Encara no sé què volen les futbolistes

BarcelonaNi més ni menys que 39 de les millors jugadores del futbol espanyol, 21 de les quals campiones del món, van emetre un comunicat el 15 de setembre en què diuen que no tornaran a la selecció fins que hi hagi canvis estructurals a la RFEF. Ho fan, principalment, per sentir-se segures i per materialitzar la tolerància zero davant persones de l'organisme que han tingut, incitat, amagat o aplaudit actituds que van contra la dignitat de les dones. A més, dijous, Alexia Putellas i Irene Paredes van fer un recital d'arguments -ampliats diumenge- per explicar la seva posició. "Quan prens una decisió tan important com no anar a la selecció espanyola has d'explicar de manera molt clara quins són els motius", sentenciava a la Cope l'endemà, malgrat tot, Santiago Cañizares, exporter del Reial Madrid i el València.

Sembla que per als Cañizares de la vida no és suficient el motiu de voler sentir-se segures en l'ecosistema d'una federació que té desenes de persones que van aplaudir davant els ulls de tothom -també de Cañizares- un discurs exageradament masclista d'un presumpte agressor sexual d'una de les seves companyes. Per trobar la resposta al seu neguit, tots ells ja fa temps que haurien pogut prestar una mica d'atenció als fets ocorreguts, per exemple, durant l'any previ a la disputa del Mundial. Va haver-hi dirigents de la RFEF que van posar una vegada i una altra bastons a les rodes a les millores sol·licitades per les jugadores amb relació a la preparació esportiva i a les condicions dels viatges, les quals la selecció masculina fa molt temps que gaudeix. També hi va haver llistes negres elaborades per la RFEF i Jorge Vilda sobre les 15 que més difícil ho tenien per tornar a la selecció en cas de voler jugar el Mundial -Mariona Caldentey hi era per una simple decepció personal de Vilda-. I les jugadores van viure la dura experiència d'estar immerses en la lluita per poder fer la seva feina i avançar en un sistema retrògrad i clientelista que tant porta presumptament 'noies joves' pagades per la RFEF a una reunió de feina com, també presumptament, té directius d'una federació territorial com la catalana -liderada per Joan Soteras, vicepresident de la RFEF durant el mandat de Luis Rubiales- que fan ballar sobre la taula durant un sopar l'única dona directiva per passar-s'ho bé.

Així que si algú encara no sap què reclamen les futbolistes és perquè, després d'haver passat un any des de l'inici de la lluita històrica de les jugadores, no s'ha parat a escoltar-les (a elles i a altres dones del món del futbol) amb atenció ni un sol minut. O, simplement, ha fet veure que no anaven amb ell certes imatges i informacions que una pantalla li ha mostrat. Precisament, Soteras va resumir molt bé aquesta posició despistada en una entrevista al diari ARA mentre justificava per què no havia estat contundent des d'un primer moment amb Rubiales. "Jo havia vist el vídeo [del petó de Rubiales a Hermoso] alguna vegada, però tampoc m'hi havia fixat gaire. Després de dos o tres dies de reflexió, de veure'l i tornar-lo a veure i d'observar tot allò que s'anava explicant, vam dir [en referència al fet que el petó fos consentit]: 'Hòstia, potser això no és tan real com pensàvem'".