Isabel Pérez: “Hem de dignificar les estructures que estan fent possible la pràctica esportiva”

BarcelonaLa Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) mai s’està quieta. L’entitat té en marxa un grapat de projectes que busquen reimpulsar un sector històricament maltractat. Isabel Pérez, la secretària general de l’organització, dona veu a algunes de les seves propostes.

Quina radiografia fa de l’esport federat que intenta recuperar-se de la pandèmia?

— El diagnòstic seria que tenim un sector esgotat perquè s’ha fet una feina ingent per mantenir l’activitat organitzada durant aquests mesos tan complicats, però amb un camí al davant que presenta grans oportunitats. Es tracta de reconduir tota la massa social que es va sumar a la pràctica esportiva durant el confinament cap a les entitats i clubs de pràctica organitzada. Tot i que han sigut mesos de molta feina amb recursos insuficients, soc optimista.

Vostè és experta en governança. Quan dona un cop d’ull a les federacions, les veu en bones mans? Estan preparades?

— L’esport català és un cas d’èxit de governança perquè s’està fent feina professional amb gent voluntària, que hi dedica més temps del que té. Estan en boníssimes mans perquè són gent que s’estima el sector. Molts dels èxits són gràcies a aquestes juntes directives de clubs i federacions que fan possible que l’esport funcioni.

Quin paper ha de tenir la UFEC en aquesta recuperació?

— La UFEC ha de ser la crossa d’aquestes entitats. Allà on no arribin elles, que puguin comptar amb nosaltres. Hem d’empènyer aquestes estructures més humils perquè puguin comptar amb el nostre suport per fer el que el seu esport necessiti. A més, som impulsors del sector. Un dels punts clau en què estem posant molts esforços és la digitalització del sector.

 La secretaria general de l’Esport va anunciar fa unes setmanes unes subvencions econòmiques per incentivar la recuperació. Què li semblen?

— Abans de la crisi, nosaltres vam demanar que l’1% del pressupost públic es dediqués a l’esport perquè el finançament a Catalunya històricament ens situa com un sector maltractat pels pressupostos públics. Seguim massa lluny dels nivells europeus d’inversió en pràctica esportiva. La pràctica esportiva és el quart pilar de la societat del benestar. L’esport ajuda a dissoldre desigualtats estructurals a molts nivells. La inversió pública ha de ser convincent i, de moment, continua sent insuficient. S’ha promès duplicar pressupostos, i aquest és un bon inici del camí, però el nostre objectiu continua sent l’1% perquè és el que el sector mereix i perquè garantiria l’accés universal a la pràctica esportiva. Hem de dignificar les estructures que estan fent possible la pràctica esportiva. L’aposta ha de passar per millorar el finançament i la manera de fer-lo arribar al destí, i aquí és on entra la ILP de la llei de l’esport.

L’esport ha evolucionat molt i cal ajustar el marc legal.

— La llei de l’esport és de l’any 2000. És important tenir el marc de governança adient perquè les entitats es relacionin de manera més àgil amb l’administració. La societat ha evolucionat tant que hi ha desajustos. La resta d’associacions tenen un entorn actualitzat, però el món de l’esport continua ancorat en un model que el limita. La ILP no decau amb el nou Parlament i, per tant, esperem que durant l’any 2022 s’aprovi la llei que el sector de l’esport necessita. La pandèmia ha fet visibles les necessitats del sector. Es necessita un lideratge conjunt per ser empàtics amb les necessitats.

Una altra de les reivindicacions de la UFEC és que l’esport tingui una conselleria pròpia. Per què?

— És important que l’esport es visibilitzi com una política pública necessària. Tenim la sensació de ser el germà petit de la política, i creiem que és hora de reconèixer que l’esport és una eina imprescindible. Durant la pandèmia ens vam adonar de la importància de l’esport, i això pot tenir continuïtat. El sector té el repte de saber-ho canalitzar cap a les seves estructures. Quan la salut ha estat en risc, l’esport ha actuat com una prevacuna.