"Em van preguntar si la meva lesió era una tapadora per dir que estava embarassada"

SabadellQuan mira els partits de les seves companyes des de la graderia, duu una pilota antiestrès a les mans. Mai havia viscut l'experiència de veure jugar el millor equip del món, el seu equip, recurrentment des de fora de l'aigua i reconeix que la posa nerviosa. Ho passa malament per la incertesa del resultat, però, a la vegada, gaudeix de l'estranya experiència. El motiu que ha comportat que Judith Forca (Sabadell, 1996) visqui actualment el waterpolo des d'una posició desconeguda per a ella és que ha fet un pas que no té precedents en aquest esport: ser mare com a jugadora professional en actiu. El seu embaràs ja suma 24 setmanes.

"Va ser una decisió molt difícil", explica Forca en una entrevista amb l'ARA a la cafeteria de la seu de Can Llong del Club Natació Sabadell. Abans de la conversa, que té lloc a mig matí, ha anat al gimnàs i quan s'acabi es tirarà a la piscina exterior per nedar. Fa un sol esplèndid i una temperatura força elevada per ser gener. "No havia passat mai en el waterpolo i no sabia què podia passar. Fer el pas i fer-ho públic va ser un moment molt difícil per a mi perquè no sabia com gestionar-ho. Però el club i la selecció espanyola m'han donat suport en tot moment", destaca.

La seva condició d'esportista d'elit la va obligar a informar de la notícia molt aviat el seu entorn professional. "Ho vaig haver de fer públic molt d'hora —principis de novembre— i no sabia quina era la millor manera. Si ho deia primer a la meva família em feia por que el club o la selecció se n'assabentessin per tercers i tenia el mateix temor a la inversa. Per sort, va sortir tot bé".

Però els comentaris inapropiats van arribar. "M'escrivien coses per WhatsApp i em deia: 'I aquestes preguntes?' No tinc cap obligació de retirar-me perquè estigui embarassada. Em retiraré quan vulgui i després d'estar embarassada puc continuar jugant a waterpolo. La gent em deia que, com que seria mare, ja m'havia de retirar. He rebut comentaris sobre quan em retirava o sobre si la lesió —una lesió a l'esquena que va posar en perill la seva participació en els Jocs de París i que ja ha superat— era una tapadora per dir que estava embarassada", explica. "Són comentaris que diuen molt sobre el que hem de millorar respecte a la dona i el fet de voler ser mare".

Els consells d'Ona Carbonell

Forca ha fet un pas pioner. A causa d'aquest fet, un dels problemes que s'ha trobat és la manca gairebé absoluta de referents. L'esportista a qui li va demanar consell és la també catalana Ona Carbonell, un mite de la natació sincronitzada, que va ser mare el 2020 i després va competir en els Jocs Olímpics de Tòquio que es van celebrar el 2021. "Amb l'Ona ja havia parlat del tema abans perquè al CAR de Sant Cugat som companyes d'entrenaments a la piscina. Després vaig demanar-li consell sobre com fer-ho públic, sobre els passos a seguir, per tenir una pauta de com afrontar-ho de la millor manera possible. L'Ona em va ajudar en tot moment i encara em continua ajudant".

Totes dues han comprovat en primera persona la manca d'ajuda dels organismes. "Ara perquè soc al Sabadell i tinc contracte en vigor, però si no en tingués qualsevol jugadora de waterpolo no es podria mantenir econòmicament mentre està embarassada", es queixa. "A més, he sentit a dir que hi ha contractes d'esportistes que especifiquen que no es poden quedar embarassades. És penós, és un dret de qualsevol dona i l'ha de poder exercir quan vulgui", sentencia. "Hi ha esportistes que em diuen que soc molt valenta. Això no hauria de passar. Totes les dones haurien de tenir la tranquil·litat de poder-ho fer quan elles vulguin i no quan puguin o quan deixin de jugar".

De somni en somni

La jugadora del Club Natació Sabadell està a punt de complir el seu somni personal després d'haver aconseguit l'estiu passat el seu somni professional. A París, a la piscina de la Défense davant de gairebé 20.000 espectadors, el 10 d'agost del 2024 va guanyar l'or olímpic amb la selecció espanyola, que va derrotar Austràlia a la final. "Feia anys que tenia al pensament ser mare, però també tenia al cap l'or olímpic. L'havia d'aconseguir a París 2024 o a Los Angeles 2028. Si no, s'hauria complicat molt. Quan va caure a París, la decisió de voler ser mare en aquest moment va ser molt més clara".

Ara només pensa a gaudir de l'embaràs, conscient que el temps vola. Però a l'horitzó té una data aproximada per tornar a la competició: al setembre. "Dependrà de quan els metges em donin l'alta mèdica i com em vagi trobant. Però quan passi començaré a entrenar-me pel meu compte", assegura. Qui tingui dubtes sobre el futur professional de Forca, que es vagi preparant per tornar a veure-la lluitar per un or olímpic. Perquè quin és el somni d'algú que ja ha complert el seu somni? "Tornar a guanyar l'or olímpic a Los Angeles i repetir el que vaig viure amb les meves companyes a París".

"Em fa por retirar-me, no sé si les empreses em voldran"