Donar continuïtat al bon moment emocional del Girona

GironaEl Girona va viure contra el Deportivo la millor nit de la temporada. Nou jornades després que la Lliga donés el tret de sortida, Montilivi va marxar convençut per l’entrega i els arguments d’un equip que havia generat dubtes. Amb l’estat d’ànim renovat, res millor que intentar donar continuïtat als resultats perquè Unzué pugui treballar amb una tranquil·litat que fa tres dies no tenia assegurada. I de pas, deixar oblidada una nefasta dinàmica en camp contrari que s’està convertint en una llosa.

Perquè els gironins presenten dues cares totalment oposades: són el millor local de la categoria i han sumat 13 dels 15 punts possibles, però també són el pitjor visitant, perquè encadenen quatre derrotes seguides. Aturar la sagnia contra el Racing (20.30 h, Movistar LaLiga) es preveu fonamental si volen continuar escalant llocs en la classificació. És l’únic equip de Segona que no ha puntuat lluny de casa. De fet, encadena nou derrotes des de fa més de mig any si es compta el tram final del curs passat. Ningú l'hi assegura, però té moltes més possibilitats de fer-ho si manté l’actitud que es va veure contra els gallecs.

El tècnic navarrès farà algunes rotacions, tenint en compte les poques hores que han tingut els futbolistes per recuperar-se, unes 50 menys que el seu rival, que va jugar dimarts i flirteja amb la zona de descens. L’únic canvi introduït en la convocatòria ha estat forçat, perquè Samu Saiz té una distensió al bíceps femoral de la cama dreta i és baixa. En el seu lloc entra Jairo Izquierdo, ja recuperat, que Unzué s’ha vist obligat a cridar malgrat que no el volia forçar, tal com passa amb Pablo Maffeo, que descansarà perquè faci net del tot. Opten a sortir d’inici Calavera, Ramalho, Diamanka i Àlex Gallar.

La Lliga serà llarga i el tècnic blanc-i-vermell vol tenir tota la plantilla endollada. Ara com ara, malgrat la irregularitat, el Girona té els mateixos punts que el Numància, situat en la zona de play-off d’ascens a Primera. Tot canvia molt de pressa, a Segona. Aquesta setmana n’és un clar exemple, perquè va començar amb una amenaça real de tempesta que quedarà totalment diluïda si l’equip encadena el segon triomf consecutiu. Sembla que no hi ha terme mitjà, que el futur de tothom depèn dels següents 90 minuts. Una victòria també significarà tenir certa estabilitat. Com a mínim, fins d’aquí set dies.