Enric Mas, el ciclista d'Artà que encara no sap quin és el seu sostre

BarcelonaA casa dels Mas el ciclisme no era tradició. Més enllà de gaudir amb les etapes de Miguel Indurain per la televisió els mesos d’estiu, poca cosa. I ara Enric Mas és el millor ciclista espanyol del moment i podria passar a ser el millor ciclista mallorquí en ruta de la història. En una illa on han nascut tants genis dels velòdroms, de Guillem Timoner a Joan Llaneras, Enric Mas demana pas enfilant-se als cims més durs d’Europa i desafiant al gran favorit de la Vuelta, l’eslovè Primoz Roglic. El 2018 Enric Mas ja va convertir-se en el primer mallorquí que pujava al podi de la Vuelta des de l’any 1948, quan ho va fer Bernat Capó, nascut a Muro. Cap ciclista de l’illa guanyava una etapa d’una cursa gran des de 1976, quan ho havia fet Antoni Vallori.

Fill d’un metge i una infermera d’Artà, Enric Mas va entrar al Club Ciclista Artanenc quan tenia 9 anys perquè un amic seu s’hi havia apuntat. La bicicleta era un joc, llavors. Però el ciclisme, a Artà, ja tenia fonaments. Havia arrelat gràcies als èxits de Bartomeu Flaquer, un ciclista dels anys 30 i 40, i especialment amb Miquel Alzamora, campió del món en l’especialitat de Madison el 1997 i company de peripècies molts anys de Joan Llaneres als velòdroms de mig món. Gràcies a Alzamora, amb 14 anys ja havia entrat a l’Escola de Tecnificació de les Balears, on passaria a ser el protegit de l’excorredor Toni Colom, que va entendre que aquell noi amb cara de tímid tenia fusta de campió. Llavors era un noi rodanxó, perquè, com ell mateix recorda, li agradava "menjar molt", però amb un cor molt gran. No només a nivell personal, en aquest cas. Té el cor més gros que la majoria, cosa que li permet rendir millor sobre la bicicleta. A les ordres de Colom, inicialment Mas semblava destinat a donar voltes al Velòdrom, però va trigar poc a fer el salt a les carreteres, on seria descobert per Fran Contador, el germà d’Alberto Contador, el dos cops guanyador de Tour. Gràcies als seus consells, Enric Mas va decidir renunciar als velòdroms i enrolar-se a l’equip amateur dels Contador. I va deixar Mallorca per buscar fer fortuna a l’ombra d’Alberto Contador, amb qui entrenaria fort per Sicília i els Pirineus quan encara era un jovenet de 19 anys. "Vam estar rodant i, veient com pujava, vaig entendre que tenia molt de futur", recorda Contador.

Amb 21 anys Enric Mas va debutar com a professional amb el conjunt Klein Constantia, filial del Quick Step belga. I van arribar els primers èxits, al Tour de l’Alentejo i el Tour de Savoia. En un any, ja va passar al Deceuninck-Quick Step per estrenar-se en curses grans. "L’Enric es posa molta pressió a si mateix. Cal aprendre a viure així. És un noi molt treballador, metòdic, sacrificat, que porta malament les derrotes. Per condicions, estem parlant d’un ciclista que podria aspirar a guanyar curses, però no podem afegir-li gaire pressió, ja es pressiona prou ell", explica Contador. Amb 26 anys, Mas és el cap de files de l’històric Movistar, que va apostar per ell quan van marxar del seu equip corredors com l’equatorià Richard Carapaz o el colombià Nairo Quintana. Entre el covid-19 i la pressió, la primera temporada no va ser un èxit. Ara aspira a guanyar la Vuelta, tot i que Roglic sembla un pas més endavant.

Mas resideix a Andorra, per tenir les cames acostumades als cims més alts. Però sempre que pot torna a Artà per estar amb la seva àvia i els seus amics, que el segueixen amb una caravana a les curses grans com la Vuelta a Espanya, on el 2018 sorprendria amb la segona posició per darrere del britànic Simon Yates. A més d’una etapa al Coll de la Gallina, per aquelles carreteres andorranes que coneix tan bé, Mas va guanyar la classificació de joves i ja va deixar clar que tenia molt de futur. Ara li ha arribat el moment de demostrar que el present és seu.

I una bona prova serà la 14a etapa, entre Don Benito i el Pico de Villuercas. Una etapa pels poc recorreguts cims extremenys amb dues muntanyes de primera categoria, l'Alto Collado de Ballesteros i el Pico de Villuercas. I diumenge, més muntanya abans de la segona jornada de descans de dilluns. Un terreny ideal per als atacs d'un Primoz Roglic amb dos objectius: desfer-se de l'ombra d'Enric Mas i recuperar un liderat que segueix en mans del sorprenent noruec Odd Christian Eiking (Intermarché), amb 1 minut i 56 segons sobre l’eslovè. La segona posició continua en mans del francès Guillaume Martin (Cofidis, Solutions Crédits), a 58 segons d’Eiking. I Enric Mas és a 2.31 del líder de la general, 35 segons per darrere de Roglic. Esperant el moment per atacar.