Gemma Triay Pons: “Al pàdel un home guanya en premis el doble que una dona”
Entrevista a la jugadora professional de pàdel
AlaiorGemma Triay Pons (Alaior, 28 de juny de 1992) és una jugadora professional de pàdel que ocupa la setena posició en el rànquing del World Padel Tour. La pandèmia l’ha perjudicada en aquesta classificació, on arribà a situar-se en el número dos l’any 2017. Amb una progressió excepcional i al costat de la catalana Lucía Sainz, la menorquina ha estat campiona del món (2016) i d’Europa (2017) i fou guardonada com a millor jugadora del circuit. Després de quedar eliminada a semifinals l’any passat, Triay es veu amb forces de guanyar l’Estrella Damm Menorca Open 2020.
Després d’uns mesos marcats per la crisi del covid-19, com afrontau el World Padel Tour 2020?
Hi arrib amb molt bones sensacions; venim de guanyar el darrer torneig disputat a Sardenya i tenim molta il·lusió de poder oferir el millor de nosaltres. L’hem preparat a consciència, entrenant dur durant tota la setmana, i som optimistes. L’objectiu és guanyar el torneig, especialment després que l’any passat quedàssim a les portes de la gran final. Enguany està més igualat que mai, duim sis tornejos i cinc campiones diferents, un fet que no s’havia donat mai a la història. Ja veurem com es desenvolupa el campionat, però tenim opcions d’aconseguir-ho.
Jugau a casa, això us afavoreix?
Evidentment que motiva un poc més jugar a Menorca sent d’aquí. De tota manera, som davant un escenari diferent, perquè veure les graderies buides a causa de les mesures sanitàries per evitar la propagació del covid-19 serà estrany. Només s’han entregat unes 300 entrades per a patrocinadors i clubs esportius. En qualsevol cas, intentarem sobreposar-nos a aquest ambient més fred, gaudirem del pàdel amb els pocs privilegiats que accedeixin al pavelló i amb els qui ens segueixin per internet.
Com heu viscut el confinament i com ha afectat el coronavirus la vostra preparació?
El confinament ha estat dur, més de dos mesos tancada sense poder jugar a pàdel, però per sort tenim una terrassa amb un espai per poder fer gimnàstica i he pogut mantenir la condició física. El preparador físic enviava cada dia la planificació adaptada a la situació i el material de què disposava com gomes, bici o pesos, i com a mínim no he perdut la forma. És complicat, perquè anam de menys a més i encara m’estic adaptant a l’anomenada nova normalitat. Consider que tots els ciutadans encara estam descol·locats.
Tot i que éreu la número tres del món, la pandèmia us ha fet caure fins a la setena plaça.
En el rànquing també és un any especial, perquè mentre que el de 2020 es va congelar fins al gener de 2021, quan ocupava la tercera posició, com a conseqüència de la pandèmia, des que acabà el confinament hem iniciat una nova temporada i de moment vaig setena. Ara mateix, a final d’any tenim aspiracions de ser el número 1 diverses jugadores, una circumstància insòlita. Estar entre les millors del món és una qüestió de treball, esforç i tenacitat; no vaig assolir el nombre tres per art de màgia. No és fàcil, hi ha molt de sacrifici darrere. Estic contenta, tot i que no em conform, i tant de bo pugui continuar ascendint en el rànquing.
El pàdel dona per viure?
Cada dia més. Òbviament i per desgràcia, hi ha diferències entre masculí i femení, sobretot pel que fa a la quantitat de doblers que es reparteixen en premis. Les vuit primeres parelles del rànquing vivim del pàdel, en part gràcies als patrocinadors i col·laboradors, entre els quals destaquen Turisme Menorca, ASICS, Ford Movilsa i el formatge Mahón-Menorca. Estic molt agraïda amb l’illa, perquè des del principi ens han donat suport malgrat les dificultats. El greuge amb el pàdel masculí s’ha retallat en els darrers anys, però encara tenim molta feina a fer i falta molt per aconseguir l’equiparació en termes econòmics. Per exemple, al pàdel un home guanya en premis el doble que una dona, abans era fins i tot tres vegades més que nosaltres. Amb el temps confiam a resoldre aquesta discriminació perquè entrenam les mateixes hores, tenim les despeses que poden tenir ells i també omplim estadis. És necessari que s’igualin les condicions.
D’on us ve l’afició pel pàdel?
Vaig jugar a tennis fins a 19 anys per dedicar-me posteriorment als meus estudis. A 21 anys, vaig decidir tornar-hi, en aquest cas a pàdel, perquè trobava a faltar la competició i l’esport. Tenc una mica d’avantatge pel fet de venir del món del tennis, tot i que m’hi he adaptat bastant bé. És cert que no és una regla de tres, és a dir, no tothom que ve del tennis explota les seves aptituds a una pista de pàdel, però hi ajuda. Són esports molt diferents, però amb similituds.
Quina imatge tenen les jugadores del circuit mundial de Menorca?
Competim molt pel territori espanyol i ser de Menorca sempre és especial, perquè a tothom li encanta l’illa i tenim una imatge diferent d’altres indrets, i els sorprèn que hi hagi una jugadora de pàdel d’aquí a les primeres posicions. Som un territori molt petit, hi ha molta afició i poques llicències; no estam acostumats que surtin jugadors, però tenim l’exemple de Rafel Nadal a Mallorca, un cas únic.
Sou ambaixadora de l’illa de Menorca com a destinació turística. Com la promocionau?
Menorca es coneix pel turisme i hauríem de canviar aquesta percepció externa perquè tenim una illa visitable durant tots els mesos de l’any amb possibilitats de dur a terme activitats de tota mena, com la pràctica esportiva i gaudir d’un entorn natural excepcional. Cal descobrir les potencialitats a l’hivern, primavera o tardor i fugir en certa manera del cartell de les platges, que evidentment són espectaculars però la idiosincràsia menorquina és molt més.