Francisco: “La gent de Girona és lluitadora i el seu equip també ho ha de ser”

GironaFrancisco Rodríguez (Almeria, 1978) ha dirigit el Girona en 25 partits, amb un balanç d’11 victòries, 6 empats i 8 derrotes. No és una temporada fàcil, aquesta, però l’afronta convençut de les seves possibilitats. Perquè té una fe cega en la plantilla. Contra l’Albacete (18.15 hores, Movistar LaLiga) intentarà sumar un nou triomf al currículum.

S’han complert cinc mesos des del teu fitxatge, però no es pot dir que hagin estat gaire tranquils.

Quan vaig aterrar a Montilivi tot semblava dolent, com si res s’hagués fet bé i l’any fos nefast. Vam haver d’unir-nos molt i fer un gran esforç per capgirar la situació. I precisament volem evitar que passi el que ens va passar, perquè no podem seguir pensant en el passat. Tenim coses importants a fer i una plantilla amb jugadors de qualitat. Centrem-nos en el present, perquè si ens arriba algun premi serà com a conseqüència de la feina ben feta, no per una obligació.

¿La unió que es va crear és el punt de partida d’aquesta temporada?

Doneu-ho per segur, però no servirà de res si no entenem on som. I, si passem moments difícils, hem de demostrar el nostre compromís lluitant plegats. Perquè ja vindran temps millors, n’estic convençut. Però mentre no arribin hem de continuar puntuant per acabar arribant on tots volem ser. Crec que tenir 21 punts a hores d’ara és un bon bagatge. ¿Que hi ha dies que hem merescut més? Sens dubte, però també hi ha hagut dies que hem merescut menys. No ens podem enganyar i cal posar-ho tot en el context adequat. Durant moltíssimes setmanes hem tirat de nois del filial. Que hi estic encantat, eh! Però la competitivitat es produeix amb gent del primer equip. També hi ha hagut futbolistes amb un estat de forma que no era idoni per competir a aquest nivell. Treballem per recuperar efectius, però ja ho fem amb 21 punts a la butxaca. No és un tema menor, haver-ho aconseguit en aquestes circumstàncies. Perquè quan tothom pugui donar el seu nivell no tinc cap dubte que gaudirem. Però abans hem de superar aquest moment. I només ho farem si estem junts i amb l’ajuda de tots.

Els bons resultats també contribuiran a un millor estat d’ànim.

Tenir confiança és bàsic, perquè t’allibera. A nosaltres potser ens falta un pèl en aquest sentit, perquè sentim la pressió d’haver d’aconseguir resultats. Però hi estem treballant, és part de la meva feina. Haig de proporcionar els elements que permetin als futbolistes rendir al seu màxim. Perquè a la llarga podem ser un equip diferent del que estem veient, però primer hem de ser un equip. Volem competir des de la intensitat, que és innegociable, però també hem notat que aquestes últimes jornades ens hem desinflat físicament. En aquest aspecte ara mateix som inferiors als rivals, però és normal perquè gairebé no hem tingut recursos i ens està passant factura.

¿De quina manera desitges que sigui recordat el Girona de Francisco?

Com un equip que sempre donava la cara, reflectint el caràcter de la ciutat. La gent de Girona és lluitadora i el seu equip també ho ha de ser. Sense perdre l’ambició, esclar, perquè hi ha aspectes innegociables. ¿Si m’agrada sentir-me el líder? Sí, perquè vull que els futbolistes em segueixin. Que quan els parli, em mirin i m’escoltin. El dia que perdi això, deixaré de ser l’entrenador d’aquest club. Em sento molt identificat amb el grup que tinc i també amb el projecte, encara que reconec que la situació no és la que preferia trobar-me. Però anirem de la mà fins on hàgim d’arribar.

Quins aspectes t’inquieten més des de la banqueta?

Els egos dels futbolistes han canviat molt respecte a la meva etapa com a jugador. Abans potser el fet de treballar per una causa comuna estava més inculcat. No és que això hagi desaparegut, però ara hi ha molta exigència en voler jugar individualment. Tothom vol minuts. Cal gestionar-ho bé, perquè es pot girar en contra de l’entrenador. Per a mi la plantilla del Girona és la millor de la Lliga, hi vaig a mort, però això ha d’estar al servei del club. A mi em toca escollir, però hem de tenir clar qui és el principal beneficiat.

I com es transmet això?

Em considero una persona transparent, que va de cara, que explica els perquès. Els jugadors tenen la porta oberta a una conversa, existeix una relació fluida i respectuosa. També m’interesso per la seva vida diària, perquè això m’acosta a la persona i puc entendre millor algunes coses. I el dubte de si ets just o injust sempre el tens, quan acaba un partit. Però ni jo ni el meu cos tècnic, que és fantàstic, una part fonamental i s’entrega pels jugadors, pren decisions per prendre-les. Totes són analitzades i tenen un motiu.

Cal portar reforços en el mercat d’hivern?

Assumeixo la responsabilitat de tenir una plantilla curta, perquè així ho vaig demanar, però en cap cas pensava que s’encadenarien tantes complicacions. Ens ha condicionat i ens hem adonat que potser sí que anem escassos de peces. Sincerament no sé si pot venir algú més, per la situació econòmica. Però crec que si ho demano el club farà un esforç, perquè així m’ho ha demostrat.