Emigrar als Estats Units per una pilota de futbol
Cada cop més futbolistes catalanes gaudeixen de beques gràcies a l’esport
BarcelonaTrobar futbolistes catalans jugant a l’estranger s’ha convertit en els últims anys en un fet del tot habitual. Últimament, però, elles també s’estan atrevint a fer les maletes i provar sort a través del futbol. En alguns casos, l’esport és el motiu principal de la seva marxa, però no sempre, ja que, en moltes ocasions, darrere d’una atractiva oportunitat esportiva hi ha la possibilitat de poder cursar, amb una beca, una carrera en un reputat centre d’estudis universitari i, de passada, conèixer un país que ofereix unes condicions notòriament millors que les que la majoria de noies podrien tenir a Catalunya.
Els Estats Units s’han convertit, en l’últim lustre, en un dels destins més sol·licitats per joves esportistes catalanes. Les seves universitats permeten compaginar-hi estudis i esport d’una manera més professionalitzada i sense haver de fer malabars per ajustar horaris. “M’oferien una beca del 100% que incloïa estudis, menjar, allotjament i llibres, tot menys els bitllets”, explica a l’ARA la vilassarenca Marta Turmo, que va trobar al Monroe College de Nova York la possibilitat de no haver de renunciar a l’esport o a uns estudis que sempre havia considerat “més importants”. Canviava el Sant Gabriel per un equip universitari, els Mustangs, que de retruc li permetia cursar business administration a cost zero. “El 2010, quan hi vaig anar, no hi havia gaires noies, ara n’hi ha moltes”, apunta Aina Torres, ara al Santa Teresa després del seu pas pel Connecticut College, on va jugar per als Camels i va estudiar biologia. “Jo vaig marxar per l’oportunitat acadèmica, ja que allà la ciència està molt més desenvolupada”, assegura Torres, que elogia el sistema educatiu que va rebre i que la va formar “com a persona”. Allà va arribar a tocar àmbits com el teatre, la història de la dona, la sociologia i l’educació física: “Va ser una revelació, l’últim any eren classes d’una desena d’alumnes en què conversàvem amb el professor sense que ens imposés la seva visió sobre els temes”.
Un sistema professionalitzat
Com elles, cada cop més noies veuen aquesta possibilitat com una opció atractiva, ja que a Espanya mai podrien aconseguir una beca similar. S’hi pot accedir de diferents maneres. Fa tres anys la Federació Catalana va començar a organitzar el Try Out, un programa de promoció per a joves de menys de 23 anys que passen proves futbolístiques sota la supervisió de tècnics d’universitats americanes que els avaluen i, als escollits, els ofereixen una beca. Per accedir-hi, però, cal que tinguin un mínim grau d’estudis. Moltes noies, però, opten per contactar amb empreses i agències que fan d’intermediàries amb les universitats. “Elles pengen vídeos teus en una base de dades conjunta i les universitats els poden veure i triar”, aporta l’exespanyolista Mayra Tárraga, jugadora de la Tennessee Tech University. Tárraga reconeix que sí que va marxar pel futbol, però que hi va veure una gran oportunitat per “aprendre anglès i tenir una carrera”, dues variants que li poden “obrir moltes portes” en el futur.
Un dels requisits que estableixen les universitats a l’hora de captar futbolistes estrangeres és que no hagin cobrat cap contracte professional. Allà tampoc paguen salari, ni permeten que cap estudiant cobri per cap contracte publicitari -“No volen que desviïs l’atenció del que importa, els estudis”, aclareix Tárraga-. Ho compensen, però, amb les beques, que ho cobreixen gairebé tot. Tampoc poden utilitzar agents. Tot passa pels entrenadors, que tenen un gran poder de decisió. “Ells poden ajudar-te a venir; si els agrades en els vídeos, poden fer-te una proposta de beca, sense això és impossible”, comenta Torres. “No es pot fer res sense comentar-los-hi, perquè la NCAA -l’associació que regula l’esport universitari- et pot suspendre i impedir jugar tota la temporada”, amplia Tárraga, que va demanar al seu tècnic permís per poder tornar a jugar a l’Espanyol un cop havia acabat el curs i la lliga universitària, que dura de l’agost al novembre. “Et sents més professional en un equip universitari que en la Primera Divisió espanyola”, coincideixen totes tres, que veuen aquest pas com una oportunitat que els pot servir de trampolí, no només en el futbol, sinó en el vessant acadèmic.
