Joan Gaspart: "Hem d'estar agraïts que Cruyff vingués al Barça i canviés la mentalitat del club"

BarcelonaQuin record li ve al cap quan pensa en Cruyff?

En una persona que ha fet història al Barça i se'l recordarà així. És una de les persones més importants de la història del futbol. Però jo, per sobre de tot, destacaria la relació personal que hi vaig tenir. Vam ser molt amics. Hi va haver moments de tot i el final al Barça no va ser el desitjat, però finalment va prevaler l'amistat i l'estima. Vam estar parlant moltes vegades després que deixés el club. No només nosaltres teníem bona relació, sinó també les nostres famílies, entre les dones i amb els fills. El vaig conèixer professionalment i personalment. Era una persona extraordinàries en tots els àmbits. Molta gent en podrà parlar des de l'àmbit professional. Jo destaco l'àmbit personal.

Com va anar el seu fitxatge?

Recordo que vaig anar a Ginebra per indicació del president Núñez. Era a l'hotel Richmond, me'n recordaré tota la vida. Ja n'havíem parlat abans i sabíem que li feia molta il·lusió venir. Per això vam anar a Ginebra. Vam estar reunits tot el matí i vam dinar amb ell per acabar de tancar-ho.

El final, en canvi, no va ser tan bonic...

El final no va ser el desitjat. Per sort, després vam poder-ho arreglar… Però també recordo que els primers anys no vam tenir els èxits que volíem i van ser moments molt durs. La gent demanava el seu cap i recordo una assemblea en què el president Núñez el va defensar molt. I al final es va aprovar que seguís el Johan. Les lligues i la Copa d'Europa demostren que va ser una decisió encertada.

S'imagina què hauria passat si Cruyff no hagués acceptat la proposta?

Això és ciència-ficció. Evidentment, no ho sabrem mai. Com tampoc sabrem mai què hauria passat si el president Laporta no hagués jugat la carta de Pep Guardiola, que hem de reconèixer molts culers que ens feia molta por perquè era un entrenador que no havia entrenat mai a Primera ni a Segona, i al final ha estat l'entrenador que ens ha portat més èxits i avui és un referent mundial. Per tant, la història del futbol fa impossible endevinar què hauria pogut passar. En definitiva, hem d'estar contents que vingués al Barça i canviés la mentalitat amb aquella frase tan seva del 'sortiu i disfruteu'. Això ho havia sentit moltes vegades al vestidor.

I què pensava?

Algun cop li deia al Johan "però home, diga'ls alguna cosa més a nivell tàctic". I em responia que ells en sabien més que jo i que no feia falta, que ja saben què han de fer i què no. Així que disfrutin i que guanyin, que ho faran segur. Aquesta alegria de sortir i no cansar-se de guanyar la vam viure durant molts anys amb el Johan i ara ho estem vivint amb el Guardiola i el Luis Enrique.

Per sobre de tot, què perd el Barça?

Igual com als nens ara se'ls explica qui era Samitier, Kubala o Cesar, jugadors que han fet història al club, d'aquí uns anys també s'explicarà qui era Cruyff. No se l'oblidarà i estic segur que el Barça sabrà estar a l'altura del record perenne com a culer i com a persona que va canviar la mentalitat i la manera de jugar del Barça. Vam guanyar 4 lligues seguides, cosa que encara no s'ha aconseguit. Patint molt, però també gaudint molt. I la primera Copa d'Europa, que això els culers no ho podrem oblidar mai.

Parlem de Cruyff com a persona amb talent, però també s'ha de tenir en compte el seu caràcter.

Era una persona amb molt de caràcter. Amb ell, a nivell futbolístic no podia discutir gaire perquè en sabia mil vegades més que jo. A nivell personal, no sempre estàvem d'acord. Jo discrepava i hi discutia. Sovint anava a casa seva i dinava amb ell. Aquí és on coneixies el Johan persona, i era un fora de sèrie. Ara ens toca resar i desitjar que, segur que des d'allà dalt, ens seguirà ajudant.