Eduard Inglés: "Les decisions de futur de l’esport català han de tenir en compte l’INEFC"

BarcelonaEduard Inglés va entrar a l'INEFC el 2004 a estudiar la llicenciatura de ciències de l’activitat física i l’esport. Quan cursava l’últim any de carrera (2008) va obtenir una beca per fer de tècnic a l’Observatori Català de l’Esport, cosa que va compatibilitzar amb un màster. Ben aviat va opositar a una plaça com a professor i des del 2012 que es dedica a la docència. Des de fa uns mesos, a més, és el director de l’INEFC.

Per què va decidir presentar-se per dirigir l’INEFC?

— Volia donar-hi un altre impuls. Vam preparar una campanya molt potent. No es tractava de fer una revolució, però sí de buscar plantejaments que ens permetessin donar un altre ritme i un altre aire a la institució. El programa electoral era una declaració d’intencions molt detallada, una mena de pla estratègic. El sentiment general del que volia aconseguir era guanyar més pes i més notorietat, començant per la formació, però seguint per la recerca i afegint la pota política. Em refereixo al fet que les decisions de futur de l’esport català han de tenir en compte l’INEFC. Si s’està fent una llei de l’esport, l’INEFC ha de ser part de la discussió. Hem de guanyar pes. La secretaria general de l’Esport, el nucli dur de l’esport català, té el Consell Català de l’Esport, el CAR i l’INEFC. Aquestes tres potes han d’estar al mateix nivell de consideració.

Quin INEFC s’imagina?

— L’INEFC ha de ser el nucli fort de la formació i la recerca, de la transferència de coneixement. Això implica anar agafant més estructura per guanyar-nos aquest lloc. Com a horitzó final, m’imagino que l’INEFC passi a convertir-se en una universitat de l’esport. Ara estem adscrits a la Universitat de Barcelona i a la de Lleida. Estem funcionant com si fóssim facultats. Hauríem de trencar amb això. La idea d’aquests quatre anys és anar construint aquesta estructura per, en algun moment, acabar ser una universitat independent.

Quins plans tenen per créixer?

— Tenim un conveni firmat per fer un tercer centre als Pirineus, que estarà orientat als esports de muntanya. A més, plantegem la creació d’una fundació i d’un institut de recerca. Es tracta d’anar construint una estructura que ens permeti, quan sigui el moment, establir aquesta nova universitat. És l’objectiu que es respira en totes les propostes. Aquesta estructura i la diversificació de l’oferta acadèmica ens han de servir per créixer. Hem de pensar noves titulacions, més específiques i més orientades al mercat laboral. Després tenim altres objectius, com millorar la comunicació interna, refermar la marca, transformar digitalment els processos i guanyar visibilitat a les xarxes socials. Hem de posar al dia la institució i adaptar-nos al que avui en dia significa el món universitari accentuant la recerca i la internacionalització.

Quina salut té la marca INEFC?

— La sensació és estranya. Estem molt convençuts que la nostra marca és reconeguda, però hem anat perdent prestigi i reconeixement dins del món professional. Aquí tenim marge de treball per recuperar part del terreny perdut. A nivell internacional se’ns reconeix perquè hem fet accions que han despuntat i tenim grups de recerca potents, però hem de ser capaços de vendre-ho millor.

Què es necessita per potenciar la recerca?

— Es necessiten recursos econòmics per compensar el professorat que fa recerca. Necessitem més pressupost i hem de ser capaços de trobar fórmules per presentar-nos a convocatòries internacionals. La feina del professorat és molt bona i s’està situant a grans nivells de recerca, però ens falta endreçar-la millor. Hem de ser capaços d’estructurar bé la recerca i de compensar-la. L’estructura que ens ha de permetre fer-ho és un institut de recerca. Si volem acabar sent una universitat, és bàsic. Aquesta estructura ens ha de permetre col·laborar millor amb el Consell de l’Esport Català i el CAR, però també amb institucions privades o fundacions.

Com s’imagina la formació del futur?

— Hem de diversificar la nostra formació per adaptar-nos a les sortides professionals. La sensació que tenim és que els alumnes reben una formació massa genèrica. Hem de veure com ho articulem, si carregant més crèdits a l’especialització dels graus o creant-ne d’específics.

Tot això en un context de pandèmia.

— L’inici de la pandèmia em va agafar com a subdirector i vaig viure de primera mà les diferents adaptacions. Al principi ens va obligar a traslladar una formació presencial, vivencial , pràctica i motriu a casa. L’adaptació va ser accelerada i sense capacitat de reflexionar. Aquells primers mesos van ser molt durs per al professorat, que va fer una feinada, i per als alumnes, que van tenir molta comprensió. Al setembre vam intentar apostar per un sistema de docència mixta instal·lant càmeres a les aules per poder retransmetre les classes en streaming. La segona onada ens va obligar a modificar-ho tot una altra vegada, i vam fer les classes teòriques online i les pràctiques de manera presencial. Com m’imagino el futur? La nostra carrera és molt vivencial i, quan tot pugui tornar a ser normal, no m’imagino més d’un 10% de formació telemàtica. Ens adaptarem al que vingui. Hem millorat les senyalitzacions, hem introduït QRs i hem desenvolupat diferents protocols.

Quina importància donen als temes de gènere?

— L’INEFC porta anys donant-hi molta importància. Tenim una comissió d’igualtat i és un tema de recerca en què som referents. Hi ha un grup molt potent i la idea és seguir potenciant la seva feina. A més, un dels problemes que tenim és que hi ha un percentatge molt baix de noies que accedeixen a la nostra titulació. La mitjana és d’un 20%. Estem posant en marxa una estratègia que es concretarà en un pla de captació per arribar a un altre escenari. Estem molt sensibilitzats en l’ús del llenguatge, els materials i els continguts. La conscienciació dels docents i del personal és molt potent.

L’esport català és un calaix molt gran.

— La salut de l’esport català és molt bona perquè tenim una cultura d’associacionisme molt potent. Hi ha un gran teixit de clubs, que són els que tiren endavant la base. A més, hi ha clubs d’elit molt potents que aconsegueixen resultats. S’ha treballat bé. Crec que el que ens falta és una mica d’ordre i de regulació, que és el que intentava la llei de l’esport. A més, ens falta una regulació específica de les professions de l’esport.