Empat al límit d'un Girona que no sap ni com s'ho ha fet

GIRONAMolts periodistes ja havien abandonat els llocs. Anaven corrent cap a la sala de premsa, ubicada a l'altre costat de Montilivi. Si no ho fan així, no arriben a temps a les rodes de premsa. O sigui que el penal que ha salvat el Girona els ha enganxat així, regatejant els aficionats que encara quedaven, perquè alguns també havien marxat. Quan tothom creia que el peix estava venut i possiblement deprimit perquè la quarta derrota seguida hauria fet molt mal, un penal transformat per Stuani ha obrat un respir majúscul contra el Cadis (1-1).

Segurament, la imaginació és la gran culpable. Qualsevol podia pensar, veient el gran rendiment futbolístic del Girona en els partits contra el Betis, la Reial Societat i l’Atlètic de Madrid, que davant d’un rival aparentment amb menys qualitat, l’equip respondria de la mateixa manera i la cosa aniria bé. Fins i tot que el Cadis no enlluerni tant pel que fa a prestigi pot portar a l’autocomplaença i a creure que competint amb una marxa menys ja n’hi haurà prou. T’oblides que en el fons vas sumar zero punts, que dur la iniciativa se’t fa una muntanya i que les coses mai són el que semblen: si ningú intuïa la patacada, que ha estat a punt de ser de les grosses, ningú no imaginava l'empat.

El punt, però, no neteja la imatge. El Girona no podia fallar i ho ha fet a mitges, però ha estat un absurd; amb l’afegit emocional que ha suposat veure’s en desavantatge des del primer minut de la segona part, en una falta de concentració defensiva que ha suposat el gol d’Álex Fernández. A la primera part Juan Carlos ja s’ha vist obligat a desviar un u contra u de Sobrino, que s’ha quedat sol perquè Javi Hernández ho ha permès. Si amb el 0-0 el gust no ha sigut bo, amb el 0-1 ha sigut agre.

No jugar bé, sinònim de puntuar

Com s’ha posat el partit, el Cadis hauria d’haver marcat més gols si hagués tingut l’encert a favor seu. Una efectivitat que al Girona, excepte el penal, li ha quedat lluny i ha acabat jugant a la ruleta, acompanyat d'unes sensacions lletgíssimes. Curiosament, ja van existir en l'última victòria i que sigui capaç de puntuar quan no juga bé és un factor positiu. Els negatius ja els coneixem i avui s'hi ha sumat que ni Míchel ha plantejat bé el duel ni hi ha hagut un intervencionisme positiu que ajudés a resoldre els problemes.

L'empat, a diferència d'altres dies, no s'ha de relacionar al bon joc. Podia haver marcat abans, perquè el futbol va com va; tot i que, parlant clar, l'1-1 és un regal del cel. Es desembolica, s'accepta i se li fa un petonàs d'agraïment, però que serveixi perquè l'afecte no es veu sovint.