Un dol insuportable que no alterarà els plans del Girona

GironaEl director esportiu blanc-i-vermell, Quique Cárcel, deambulava per la gespa de Montilivi intentant donar suport als futbolistes del Girona, absolutament abatuts amb la sentència, gairebé definitiva, d’un descens que els acompanyarà tota la vida. Cárcel està passant les pitjors hores des que va aterrar a l’entitat, l’estiu del 2014. El dolor és insuportable, perquè sembla impossible creure que el somni de continuar a Primera Divisió ja s’hagi acabat.

La sèrie ha sigut desastrosa: vuit derrotes en les nou últimes jornades de Lliga que ho han fulminat absolutament tot. Emocionalment, tothom està destrossat. Des d’Eusebio Sacristán, que va arrencar a plorar a la sala de premsa i va assumir el fracàs de no haver mantingut viva l’herència de Pablo Machín, passant pels jugadors i fins a l’últim dels aficionats, incapaços d’aguantar les llàgrimes en una nit que difícilment oblidaran.

El Girona depenia de si mateix per viure un tercer any al màxim nivell, però tornarà a Segona dos cursos després d’haver suat el que no està escrit per no abandonar la categoria. Hi ha una possibilitat, segons les matemàtiques, d’obrar el que seria un miracle inaudit. L’equació exigeix que el Girona guanyi a Mendizorrotza contra l’Alabès i que el Celta perdi a Balaídos contra el Rayo (els duels es juguen dissabte a les 20.45 hores), perquè tots dos empatin a 40 punts. Com que el goal average individual entre els dos equips està igualat (3-2 a Montilivi i 2-1 a Balaídos), s’ha de recórrer al general; i ara per ara el Celta té una diferència de -9 entre els gols a favor i en contra (51-60) i el Girona, de -15 (36-51). És a dir que els gironins han de capgirar un desavantatge de sis gols i esperar que entre els dos partits hi hagi un balanç favorable de, com a mínim, set gols (per exemple, que el Celta perdi 0-1 i el Girona guanyi 0-6). Massa complicat. Ningú hi creu. El mal ja no té cura.

Fins que el descens no sigui matemàtic, el Girona no farà cap anunci oficial. De fet, aquesta setmana no s’espera cap reacció, més enllà de la roda de premsa setmanal d’Eusebio Sacristán, prevista per a divendres. Són moments de tristesa, de refredar-se i passar el dol. Però també moments per prendre decisions; perquè ha sigut una temporada plena d’errors i algú ha d’assumir les responsabilitats pertinents. Decisions des de la serenitat i no en calent. Començant pels propietaris, perquè la gestió feta des de Manchester ha sigut molt deficient, i acabant per la banqueta, on el tècnic val·lisoletà ha perdut tot el crèdit que tenia i haurà de fer les maletes. Quique Cárcel, que assumeix el descens com a propi, ho sap. I la setmana que ve haurà de comparèixer davant dels mitjans de comunicació per donar explicacions i dibuixar el pla a seguir, un cop s’oficialitzi el retorn a Segona. Bona part dels jugadors marxaran, o bé perquè tenen cartell per continuar a l’elit o bé perquè a Montilivi no hi tindran res a fer. S’acosten canvis, i alguns no seran agradables. És llei de vida.

Objectiu: tornar a Primera

Els màxims accionistes de l’entitat, el City Football Group i el Girona Football Group, amb Ferran Soriano i Pere Guardiola al capdavant, no pensen abandonar el vaixell. I si cal fer un sobreesforç, el faran. La intenció, ferma, és impulsar un projecte il·lusionant que retorni el Girona a l’elit del futbol estatal. S’han invertit molts diners -especialment en l’àmbit d’infraestructures- per tirar-ho tot per la borda tot just començar. Baixar era una de les possibilitats reals quan es va descobrir l’elit per primera vegada.

Lluitar per tornar-hi és l’obligació i l’exigència interna d’una entitat que també s’aprofitarà de la compensació econòmica que reben els clubs en cas de descens. El Girona tindrà un dels pressupostos més alts de Segona Divisió i farà una plantilla amb l’objectiu, únic, de pujar un altre cop de categoria. El missatge és contundent: aquest no és el final de la història.

Granell i Pere Pons donen la cara

No és la primera vegada ni serà l’última. Àlex Granell, que va parlar minuts després de la desfeta, i Pere Pons, amb una carta a les xarxes socials, van donar la cara. Els dos capitans refermaven el seu compromís amb un escut que senten seu. Era impossible trobar consol veient-los plorar. “M’estimo molt el Girona, molt; és un dels dies més tristos de la història del club. No sé què passarà a partir d’ara, però mereixem ser de Primera i tinc l’esperança que això serveixi per tornar-hi en un futur. Els últims minuts teníem el cap i el cor a Segona Divisió. Venim d’uns anys en què hem viscut nits de molt dolor, però perdre la Primera Divisió és el cop més dur de tots. Demano disculpes sinceres a l’afició”, explicava Àlex Granell, amb la veu tremolosa.

Pere Pons escrivia el següent: “Diumenge va ser un dia dur i trist. Hem fet un tram final desastrós en què ens hem ficat al pou, a la merda. Vull transmetre que, des de dins, he vist grans professionals acceptant el repte i entenent que lluitarem fins al final per orgull, respecte i estima a aquest club. Som gent patidora des de sempre, però un cop més rebem un pal gros, una lliçó de vida important i, tot i així, quan l’àrbitre va xiular el final i vam aixecar el cap gran part de l’afició estava dreta i aplaudint. Els meus respectes, de tot cor. Si estem a Segona és per error de tots. Em poso al davant, com un dels capitans, i accepto les crítiques, per enfortir-me i fer-me millor jugador i persona. Ànims a tots els gironins i l’any que ve que cadascú faci tot el que estigui a les seves mans per tornar el Girona a la màxima categoria, que és on mereix estar. Les meves disculpes”. Un missatge amb el cor d’algú que es va formar a les categories inferiors del Girona. No cal afegir-hi res més.