Douglas i Marlos, dos joves diamants per al Girona
Muniesa resta a l’espera que l’Stoke signi el seu substitut a l’eix defensiu
GironaEl Girona ha presentat el brasiler Douglas Luiz (Rio de Janeiro, 1998) i el colombià Marlos Moreno (Medellín, 1996), cedits pel Manchester City. Del primer, tothom se’n desfà en elogis; la forta inversió del conjunt anglès –prop d’uns 13 milions d’euros– i el talent emergent mostrat al Vasco de Gama i en el combinat sub-20 del seu país deixa entreveure un futur brillant. “Soc conscient de la responsabilitat que tinc a sobre, però no sento cap pressió: estic preparat per a tots els reptes que se’m presentin”, ha assegurat.
L’adaptació, tot i les lògiques diferències pel que fa al que ha viscut al Brasil, no serà cap impediment per al seu creixement. “Ho deixaré tot al camp per ser un jugador important; el futbol és alegria i felicitat. Si soc aquí és perquè tinc les capacitats per ser-hi, i tothom m’està ajudant a adaptar-me com més ràpid millor”. El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, ha definit Douglas com un jugador "top": "El que més m’agrada és la seva intel·ligència; és un jugador molt complet, amb arribada, ganes d’aprendre i en fase de creixement". La capacitat de sacrifici és un altre dels atributs més destacats del brasiler. “Sumarà molt en l’aspecte defensiu, ho té molt arrelat i està agafant els conceptes molt ràpid”. Cárcel ha confirmat que no pensa a reforçar una zona –la del mig del camp– ja de per si poblada. “No estic buscant ningú, ja que confio en els jugadors que tenim”.
Per la seva banda, Marlos es vol refer d’un discret pas pel Deportivo de la Corunya per tornar a recuperar la seva millor versió, aquella que el va fer triomfar a l’Atlético Nacional –amb qui va ser campió de la Copa Libertadores el 2016– al seu país d’origen. “Estic ansiós perquè la pilota comenci a rodar; espero fer un gran curs i aportar tot el que em demani l’entrenador”, ha afirmat. El davanter, que pot jugar tant a la punta d’atac com fent d’enllaç amb la zona del mig, està meravellat amb el gran grup humà que ha trobat en la seva arribada. “El Girona és una gran família i la rebuda ha sigut immillorable”. Cárcel n'ha acabat destacant la versatilitat. “Aquest any veurem variar el sistema en diverses ocasions, i el seu perfil s’adapta completament al que necessitem. A més a més, és un jugador molt ràpid”.
L’operació Muniesa, estancada
Tot i que Muniesa ja ha passat la revisió mèdica i ho té tot pactat amb el Girona, l’Stoke City no donarà el vistiplau a l’acord fins que no signi qui en serà el substitut. El conjunt anglès està negociant amb el Porto la contractació de Bruno Martins Indi, que ja ha jugat cedit aquest últim curs sota les ordres de Mark Hughes. Fins que els dos conjunts no oficialitzin el traspàs –les negociacions estan molt avançades–, la cessió de Marc Muniesa no serà una realitat. Segons ha pogut saber l’ARA, i sent conscients que encara podria anar-se'n en orris, des del conjunt blanc-i-vermell no pateix per una operació que servirà per apuntalar l’eix defensiu amb un jugador que, de ben segur, aportarà un salt qualitatiu dins d’una línia en què encara hi pot haver alguns canvis d’aquí a la fi del mercat.
Durant aquests dies, Quique Cárcel –immers en un munt de fronts oberts– està acabant de perfilar la primera plantilla del Girona a l’elit. “Parlar abans d’hora pot ser perjudicial per al club. Entenc que tothom vol ajudar i situar el Girona tan amunt com sigui possible, però, sense adonar-nos-en, no sempre ho aconseguim”. La sòlida intenció de lligar les primeres apostes i les dificultats econòmiques amb què s’està trobant el conjunt gironí a l’hora de negociar han endarrerit la confecció d’un projecte amb algunes incògnites encara per desvelar. De fet, fins a tres dels herois que van contribuir a l’històric ascens a Primera no tenen el seu lloc assegurat. El futur de Kiko Olivas, Ramalho i Eloi Amagat –tots tres casos es treballen de manera independent– dependrà dels moviments que es donin en els pròxims dies, ja que, a hores d’ara, ningú no en pot fer oficial la continuïtat. “Es mereixen tot el respecte, estic molt satisfet amb l’actitud i el treball de tots ells, però no puc garantir la seva presència”, ha conclòs Cárcel amb un to prudent.