial que l'ara president del Barça aportava confiança a les inversions.

Les germanes Tartas, a més, expliquen que a un tercer germà de la família, que va invertir 50.000 dòlars en subscripcions de CSSB Limited el 2016 i que també ha denunciat aquesta societat i Laporta, Solé va oferir-li vendre al Barça alguns quadres seus –de professió és pintor– per recuperar la inversió. Però ell s'hi va negar. La mateixa Solé, en un àudio que apareix en el documental, diu a un dels inversors que demanarà entrar al club: "Jo a partir d'ara intentaré cobrar del Barça a bones durant tres o quatre mesos".

Així, el documental exhibeix noves proves sobre el relat que les germanes Tartas ja havien explicat a les querelles, el qual va avançar l'ARA aquest dimarts. En una d'elles es diu que, per recuperar les inversions, hi havia la possibilitat d'entrar a treballar al Barça: "La senyora [Sandra] Solé va proposar als querellants la sol·licitud d'un lloc de treball al FC Barcelona com a forma de recuperar els diners invertits perquè era la moneda de canvi que estaven utilitzant amb altres inversors".

Toni Cruz i el seu fitxatge pel Barça

Una altra de les argumentacions de les denúncies de les germanes Tartas, com també va explicar aquest diari, va ser que Toni Cruz, exintegrant de La Trinca i creador de programes com Operación Triunfo i Crónicas marcianas, va formar part d'aquestes inversions a CSSB Limited i Core Store. Fins i tot, es parla d'un projecte de programa de televisió a la Xina de l'estil Gran Hermano amb futbolistes. Posteriorment, l'estiu del 2022, Cruz va fitxar pel Barça com a conseller extern de la difunta Barça TV, el mateix càrrec que té avui dia a Barça Studios. "Toni Cruz [treballa al Barça] en compensació del que li devien de la inversió", assegura una de les germanes Tartas en el documental Laportagate.

A més, la investigació aporta un correu electrònic enviat per Oliveira a Manana Giorgadze, aleshores secretària de Laporta i avui cap del gabinet de presidència del Barça, en què el primer dona els comptes bancaris dels inversors perquè se'ls ingressin interessos de les operacions amb CSSB Limited i Core Store. Un dels comptes bancaris que hi apareix és el de Toni Cruz.

El documental també posa el focus en Bryan Bachner, director de CSSB Limited entre el 2016 i el 2021 i actualment director de Barça Vision i de les oficines del club a Hong Kong i Nova York. "Al Bryan aquest, que l'enganyen, li han pagat perquè ara és el director del Barça a tot Àsia. L'han comprat, l'han posat de director del Barça a tot Àsia. Li deuen haver donat 200.000 euros a l'any... i ben calladet. [...] El Bryan està untat", assegura Solé a un dels inversors. "El Bryan em trucava cada setmana, [ara] no em truca mai. Jo li vaig trucar ahir. «Vinc a Barcelona», em va dir. Un tio que cada setmana parlava amb mi de cop i volta parla una vegada cada mes i mig. Jo confiava en ell fins que vaig veure que l'han fet director del Barça. Aquí se m'ha escapat", afegeix.

Laporta parla en primera persona del Reus

Core Store va ser fundada el 2011 per Laporta i Joan Oliver –director general del Barça durant el primer mandat de l'advocat– per prestar serveis de consultoria. Laporta en va ser administrador solidari i accionista entre el 2011 i el 2019. Oliver encara ho és avui en dia. Fins al 2019, la seu d'aquesta societat va ser l'avinguda Diagonal, 469, de Barcelona, on hi ha el bufet d'advocats Laporta & Arbós. Poc després de Core Store va néixer CSSB Limited, una societat amb seu a Hong Kong vinculada a la primera que ha gestionat entitats esportives, com el BIT FC (Beijing Institute of Technology Football Club), un modest club de futbol xinès. El 2014 va aterrar al CF Reus Deportiu controlada per Oliver i arribaria a tenir el 57% de les accions de l'entitat abans que el 2020 el Reus desaparegués per problemes econòmics.

Però Laporta sempre s'ha desmarcat del Reus i la seva desaparició. Per això és significatiu que, en la seva declaració com a investigat en una altra querella per estafa agreujada relacionada amb CSSB Limited i Core Store, en aquest cas posada per un guanyador de la Primitiva que va invertir-hi 4,7 milions d'euros, parli en primera persona quan es refereix al club del Baix Camp. "Quan es puja el Reus a Segona per primera vegada en 100 anys vam tenir una oferta de compra. Alguns li vam dir al Joan [Oliver]: «Potser és el moment de vendre». I el Joan, que és un home amb la seva personalitat, va dir: «Ara podem fer l'esforç de pujar-lo a Primera». Jo crec que si l'haguéssim venut hauria acabat tot molt bé", va afirmar Laporta en seu judicial.

La possibilitat de treballar al Barça per recuperar els diners d'una presumpta estafa