Alcaraz destrona Djokovic en una final de Wimbledon estratosfèrica

Carlos Alcaraz ha aparegut per revolucionar el món del tenis. Ja es pot afirmar amb rotunditat. Ja no hi ha dubte. Amb només 20 anys, el nom del murcià quedarà gravat per sempre més a les pàgines de la història de Wimbledon, el torneig de tenis més prestigiós del planeta. En una final d'aquelles que es recordaran anys i anys, Alcaraz ha jugat com els àngels durant gairebé cinc hores per derrotar Novak Djokovic per 1-6, 7 (8)-6 (6), 6-1, 3-6 i 6-4.

Feia deu anys que Nole, un tenista tan agre com meravellós damunt la pista, no perdia un partit a la pista central de Wimbledon. El murcià l'ha privat del que hauria sigut el seu vuitè trofeu a Wimbledon i el seu 24è Grand Slam. Alcaraz somriu i no només és el número u del rànquing mundial (ja té dos Grand Slam), sinó que també mana en el cara a cara particular amb el serbi (2-1).

Per aconseguir-ho, el jove tenista de Múrcia ha hagut de canviar el relat d'una final que semblava vista per a sentència abans d'hora. En el primer set, de només 34 minuts, Djokovic ha estat una autèntica piconadora i no ha donat opcions al seu rival, que en cap moment ha fet la sensació que podria fer ombra al serbi (1-6). Però si Nole, amb el seu somriure murri i antipàtic, s'ha arribat a pensar en algun moment que tindria una final fàcil, estava del tot equivocat.

Al segon set, marcat per la igualtat, el vent i per l'inici del xou de cares de pomes agres i diàlegs amb l'àrbitre de Djokovic, Alcaraz ha batallat de valent per confirmar que es viuria una final èpica. Decidit al tie break, el segon set ha sigut de molt desgast per als dos tenistes, després de gairebé una hora i mitja de durada.

Batalla mental antològica al tercer set

La remuntada d'Alcaraz, però, viuria el seu moment àlgid al cinquè joc del tercer set. Ha estat una autèntica batalla mental, en què si bé el murcià estava millor físicament, Nole aconseguia no perdre la concentració. Fins a 25 minuts de durada, amb més de mig quilòmetre recorregut pels dos tenistes, que s'han resolt després de 13 deuce i amb la setena pilota de trencament per a Alcaraz. Punys alçats per celebrar un joc que confirmava que havia revertit la mala dinàmica del primer set i es confirmava la millora exhibida en el segon.

Endur-se aquest joc ha sigut una injecció de vitamines per a Alcaraz, que ha vist augmentada la seva confiança i ha ventilat el tercer set per la via ràpida (6-1). Tot estava encara per decidir i el duel s'encaminava cap a les tres hores de joc, però amb l'actual número u del rànquing ATP penjant-se per primer cop l'etiqueta de favorit en la final ni més ni menys que a Wimbledon i davant Djokovic.

El quart set s'ha encetat amb la mateixa dinàmica. Alcaraz estava intractable, amb una exhibició física (és un tenista relativament baix, d'1,83 metres, i fa de la velocitat una de les seves fortaleses) combinada amb la precisió suficient en el cop per fer treure la llengua al serbi gairebé en cada punt. Però el tenista amb més tornejos de Grand Slam de la història encara tenia molt a dir.

Nole ha jugat a posar a prova la tensió i els nervis del seu rival de 20 anys, però Alcaraz continuava sent inflexible. Tot i el seu rostre encara juvenil i l'apel·latiu de Carlitos, ha mostrat una paciència de veterà. Djokovic, malgrat que en la seva dilatada carrera ja havia jugat altres finals llargues –a Wimbledon mateix, amb Roger Federer, o a l'Open d'Austràlia, amb Rafa Nadal–, no trobava l'estratègia per desestabilitzar el murcià, que alternava la potència amb les deixades.

Djokovic aconsegueix revertir la dinàmica

Davant el bon tenis d'Alcaraz, el serbi ha hagut d'esprémer tot el seu talent perquè el seu rival no se li escapés en el marcador. Al quart set, si l'espanyol guanyava un joc, Djokovic contestava guanyant el següent. Així fins al cinquè, en què el número 2 mundial ha aconseguit trencar el servei del murcià i revertir la dinàmica.

Nole s'ha posat dos jocs endavant (2-4), i tot i que Alcaraz no s'ha deixat enlluernar per la reviscolada del serbi, ha vist com s'esvaïa el somni de tancar la final en el quart set. Bons moments per a Djokovic, que ha resolt el vuitè i novè jocs per la vida ràpida deixant el murcià sense puntuar en aquests dos darrers jocs i segellant el set (3-6) després de gairebé quatre hores de partit.

L'inici del cinquè i definitiu set ha mantingut el nivell altíssim de tota la final, amb un Djokovic elèctric i amb Alcaraz exhibint cops de boleia que feien les delícies de l'afició d'una pista central de Wimbledon plena a vessar. Cada punt tenia el regust de valer la final, i els dos tenistes, malgrat el desgast, han continuat mostrant un nivell excels que els acredita com els dos primers del rànquing ATP.

En el moment més decisiu, qui més ha brillat ha sigut Alcaraz. Ha arribat a treure de polleguera Djokovic, que després de veure com se li escapava el tercer joc, ha rebentat, enfurismat, la raqueta contra el pal de la xarza. El murcià ha deixat enrere el cansament i els dubtes que l'havien fet flaquejar al quart set i ha desplegat una confiança brutal en el seu joc.

Nole no s'ha deixat intimidar i fins al darrer moment no es podia preveure quin dels dos tenistes guanyaria. Fins que Carlitos, que des d'avui ja serà Carlos, ha tancat, exigint a Djokovic amb el seu servei, el joc definitiu. Una final per a la història. Un tenista que marcarà una nova era d'aquest esport.