Djokovic i el sorprenent Anderson juguen la final de Wimbledon
Nadal perd contra el serbi i suma vuit anys sense ensumar el títol de Londres
PalmaNovak Djokovic acompanyarà Kevin Anderson en la final d’avui de Wimbledon (15 h). El tennista serbi va derrotar Rafel Nadal en la segona semifinal, també maratoniana, ja que va durar més de cinc hores (6-4, 3-6, 7-6, 3-6 i 10-8). El partit havia començat divendres al vespre i va acabar ahir horabaixa, per la normativa que impedeix jugar a l’All England Club més enllà de les 11 de la nit, hora local. I tot perquè la semifinal anterior, entre Anderson i Isner, havia durat més de sis hores i mitja, per la qual cosa es va convertir en el segon partit més llarg de la història del torneig -i la semifinal del Grand Slam que ha durat més estona de tots els temps.
Dos dies de partit
Nadal i Djokovic havien començat a disputar el seu partit conscients que no acabarien a temps i cercant un avantatge decisiu per a la segona mànega. El serbi, amb un servei més eficaç, s’havia situat per davant en el marcador, amb dos sets, el darrer aconseguit al tie-break. Tot quedava pendent de la resolució d’ahir, també amb la pista central coberta, com s’havia iniciat el partit el dia anterior. En aquesta ocasió, Nadal va millorar notablement el seu servei i va aconseguir guanyar el quart set per igualar el partit contra un Djokovic que jugava a la defensiva. Semblava que, en la igualtat màxima, Nadal podia imposar-se als punts, però el serbi va saber canviar el ritme a l’equador del cinquè set, amb 3-3 al marcador. Nadal començà a patir per guanyar el servei mentre Nole, més precís en els cops guanyadors, agafava un lleuger avantatge.
Una moneda a l’aire
Malgrat això, es mantenia la igualtat perquè, quan el serbi s’avançava, Nadal responia amb la seva rauxa característica. I quan el manacorí es posava per davant, apareixia la versió més solvent del rival, que es felicitava després del partit per haver posat punt final a quinze mesos d’insomni, els que ha viscut allunyat del seu millor tennis. Així doncs, en un joc de sensacions i gran espectacle, amb cops que feren aixecar reiteradament els aficionats, la semifinal s’havia de resoldre per detalls minúsculs. Sis a sis, set a set, vuit a vuit... fins al 9-8 per a Djokovic i servei per a Nadal. El serbi es va situar 0-40 i va deixar el manacorí contra les cordes. Aquest cop sí, Djokovic no va desaprofitar el caramel·let. D’aquesta manera, Djokovic, que continua en línia ascendent, arriba a la seva cinquena final de l’All England Club, on s’ha imposat en tres ocasions (2011, 2014 i 2015).
Kevin Anderson és l’altre finalista
Kevin Anderson (Johannesburg, Sud-àfrica, 1986) és un dels tennistes més alts del circuit ATP (2,03) i també un dels que té una millor treta de servei. Enguany ja suma 657 aces (6.279 en tota la seva carrera). Els seus pares, Michael i Barbara, eren enginyers i estan jubilats. Quan era petit, Kevin alternava el tennis amb l’atletisme i fins i tot competia en els 800 metres. Avui serà el rival de Novak Djokovic en una final inèdita, perquè el sud-africà només ha guanyat quatre títols en tota la seva carrera, i això que és de la quinta de Rafel Nadal; té 32 anys. Va ser top ten per primera vegada el 2012 (de Wimbledon, en pot sortir com a número 4 si és capaç d’aixecar el títol). Anderson abans ja va ser capaç de deixar pel camí Roger Federer en quarts de final d’un magnífic partit que va remuntar per guanyar en cinc sets 2-6, 6-7 (5), 7-5, 6-4 i 13-11 en 4 hores i 14 minuts. En semifinals va derrotar John Isner en 6 hores i 30 minuts, i ja s’ha convertit en el segon partit més llarg en la història de Wimbledon, després del que varen protagonitzar el mateix Isner i el francès Nicolas Mahut el 2010, el partit més llarg de la història del tennis (primera ronda, amb un resultat de 6-4, 3-6, 6-7, 7-6 i 70-68): va durar 11 hores i 5 minuts, i es varen disputar 183 jocs. La semifinal més llarga de la història dels Grand Slams era fins aquest any la que varen jugar el suec Stefan Edberg i el nord-americà Michael Chang a l’Open dels EUA el 1992, que va durar 5 hores i 26 minuts.
Novak Djokovic, el gran favorit
La presència de Novak Djokovic en aquesta final representa el retorn d’un gran del tennis mundial que té en el seu palmarès 67 títols (tres de Wimbledon: el 2011, el 2014 i el 2015). El 2018 encara no ha aixecat els braços després d’una travessia pel desert a causa d’haver estat lesionat durant mig any i d’haver quedat eliminat en les primeres rondes dels grans tornejos.
