Isidre Esteve: " Tinc ganes de veure si el que veuré a l'Aràbia Saudita em recordarà el que veia a Mauritània"

MadridIsidre Esteve (Oliana, 1972) participa per quart any consecutiu al Dakar, amb l’objectiu de superar el 21è lloc que ha aconseguit en les últimes dues edicions. Optimista i sempre amb el somriure a la cara, aspira a acabar entre els 15 primers en un ral·li que estrena ubicació.

L’objectiu d’aquest any és fer el top 15

El 2018 vam fer el 21è lloc i vam fer les coses molt bé. I és veritat que l’any passat vam acabar al 21è lloc igual, però vam cometre moltes errades a les dunes i crec que ho podríem haver fet millor. Hem treballat molt en el cotxe, ens transmet més seguretat. Vam veure al Marroc que el nostre ritme de cursa era força superior al del Dakar 2019 i això ens fa ser optimistes. Vam provar els nous neumàtics, que funcionen molt bé a la sorra, ens donen unes prestacions increïbles per al nostre tipus de conducció i creiem que, al final del ral·li, si fem una bona gestió de la cursa, pot ser factible.

Val més no obsessionar-se per la posició a l’inici, oi?

La primera setmana hi haurà un dia que acabarem en el 33è lloc. I no passarà res! Hem de ser fidels al nostre ritme, a la nostra planificació.

Fàcil de dir. Però es pot seguir?

Sí! Jo ja ho feia en moto. Els últims anys, quan l’objectiu era guanyar, dividia la cursa en dues parts. La primera, fins a l’etapa de descans, i després, fins al final: la idea era arribar a l’etapa de descans sense haver perdut gaire temps respecte al primer, era igual ser quart o cinquè. I llavors, fins al final, veure quins dies van bé i quins no... Planificar-ho tot.

¿Els canvis que s’han fet al cotxe són els que havies demanat?

Estem contents. Quan vam demanar fer el cotxe una mica més alt perquè notàvem que quan hi havia roderes a les zones de sorra tocàvem a terra i això ens feia perdre temps, sabia que això provocava més canvis. I quan ho vaig demanar, vaig pensar que potser un cotxe més alt no m’aniria bé a la zona tècnica. Però no! Als tests de França el nou cotxe ens va agradar molt, després vam treballar en els diferencials, i la vam encertar. Estem contents de no haver errat. Hem fet passos endavant.

Dius que amb aquest cotxe el màxim és un top 15

Aquí hi ha una cosa que és molt important i és l’equip humà. I no em refereixo només a mi, a la Lídia [Guerrero, fisioterapeuta], al Txema [Villalobos, copilot] i als mecànics, el David Pigem i el Carles Méndez, també parlo dels patrocinadors. Podem dir-nos les coses, parlar obertament de què volem, de fins on podem arribar, de què depenen les coses i quins timings tenim. Hi ha una voluntat de continuar i s’entén que el meu objectiu és anar cada cop millor. I per fer aquest pas, cal un pressupost superior. Tothom ho té clar. Per això crec que el resultat que fem ara no és un condicionant perquè aquest pas es pugui fer en el futur.

I el cotxe amb què somies, quin és?

N’hi ha molts de bons! Toyota, Mini... Hi ha buguis que són molt bons també. Quan arribi el moment veurem què tenim i què podem fer amb el que tenim.

Estreneu un continent nou, l’Àsia, visitant l’Aràbia Saudita. Diuen que s’assembla a l’Àfrica. ¿Això et pot beneficiar, comptant que tu a l’Àfrica ja hi vas córrer?

No ho sé! El que tinc clar és que la duresa serà més sostinguda. No hi haurà pics, com hi havia al desert del Perú. Aquí serà dur durant 500 quilòmetres. A més, a les cinc de la tarda serà fosc i farem quilòmetres de nit. Jo soc un pilot bastant dièsel i aquest tipus de Dakars em van bé. El fet d’entregar el road book al matí farà que el ritme del cap de cursa baixi una miqueta: hi haurà llocs que no serà tan evident on és la pista i això crearà confusió.

Us trobareu amb molta sorra i passareu per llocs on no hi haurà ningú en quilòmetres!

Estarem molt sols. El 65%-70% serà sorra i la part sud és molt desert, no hi ha absolutament res ni ningú. I això recordarà l’Àfrica, les etapes de Mauritània! Allà no hi havia ningú. Quina és la gran diferència? A Sud-amèrica, quan et perdies, al cap de set quilòmetres et trobaves una carretera, una zona de públic, un poble... Ja veies que t’havies perdut! I feies mitja volta. Però aquí no, potser vas perdut durant més de 50 quilòmetres, o pot ser que vagis per una vall paral·lela i no sigui a la vertical correcta. Tractarem de no ser els que cometen l’errada! [Riu.]

Com es prepara un Dakar en un terreny completament nou?

Es prepara poc. Estant físicament a punt, tenint molta confiança, havent treballat bé el cotxe... ¿Saps quan fas un examen i creus que és difícil però has estudiat i hi vas tranquil? Doncs és el mateix! ¿T’imagines anar a l’examen sense haver estudiat?

Potser qui no ha estudiat hi va més tranquil...

El resultat segur que no serà tan bo! [Riu.]

Què et crida l’atenció d’aquest Dakar?

Descobrir una cosa nova té una part molt maca! Em sento afortunat d’haver estat deu anys a l’Àfrica, a Sud-amèrica... I ara tinc ganes de comprovar si el que veuré em recordarà el que veia a Mauritània.

Sou l’equip que més s’abraça de tot el Dakar... Amb les restriccions a nivell cultural, com us ho fareu?

M'agradaria que tot això es desenvolupés amb la màxima normalitat possible. Confio en l'ASO [Amaury Sport Organisation], crec que l’ésser humà és genial perquè és capaç d’adaptar-se a tot.