Donar la cara no és suficient per puntuar a Mestalla

BarcelonaCom va passar en el partit la primera volta, l’Espanyol va fer un gran partit contra el València. Com també va passar en aquell partit, però, els blanc-i-blaus van acabar perdent (1-0) contra un conjunt més efectiu que va plantejar la mateixa idea: replegament i contraatac. Malgrat aquest curs ja no els queden gaires al·licients esportius, als blanc-i-blaus no els va faltar ambició ni determinació a Mestalla, on van fer mèrits per obtenir, almenys, un punt. Els de Marcelino García van tornar a demostrar per què van pispar la tercera posició al Madrid contra un conjunt a qui jugar bé no li és suficient per puntuar a domicili.

D’ocasions totals, de fet, en van tenir més els espanyolistes (21 tirs en total, vuit dels quals entre els tres pals, per cinc dels locals), que des del principi del partit van assumir la iniciativa i van sortir decidits a plantejar un duel força atrevit que es pot resumir a la perfecció amb el que va passar en els primers sis minuts. Quan només havien transcorregut vint segons, una acció vertical de l’Espanyol la va transformar Gerard Moreno en gol. L’àrbitre, ben assistit pel línier, va anul·lar per un fora de joc per molt poc del genoll del perpetuenc en l’inici de la seva desmarcada. Pocs segons després, els espanyolistes repetirien avís, aquest cop salvat per Neto. Amb els visitants buscant la sorpresa, el València va fer mal on més li agrada: Guedes va trobar espais per córrer d’una centrada seva per l’esquerra va néixer el gol de cap de Rodrigo en la primera arribada dels visitants. El Moreno valencianista, que segueix en ratxa, va tenir l’encert que no va tenir el punta blanc-i-blau.

El gol no va desanimar ni molt menys els blanc-i-blaus, que no van defallir i van fer un partit força complet en atac i en defensa, on l’equip va presentar dues novetats: Hermoso i Dídac. El mataroní va entrar per sorpresa per un Aarón que es perdia un partit per primer cop per decisió tècnica. Només va faltar-los el gol. Gerard Moreno, l’especialista periquito en aquesta faceta, va jugar d’inici sol en punta, arribant a aglutinar un gran nombre d’intents de tot tipus. Diumenge, però, no va ser la seva nit pel que a encert respecta. Al primer temps, després del gol anul·lat ho va intentar dues vegades amb el cap, una amb un xut sec i ras i un últim intent de falta que va topar amb la barrera. Amb el València deixant jugar, l’Espanyol va sentir-se lliure per combinar en terreny rival, aprofitant la mobilitat dels seus migcampistes, que aquest cop si, van tenir força arribada. Melendo ajudava a trencar línies i Jurado, Darder i Piatti van inquietar Neto. També exigit va estar un Pau López que va tornar a la seva millor versió, salvant fins a quatre clares arribades dels valencianistes en el primer temps.

Després del descans, Quique Sánchez Flores, que no va viatjar finalment a València per culpa d’un procés víric, va utilitzar el mòbil per indicar a Juan Carlos Oliva, un dels seus assistents, els diferents canvis que calia fer. I no li va tremolar el pols al tècnic, que va incorporar Baptistao, Granero i Sergio García, tres canvis ofensius per intentar aconseguir l’empat. Els apropaments a l’àrea de Neto van ser constants, però la defensa local va impedir que anessin més enllà de centrades. L’Espanyol va donar la cara a Mestalla, però a Mestalla no n’hi ha prou amb competir i intentar-ho.