Dovizioso ajorna el desenllaç per a València

BarcelonaSegurament no sabrem mai del cert si hi va haver ordres d’equip al box de Ducati, però pel que es va veure a Sepang ahir tot apunta que sí, per molt que Andrea Dovizioso digués que ell no havia demanat res a l’equip i que Jorge Lorenzo apuntés que ell no havia vist cap missatge. “Hem fet el que era just fer en aquestes condicions”, deia de manera enigmàtica Luigi Dall’Igna, director general de Ducati, a Movistar, just després de veure com Dovi creuava primer la línia de meta seguit de Lorenzo.

El cert és que ahir Dovizioso va posposar el desenllaç del Mundial per a València, d’aquí dues setmanes, després de guanyar a Sepang i que Marc Márquez acabés quart, per darrere de Johann Zarco. Així, a Xest, el de Cervera en tindrà prou de ser onzè en cas que l’italià de Ducati guanyi la cursa per sumar el seu quart títol de campió del món en cinc anys.

Ahir, a Sepang, tant Márquez com Dovizioso sabien què havien de fer. El d’Honda, que havia patit durant tot el cap de setmana, va sortir de manera excel·lent. Va frenar més tard que ningú i es va situar tercer, darrere d’un sorprenent Zarco i de Lorenzo. Dovizioso seguia el de Cervera, a qui va aconseguir superar cinc voltes més tard en el segon atac que va llançar. Les dues Ducati, amb Lorenzo al capdavant, van anar a buscar Zarco, que fins llavors havia tingut una cursa plàcida. Però el francès, que està fent una gran temporada amb una Yamaha satèl·lit, no va poder oposar resistència i en el novè gir el van avançar. Primer Lorenzo, després Dovizioso. Però aquell resultat encara no permetia mantenir el títol obert per a l’última cursa: Dovizioso necessitava guanyar, però Lorenzo estava un segon per davant seu. Va ser llavors quan Ducati va enviar un missatge a Lorenzo a través de la pantalla que la Desmosedici té al frontal de la moto: “Suggerim un canvi de mapa: mapa 8”. Lorenzo va dir que no havia pogut llegir el missatge, que li havien dit quan ja havia acabat la cursa, però dos girs més tard el mallorquí va tenir un ensurt en l’últim revolt: va perdre el tren davanter de la Ducati, es va obrir i Dovizioso va aprofitar el forat per agafar millor posició i avançar-lo a la recta. “Quan Dovizioso ha provat d’avançar-me l’he intentat seguir, però sabent que era ell he forçat, però no al màxim”, va reconèixer Lorenzo, que va afegir: “No hi ha hagut ordres d’equip. Sí que és veritat que des de l’equip m’han fet entendre que el campionat de pilots és important, i jo en soc conscient i no faré cap bogeria. Havíem parlat del tema i ja sabia què calia fer”. Lorenzo, el dia que el va tenir més a prop, es va quedar sense poder celebrar el seu primer triomf amb Ducati.

Dovizioso va dir que ell és “un pilot esportiu” que s’estima el motociclisme i que creu que les victòries cal “guanyar-les” a la pista i sense “ajudes”, i va deixar clar un missatge: “Jo no he demanat a Ducati que m’ajudi. Podria ser que l’equip hagi parlat amb altres pilots, jo això no ho sé”.

Márquez, que ho va veure tot des de la distància, va dir que ell no podia afirmar si hi havia hagut o no ordres d’equip a l’escuderia italiana, però va apuntar que “si ets un pilot professional i sents la marca sobren les paraules”. Tal com ell ja havia avançat, el títol es decidirà a València, on hi arriba amb 21 punts d’avantatge sobre Dovizioso.

Morbidelli, campió del món de Moto2

Franco Morbidelli va aconseguir el títol de campió de Moto2 sense pujar a la moto. La caiguda de Thomas Lüthi durant els entrenaments de dissabte va fer que el pilot suís no pogués participar en la cursa i que, per tant, l’italià aconseguís el títol abans que s’apaguessin els semàfors vermells. El triomf va ser per a Miguel Oliveira (el segon consecutiu), seguit de Brad Binder i Franco Morbidelli, que, per tant, va celebrar el campionat al podi. Pel que fa als catalans, Xavi Vierge va ser vuitè i Isaac Viñales, novè. Àlex Márquez va caure i no va poder acabar la cursa. A Moto3, victòria -la desena de la temporada- per al ja campió del món Joan Mir. Al podi, el mallorquí va pujar-hi acompanyat de Jorge Martín i Enea Bastianin.