Djokovic es proclama campió a Wimbledon (4-6, 6-3, 6-4 i 7-6)

CiutadellaNovak Djokovic torna a posar-se la corona a Wimbledon. El serbi ha signat una final majestuosa per sumar el seu setè trofeu a Wimbledon (4-6, 6-3, 6-4 i 7-6) i fer més gran la seva llegenda. Ha sigut el millor, el tenista que ha posat el joc per davant de les passions i ha deixat de banda la seva versió més esbojarrada per sentenciar el seu 21è títol de Grand Slam. Nick Kyrgios, un rival que representa la part més visceral de l'esport, ha perdut la força per la boca i ha acabat sotmès a un dels millors tenistes de la història.

"A mi no m'agrada el tenis, jugo per diners", ha arribat a dir l'australià, sense remordiments. Ell és així, un rebel, un inconformista que porta per bandera la contradicció. En contra de tot allò establert, convençut que té raons per sentir-se superior als altres. Djokovic, en canvi, ha sigut gel en aquesta final. Davant del foc personificat que ha sigut Kyrgios amb el seu incansable espectacle, el serbi ha mantingut en tot moment la calma prioritzant el joc, l'estil i la pausa, i això l'ha acabat portant al seu setè títol de Wimbledon en l'última dècada.

Malgrat que el trofeu ja té gravat el nom de Novak Djokovic, la final no ha començat com el serbi esperava. Davant un Kyrgios còmode en el descontrol i lluint servei, el serbi no s'ha sentit fi amb un tenis desordenat i poc previsible. Els canvis, sempre nascuts de la raqueta de l'australià, han sigut fuetades difícils d'esquivar per al flamant campió. Amb pausa i contingència, Djokovic ha esperat pacient al segon set per capgirar la tònica i assolir el control del partit.

El segon assalt ha retornat la calma sobre la pista central de l'All England Club. Djokovic ha aconseguit respondre als magnífics serveis de l'australià, especialista en aces, mentre que Kyrgios començava a encendre's de mica en mica. Si el serbi és un personatge peculiar, l'australià, número 40 del món, en aquest sentit juga en una altra lliga. Amb una estètica peculiar en el món del tenis, sempre amb la seva samarreta de tirants i gorra amb visera plana del revés, Kyrgios és irreverent per naturalesa. En certa manera, hi ha alguna semblança entre els dos finalistes de Wimbledon. Djokovic sempre ha sigut, a diferència dels seus rivals històrics, Rafa Nadal i Roger Federer, el rebel, el visceral, com Kyrgios. L'australià, però, ha deixat veure per moments la seva cara més fosca sobre la gespa de la pista central amb crits i males formes tant cap a la grada com cap al jutge de cadira.

S'imposa la calma del serbi

La gespa de l'All England Club comença a ser com el jardí de casa per al serbi. És un dels escenaris on desplega el seu millor joc i on més còmode se sent. Mentre Kyrgios se sent més feliç en el desordre, Djokovic ha sabut comptar fins a deu quan el seu oponent ha entrat en còlera durant gairebé tot el tercer set, igualat entre els dos tenistes i decisiu per decantar el partit cap al costat del serbi. L'australià ha perdut els nervis mentre la grada l'atacava amb crits a cada punt i Djokovic veia com aquest espectacle el beneficiava. La seva paciència ha tingut recompensa i ha sumat el tercer set a favor seu.

El quart ha sigut com córrer una marató. Els dos tenistes han suat com mai per adjudicar-se cada punt, amb una exigència física al nivell de la final que s'estava disputant. Cada pilota era a vida o mort i s'ha acabat decidint al tie-break. Contra un Djokovic amb determinació és molt difícil competir i, finalment, Kyrgios ha hagut de conformar-se amb el segon lloc. L'esglaó més alt estava reservat per al tenista serbi, que ja suma 21 Grand Slams i s'acosta a la xifra astronòmica de 22 que defensa Rafa Nadal.