"A l'entrenador del Barça, amb tant desconcert en les alineacions, sembla que li ha entrat por a la premsa", les opinions de la premsa esportiva
Els articulistes d'aquest dimecres parlen sobre l'estil de joc del Barça de Luis Enrique i sobre els dubtes que en genera a l'afició
BarcelonaEls columnistes de la premsa esportiva d'aquest dimecres parlen sobre l'estil de joc del Barça de Luis Enrique i sobre els dubtes que en genera a l'afició. L'adéu d'Henry i d'Abidal, les detencions de Madrid per la batussa entre el Frente Atlético i els Riazor Blues i el partit del Mundial de Clubs del Madrid són els altres temes dels articles d'opinió.
Josep Maria Casanovas, a l''Sport'
"Cal evitar que Luis Enrique caigui en els problemes de Sabina. El cantant, en un concert, va haver de suspendre l'actuació perquè li va entrar por escènica. A l'entrenador del Barça, amb tant desconcert en les alineacions, sembla que li ha entrat por a la premsa".
Joan Maria Batlle, a l''Sport'
"Suárez és l'Henry i l'Ibra de fa anys que ha d'adaptar-s'hi, arribar des de la banda, buscar la seva oportunitat a través de la mobilitat... Si Henry va ser el primer crac en reinventar-se, ara li toca a Luis. Si es fixa en el francès, triomfarà; si mira el que va fer el suec, s'equivocarà. No hi ha més".
Josep M. Artells, al 'Mundo Deportivo'
"Henry i Abidal s'acomiaden aquesta setmana del futbol, francesos que van trobar el zenit de les seves carreres professionals als àmbits mundial més exigents. Van arribar en l'ocàs del lluminós Barça de Rijkaard que liderava Ronaldinho i ara pengen les botes, un al glamurós New York i l'altre a Grècia".
Miguel Rico, al 'Mundo Deportivo'
"Si van fitxar Luisito [Luis Suárez] va ser perquè no només havia d'existir el convenciment de que podien jugar els tres cracs junts [Messi, Neymar i Suárez], sinó perquè havia d'existir també el convenciment de saber com fer jugar l'equip, per més que la seva confecció i estil vingués condicionada per la presència dels tres tenors entre els onze escollits".
"Amb aquest panorama de dubtes tant esportius com institucionals, el soci comença a estar neguitós i el famós entorn ja pressiona de valent. per tant, el que toca ara és confiar que Luis Enrique sabrà compactar l'equip, fer-lo més fiable i sòlid, i acabar de definir l'estil de joc que té al cap. En definitiva, estem a les teves mans Lucho!".
"No són els quatre punts de diferència del Madrid els que fan patir tothom, sinó la sensació que els blancs en perdran pocs, de punts, i que el Barça, tal com el fa jugar l'asturià, en pot perdre més".
José María Brunet, a 'La Vanguardia'
[Sobre la batussa dels ultres] "El que suposaria una barbaritat seria dir que tots van tenir una responsabilitat equiparable en els fets i que l'única diferència és que Francisco José Romero va tenir pitjor sort. Al costat del Manzanares hi va haver un agredit fins a la mort i els qui la van causar han de pagar per això".
Miguel Ángel Méndez, al 'Marca'
"El 'Atlètic som tots' que molts van cantar el diumenge, desafiants, en el fons sud del Calderón, creient-se els amos d'un sentiment, resulta groller, superb i egoista. Ningú va dir que tots els d'aquest fons, gent que vol viure el futbol dempeus, amb passió i en pau, fossin delinqüents, no. Però si els protegeixes, si no et defenses [...] t'acaben confonent amb un d'ells".
"No va marcar Cristiano, però dos intents molt bonics compensar: una xilena i un intent de rabona a una pilota que li arribava de dalt, que va veure porteria, però pel centre. Un luxe. Estem veient un Cristiano menys ansiós i que gaudeix més. I si no marca gols, els dóna".