Agustí Benedito: “¿Tenir aquesta massa salarial també és culpa del coronavirus?”

BarcelonaAgustí Benedito (Barcelona, 1964) ha començat una nova cursa electoral. El 2010 va donar la sorpresa, quedant segon, per darrera de Sandro Rosell. Però el 2015 no va tenir opció en uns comicis on el vot es va polaritzar entre partidaris de Josep Maria Bartomeu i de Joan Laporta. Si passa el tall, aquestes seran les seves terceres eleccions.

¿No perd la motivació?

Que tothom s’ho miri com vulgui, però hi ha milers de socis del Barça que en dues ocasions m’han demostrat que tenen molt d’interès en què jo presideixi el club. Em sento reforçat i honorat. A més, a diferència del 2010 i el 2015, en aquestes eleccions no veig un guanyador clar. Ho he d’intentar.

L’escenari l’últim any ha canviat molt: coronavirus, dimissió de la junta de de Bartomeu, molts precandidats… I, les eleccions, abans del que es podia esperar.

Fa un any tots ens pensàvem que les eleccions serien entre el 15 de març i el 30 de juny, però el vot de censura ho va accelerar tot. A nivell de precandidats, sí que era difícil d’imaginar que el continuïsme al final no tingues un candidat fort. Però aquestes eleccions són semblants a les del 2010, quan després de set anys de Laporta com a president, finalment el seu candidat continuista va ser Jaume Ferrer, que va fer últim. Ara arribem a les eleccions sense un candidat clar que tingui el suport de la darrera junta.

Això juga a favor seu?

Sí, el ventall està més obert. Sabent que es presentaria Laporta, comptes que hi haurà un dels pols molt fort. Però com que no hi ha un candidat continuista clar, no hi ha un altre pol fort. No serà com al 2015, quan eren unes eleccions molt polaritzades.

Abans, però, haurà de passar el tall de les signatures.

Serà duríssim. Però el 2010, que no em coneixia ningú, ja les vaig aconseguir. També el 2015. Però serà molt dur. Penseu que en aquesta campanya no es poden fer reunions multitudinàries per anar a recollir firmes.

No creu que no haver participat en la moció de censura li ha restat suports?

No, el 2017 ja en vaig promoure un i, quan ha convingut, he anat als jutjats a defensar els interessos del club. Aquest vot de censura no tenia cap sentit per dues raons molt importants. La primera, perquè dimitint Bartomeu plega "de rositas" i va ser el vot de censura el que va precipitar la seva dimissió. I, la segona, perquè Bartomeu s’ha estalviat una acció social de responsabilitat. A més, la nova junta, veurà com prenent possessió al febrer tindrà un mandat fins al juny que ja comptarà per un any i les pèrdues pressupostàries que suposarà aquest exercici. Calculo que les pèrdues poden ser al voltant d’uns 300 milions d’euros i et carregues amb 130 i 150 milions d’euros contra els teus avals… En fi, potser el vot de censura ajuda a d’altres precandidats a aconseguir signatures, sí. Però que, per exemple, pensi que Jordi Farré pot ser el que reculli ara més firmes això no vol dir que el doni com a guanyador.

Va descartar formar part de la candidatura unitària que proposava Rousaud.

Em vaig reunir amb ell més d’un vegada i en guardo molt bona impressió d’ell, però crec que no té sentit. A mi em sembla que, a aquestes alçades, tots tenim molt clar el nostre programa. Estic segur que l’Emili ho proposava amb molt bones intencions i va ser molt generós per part seva, però cadascú té la seva manera de fer i la seva lògica electoral. En definitiva: no hi haurà un pacte que m’inclogui a mi.

Vostè ha dit que està en contra del sistema dels avals. Tenint això en compte i veient la delicada situació econòmica, ¿no li fa respecte presentar-se?

Fa molt de respecte, però ho has de tenir interioritzat. Sense ser uns avals tan elevats, jo aquesta experiència ja la tinc d’eleccions passades. Et presento amb la total confiança que durant el mandat, que són cinc anys i quatre mesos, farem beneficis i li donarem la volta a la situació del club.

Creu que Bartomeu i la seva junta haurien d’assumir responsabilitats?

Aquesta junta que ha dimitit és la principal responsable d’haver dut el Barça a la pitjor crisi financera dels 120 anys d’història del club. ¿Què no hem d’anar a exigir responsabilitats a qui ha fet una destrossa espectacular de la solvència financera del club? Si la gestió ha estat com m’imagino que ha estat o pitjor, evidentment que exigiria responsabilitats.

La crisi econòmica és brutal, però hi hagut una pandèmia i això era imprevisible.

D’acord, però fixeu-vos en les xifres de l’exercici 18-19. Hi ha un concepte que és interessant de conèixer, que és el fons de maniobra, que ve a ser les obligacions de pagament a curt termini, en dotze mesos, i els ingressos, els teus recursos, en el mateix període de temps. Això, idealment, hauria de ser amb un saldo positiu, perquè sinó vol dir que t’has d’endeutar. Doncs l’any 18-19 hi havia 670 milions de passiu corrent i 403 milions d’actiu corrent! Al Barça, a curt termini, ja li feien falta 270 milions d’euros! Abans del covid! El covid ho ha fet tot molt més greu, però això ja venia d’abans. La gestió de l’última junta ha sigut nefasta. ¿Tenir 670 milions de massa salarial també és culpa del covid?

I què proposa per solucionar els comptes?

Als primers tres mesos ja s’hauran de prendre decisions transcendentals. S’haurà de reduir la massa salarial, no ajornar pagaments, reduir-la. I potser s’haurà de reduir en un 40% o 50%, amb jugadors que tenen contracte amb vigor… Això vol dir retallar uns 300 milions d’euros de la massa salarial.

I què passaria amb Messi?

Messi també sé la seva contrapartida. Messi segurament no t’acaba costant diners, per no dir que te’n fa guanyar. El problema amb Messi és un altre. Quan va començar aquesta temporada vam veure tots com va voler enviar un missatge públic dient, no només que volia marxar, sinó que li demanava sisplau al president del Barça que el deixés marxar. Crec que és una decisió que té molt decidida i que costarà molt fer-lo canviar d’opinió. Quan Neymar va dir l’altre dia que jugaran junts, em va semblar bastant clar que no serà aquí. Si s’ha de reduir tant la massa salarial, ¿com ens els hem d’imaginar els dos junts l’any que ve? Això vol dir que és Messi qui marxa i si el PSG, amb Qatar al darrere, vol Messi, a nivell econòmic no hi podem competir segur. Ja vau veure el que va passar amb Neymar.

Parlem de Koeman. És l’entrenador que vol?

L’any 2015, quan ja semblava que Luis Enrique no renovaria, nosaltres ja vam identificar com a entrenador número u a Koeman. Em vaig reunir algunes vegades amb ell i era l’entrenador amb el que creia i ho mantinc.

I de director tècnic?

És sabut que nosaltres el 2015 apostavem per Monchi. Avui dia encara el considero en el top-3. Si soc president, el director tècnic òptim segueixo pensant que ha de ser ell. Tot i que he d’admetre que és molt sevillista.

Quin Barça s’imagina?

S’haurà de fer una aposta clara per La Masia. El que hauria d’haver sigut una cosa de model, ara, per les circumstàncies econòmiques, et veuràs obligat a tornar d’on no hauries d’haver sortit. Amb mi, La Masia serà molt important, tant per convicció com per necessitat. No es poden fer animalades al mercat de fitxatges com s’han fet els darrers anys.

Vostè ha insistit en què l’Espai Barça hauria de ser un eix de la campanya.

El 2015 ja vaig avisar que, per mi, era una enredada. Només cal veure com estan les obres… ¿On és la primera pedra? El 2014 es va fer un referèndum per l’Espai Barça quan Bartomeu portava pocs mesos en el càrrec. Era un referèndum pensat per legitimar-se ell, perquè llavors era un president no escollit. I la massa social vam ser cridats per votar fum. Jo no em sento vinculat amb aquell referèndum. S’ha de començar de zero. Una decisió tan transcendent no pot dependre d’un referèndum que es va votar fa anys, al 2014. Hem de parlar de zero si volem fer aquella reforma, si en volem fer una de diferent o si en volem fer un estadi nou. El Camp Nou necessita actuacions immediates, però el projecte necessita ser discutit de nou.