Dumoulin entra en la història del ciclisme amb el Giro del centenari

BarcelonaDimarts, etapa reina del Giro d’Itàlia. Tom Dumoulin (UCI Pro Tour Team Sunweb), líder, encara l’últim tram de trenta quilòmetres abans d’arribar a la meta i acostar-se al títol. Va ser iniciar l’ascens a l’Stelvio i haver d’aturar-se, deixar la seva bicicleta i buscar un refugi per solucionar uns inoportuns problemes intestinals. “No vull entrar en la història de la prova per haver anat de ventre al camp”, va comentar en acabar la jornada, entre rialles i digerint la pèrdua del primer lloc i un bon grapat de segons. La Papallona de Maastricht, com el coneixen a la seva localitat, va passar ahir d’anècdota a campió del Giro del centenari després de retallar la distància amb Nairo Quintana (53 segons), finalment segon. Tot en l’última etapa, una contrarrellotge de 29,3 quilòmetres entre Monza i Milà, que es va endur el seu compatriota Jos Van Emden (33:08 minuts). “No puc parlar. No sé què dir. És impossible descriure el que sento. És increïble. Haig de tranquil·litzar-me, però és impossible. No m’ho puc creure. He patit molt”, va comentar el campió, el primer holandès de la història que s’imposa a la competició italiana.

El títol, pas a pas

L’esclat d’emoció era incontrolable després d’un èxit que va tenir molts actes. El primer, l’innegociable, firmar una gran contrarrellotge i creuar la línia de meta amb la maglia rosa a falta dels registres finals de Quintana i la resta de rivals directes. Dumoulin va volar, i va demostrar una concentració i una capacitat física a l’altura de la seva fita. “He parlat amb el meu director i m’ha dit que només arriscaríem als revolts si estava segur. M’han dit que anava bé i que seguís amb aquest ritme, però no volia referències, només concentrar-me i donar-ho tot”, va explicar minuts després d’aixecar el trofeu a la plaça del Duomo de Milà. Va ser l’estratègia de la intuïció, de les sensacions. Amb els deures fets, el de Sunweb va haver de seguir el tram final de Quintana des de la televisió, sol, en una de les sales VIP de l’organització.

“Quins nervis... Quan he creuat la meta em deien que havia guanyat, però després m’he assegut aquí davant de la televisió a esperar l’arribada del líder. Estava molt nerviós, però al final ho he aconseguit”, va detallar. “El 2015 va estar a punt de guanyar la Vuelta a Espanya. Ha fet un Giro impecable, molt superior amb el cronòmetre i més que correcte a la muntanya. Ha tingut moments de fortuna, però ha guanyat per mèrits propis. Sabíem que la diferència que tenia Quintana no era suficient”, va comentar Eusebio Unzué, director de l’equip Movistar.

La seva estrella, Quintana, va haver d’acontentar-se trepitjant el podi. “El resultat no és decebedor, ni de bon tros. No som màquines per fer-ho tot com ho has planejat abans d’una cursa. No sempre reps un premi després d’una gran feina. Estem contents, satisfets. El millor sens dubte ha sigut la gran feina d’equip que hem fet aquests dies. Estic enormement agraït als companys”, va comentar el colombià, educat. “Dumoulin es mereixia la victòria. L’hem de felicitar”, va afegir Vincenzo Nibali (Bahrain), tercer classificat.