El Dream Team txec que va escandalitzar Europa ara un fa un segle

BarcelonaDurant molts anys, el món mirava cap al centre d'Europa amb enveja, regió d'on provenien alguns dels millors futbolistes del planeta. Els seus equips protagonitzarien un munt de gires per la resta del continent per fer calaix i posar a prova el seu estil de joc, amb nombroses visites a Catalunya després de la Primera Guerra Mundial, partits que van ser claus en el creixement del futbol local, com els famosos amistosos de Nadal amb l'Sparta de Praga del 1921. La història, que no segueix una línia recta i fa girs de guió, ha fet que ara el futbol de l'est d'Europa miri amb enveja allò que passa al sud, quan fa dècades era al revés. Un Barça en crisi a la Champions encara és més fort avui en dia que qualsevol club del centre d'Europa, com el Viktoria Pilsen. Per al club blaugrana serà el debut a la històrica ciutat de Bohèmia, ja que l'anterior duel entre els dos equips en terres txeques, el 2011, va jugar-se a Praga perquè l'estadi del Viktoria no estava en condicions. La història del Barça no es pot entendre sense els duels contra equips del centre d'Europa i els jugadors d'aquestes terres. El Barça, que el 1933 va jugar amistosos amb el SK Pilsen, un altre club de la ciutat famosa per la seva indústria cervesera, ja que van inventar la cervesa pilsener, va fer-se un fart de rebre equips txecs als anys 20 i 30. Però n'hi havia un que era diferent dels altres.

Una de les visites més curioses i oblidades va ser aquella del maig del 1923 del Maccabi de Brno, un club fundat per la comunitat jueva d'aquesta ciutat txeca que va convertir-se en el seu moment en el club més polèmic del Vell Continent. El club, desaparegut després de l'Holocaust, va ser derrotat al camp de les Corts pel Barça en dos amistosos, primer per 4-1 i després per 2-0, en una època en què s'havia convertit en una mena de Harlem Globetrotters del centre d'Europa, ja que a cop de talonari va fitxar alguns dels millors jugadors del moment, anant més enllà de les fronteres de Txecoslovàquia. Quan va arribar a Barcelona, la premsa informava sobre cadascun dels seus futbolistes el club on havia jugat abans, ja que el Maccabi de vegades pagava sous molt alts només per jugar les gires i després els deixava tornar a equips com el MTK de Budapest o l'Slavia de Praga. El fet que fos un dels primers clubs que va apostar pel professionalisme per guanyar diners va provocar uns quants escàndols en una època en què es debatia el model d'esport que es volia, però en què també pesava l'antisemitisme.

El Maccabi havia estat fundat just quan moltes comunitats jueves del centre d'Europa creaven clubs esportius dins de la idea coneguda com a judaisme musculat (Muskel-Judentum). Impulsada el 1903 per Max Nordau, demanava als jueus que fessin esport per poder-se defensar quan patien agressions antisemites. Si els jueus ortodoxos eren homes de fe que abaixaven el cap quan eren agredits, confiant el seu destí a Déu, una nova generació moderna volia practicar esports i defensar-se. Entitats com l'Hakoah de Viena i el Maccabi de Brno serien famoses per les seves seccions de natació, boxa i equips de futbol capaços de guanyar títols. Els futbolistes d'aquests clubs jugaven amb samarreta blava i blanca, amb l'estrella de David al pit. Les fronteres d'Europa sorgides després de la Primera Guerra Mundial, però, no explicaven del tot un territori sempre multiètnic, amb diferents llengües i religions barrejades. A Brno per exemple hi havia diferents comunitats que s'organitzen esportivament de forma separada, sense integrar-se gaire entre elles, com passava amb clubs com el Vorwärts Brünn (l'equip dels alemanys), el Moravska Slávia Brno (l'equip dels txecs) i el Maccabi dels jueus.

La Segona Guerra Mundial, amb el pas del nazisme i la posterior arribada del comunisme, acabaria amb gairebé tots aquests clubs. Equips oblidats, però que van ser molt importants, com el Deustcher de Praga, que també jugaria amistosos amb el Barça. Un equip format per les persones de parla alemanya de Praga, on curiosament s'unien alemanys i jueus, ja que bona part de la comunitat jueva de Praga parlava alemany, com Kafka, de qui es conserven cartes on parla de partits de futbol de clubs com el Hakoah de Viena o el Maccabi de Brno. La Txecoslovàquia independent era un mosaic de llengües i identitats, fins al punt que van fundar-se cinc federacions de futbol diferents al país, que organitzaven els tornejos locals d'on sortien els clubs que lluitaven per ser campions nacionals: l'Associació de Futbol Txecoslovaca tenia seu a Praga; l'alemanya, a Brno; l'hongaresa, a Bratislava; la jueva, a Brno, i la de la minoria polonesa, a Trinec.

Un país, cinc federacions de futbol

La història dels txecs també s'escrivia als recintes esportius en aquella època en què, per exemple, Txecoslovàquia va ser famosa pels sokol, un moviment gimnàstic nacionalista txec que va ser imitat a Catalunya, on es van fundar els falcons imitant aquells gimnastes eslaus que feien composicions increïbles. Sokol de fet, vol dir falcó. L'esport era un motiu d'orgull per a comunitats que volien construir un futur millor, que s'havien sentit ciutadans de segona en imperis que ara desapareixien. En els anys de la postguerra es va produir un augment sense precedents del nombre d'espectadors al futbol, i això va fer que molts empresaris entenguessin que hi podrien fer diners.

Com millor futbol es jugava, més entrades venien. I aquell esport amateur va donar pas a un de professional on els equips intentaven fitxar els millors jugadors dels rivals, ja que això els donaria fama i beneficis, tant a ells com a les causes que podien defensar. Al Maccabi de Brno, fundat per joves idealistes que volien defensar la seva comunitat i tenien idees sionistes, és a dir, de crear un estat jueu algun dia, l'èxit del futbol va tranformar un club on només jugaven jugadors locals i el van convertir en una mena de Dream Team que durant tres anys aplegaria alguns dels millors jugadors del centre d'Europa.

Un sastre fent d'entrenador

I en part gràcies als negocis del tèxtil, tan importants a Brno. Alguns empresaris del sector van invertir en el Maccabi de Brno i van aconseguir fitxar jugadors jueus d'altres ciutats, com Praga, Pilsen, Bratislava i, més tard, d'altres països, com Hongria. Oficialment, els jugadors no tenien sou del club, però els donaven feina a les empreses tèxtils, on només anaven a finals de mes per cobrar. Era un engany molt comú a l'època. El 1922 el Maccabi fitxaria un dels millors jugadors hongaresos del moment, Gyula Feldmann, del MTK, que també faria d'entrenador del club tot i que oficialment arribava a la ciutat per fer de sastre. Els directius del Maccabi, després de cada victòria, en volien més. I van decidir anar més enllà, començant a fitxar jugadors que no fossin jueus, especialment hongaresos. El 1923, quan van visitar Barcelona, tenien 17 jugadors d'Hongria a l'equip.

Llavors la premsa nacionalista txeca i hongaresa els va començar a atacar. I un diari nacionalista hongarès va definir aquest club així: "És un club que es va crear sota la bandera sionista mundial, perquè uns quants sionistes ortodoxos fanàtics volien explotar la suor dels altres. Fan onejar la bandera sionista per defensar la propaganda racial més convenient en l'àmbit esportiu. Això, òbviament, requeria èxits esportius i victòries que proclamessin la seva força racial. Però els jueus txecs, amb el pit feble, les cames tortes, la figura demacrada i el nas gros són malalts i serien derrotats en el primer xut de cada partit. Així que van enviar els seus agents ben pagats a Budapest per atraure jugadors fora de casa per a tot l'equip de Brno, tant jueus com cristians. Van organitzar aquesta esclavitud blanca, que va privar molts clubs de Budapest dels seus millors jugadors, amb l'ajuda de llocs ben remunerats i sense l'obligació de treballar ni haver d'ocupar-se de la roba, el menjar i l'allotjament".

L'antisionisme va convertir el Maccabi en el club més odiat del moment. L'home més insultat era el Sr. Kellner, el president del club, un jueu de parla alemanya que reunia els jugadors al Cafè Tonethof de la ciutat, on es barrejaven persones que parlaven ídix, alemany, hongarès, txec o eslovac. El Maccabi era un club que entenia el negoci que amagava el futbol, però també va esdevenir un club multicultural en una època en què creixia el nacionalisme radical.

Una oferta del Barça

El 1923 el club faria la seva famosa gira per Espanya, on va ser derrotat dos cops pel Barça, però sí que va aconseguir derrotar el Reial Madrid en dues ocasions. L'entrenador de l'equip, Gyula Feldmann, va dir que els periodistes madrilenys "només havien vist jugar els millors equips professionals anglesos al mateix estil del Maccabi" i que per explicar les derrotes de Barcelona calia entendre que l'equip havia arribat cansat després d'un llarg viatge. A la gira, per cert, la premsa local va utilitzar molts cops el nom Moravia de Brno per parlar del Maccabi, ja que el club optava per utilitzar aquest nom per intentar evitar sancions quan feia gires, ja que les feia renunciant a partits de les seves competicions locals i sense amagar obertament que contractava futbolistes de forma professional.

En alguns casos va fer jugar un equip filial en partits del torneig local quan els professionals estaven de gira. Ernő Schwarz, una de les estrelles de l'equip, explicaria que el Barça el va voler fitxar després dels dos partits a Catalunya i que el club català va pagar al Maccabi 40.000 corones txeques pels dos partits, una xifra que equivalia al salari de tots els jugadors durant dos mesos. Jugadors molt famosos llavors a Hongria com Ferenc Hirzer o el famós Árpád Weisz van fitxar per un Maccabi que seria capaç de derrotar el campió austríac, el Rapid, per 1-4 a Viena. O fer patir els clubs grans de Praga, com l'Slavia. En una gira italiana, la Juve també va ser derrotada i el Maccabi va ser capaç d'empatar 1-1 amb la selecció italiana. Weisz es quedaria a viure a Itàlia, on va ser el primer gran entrenador de l'Inter de Milà. Va ser assassinat pels nazis a Auschwitz el 1945.

¿I el Maccabi de Brno? Tot va canviar el 1924, quan l'Associació Txeca de Futbol va prohibir al club fitxar jugadors cristians. De fet, era una nova llei que deia que els equips de l'associació jueva local, només podien jugar amb jueus. A Brno sempre van pensar que era un moviment de l'Sparta de Praga per fitxar els jugadors cristians que tenien ells, just quan la premsa nacionalista txecoslovaca els atacava perquè tenien pocs jugadors txecs, i la premsa nacionalista hongaresa els tenia en el punt de mira, especialment després dels Jocs Olímpics d'Amsterdam del 1924, quan vuit dels titulars de la selecció hongaresa jugaven al Maccabi. Hongria, però, va caure sorprenentment en segon ronda contra Egipte i un parlamentari hongarès va culpar el Maccabi de tot plegat: "El desastre va ser provocat per jugadors que van tornar de l'estranger subornats amb diners i sense consciència hongaresa".

Era l'inici de la fi del club, ja que els empresaris que posaven els diners van intentar crear un club nou anomenat Blue Star, que pogués seguir jugant amb els seus futbolistes estrangers amb seu a Bratislava. A l'inscriure el nou club, però, van provocar una investigació de la Federació Txecoslovava que va acabar decretant la defunció de la nova entitat per haver intentat burlar la llei esportiva del moment, mentre que el Maccabi va convertir-se en un clun amateur, oblidat, fins que l'arribada dels nazis va acabar amb la seva existència. Alguns dels supervivents el van intentar recuperar el 1946, però les noves autoritats comunistes no van donar suport a la idea. I el club que havia plantat cara a mig Europa va tancar la seva pàgina dins de la història del futbol europeu. Un llibre on els camins del Barça i el futbol txec s'han encreuat molts cops, tot i que curiosament només un txec ha jugat al Barça. I la seva història també és sorprenent, ja que va lluitar a les barricades. Aquesta, però, és una història diferent, la vam explicar aquí.