Jordi Fernández: “La selecció catalana podria competir al màxim nivell”

BarcelonaUn dels grans noms d'aquesta Copa del Món de bàsquet és el de Jordi Fernández, que està protagonitzant un torneig majúscul. L’entrenador badaloní és el seleccionador d’un combinat canadenc amb ganes de fer-la grossa que aquest diumenge es juga la classificació contra Espanya.

La selecció canadenca està en boca de tothom.

— M'he trobat amb molta il·lusió i expectatives. És un combinat que aspira a tot, però la nostra feina serà construir un equip que competeixi, que tingui els rols clars i que accepti fer el que sigui necessari per guanyar. El Canadà pot aspirar a les medalles. Si podem crear una cultura d’equip i estructurar-nos bé, podrem competir molt bé. Hi ha seleccions amb poc nom que competeixen molt bé. Cal jugar amb la intensitat que es mereix cada partit. No tenim la mateixa experiència i tradició que altres seleccions, però és una cosa que volem establir. Els jugadors estan molt compromesos i saben el potencial que tenen, però jugar com un equip i aconseguir medalles no és automàtic.

Tu vas ser entrenador ajudant de la selecció espanyola.

— Els equips de Sergio Scariolo sempre troben la manera de competir i no sempre de la mateixa manera. L'italià és un dels millors entrenadors en seleccions de la història i, per tant, mereix tot el respecte. Tinc una relació professional i personal amb ell i no tinc dubtes que, amb aquesta barreja de veterans i joves, ho faran molt bé.

¿La selecció catalana tindria lloc en un Mundial com aquest?

— La selecció catalana podria competir al màxim nivell. N’hi ha prou amb pensar en els jugadors dels últims 20 anys. Una selecció tindria nivell per ser de manera habitual als Eurobàsquets, als Jocs Olímpics o als Mundials. Tots sabem que és difícil, però si deixem de banda la política i parlem exclusivament de bàsquet, hem d’estar molt contents d’on som, no només pel nivell dels jugadors sinó també pel dels entrenadors.

Cada vegada hi ha més entrenadors catalans competint a l’elit.

— Els entrenadors catalans tenen un gran nivell, ens valoren molt. N’hi ha molts competint al màxim nivell. Podem estar contents de com estem reconeguts internacionalment.

¿Continues connectat amb el bàsquet de casa nostra?

— Segueixo tant com puc l’ACB i fins i tot les competicions que hi ha per sota. Hi tinc molta gent que conec i m’agrada estar al dia. Intento veure els partits de la Penya i, si no, escoltar les retransmissions a través de la ràdio. Em fa il·lusió seguir connectat i em serveix d’entreteniment. Em distreu, m'ajuda en l'àmbit professional i em fa tenir una ment oberta. Amb l’excusa d’anar a veure Sasha Vezenkov, la temporada passada vaig poder anar a la final four de l’Eurolliga. Els Sacramento Kings em pregunten per jugadors d’Europa que poden competir a la NBA i després també hi ha clubs europeus que em demanen l’opinió sobre jugadors NBA als quals he entrenat. Sempre que puc ajudar algú, ho faig. 

Quin avantatge et dona conèixer el bàsquet FIBA?

— Soc un privilegiat, perquè he pogut viure i aprendre dels dos mons. El bàsquet NBA i el bàsquet FIBA tenen estils diferents. La clau és connectar amb els jugadors, i crec que puc fer-ho bé amb els jugadors NBA perquè hi he treballat 15 anys i que, alhora, entenc bé l'estil internacional.

La temporada passada vas fer història debutant com a primer entrenador en un partit de la NBA.

— Va ser una cosa circumstancial. El primer partit va ser per una expulsió de Mike Brown. Acabem amb victòria, que és una cosa que sempre fa il·lusió. Va ser un moment molt especial. Després, l'entrenador es va perdre un parell de partits i aquests ja me'ls vaig poder preparar d'una altra manera. Va ser un moment important en la meva carrera, cosa que no oblidaré mai, però una cosa circumstancial.

Aquest estiu has tornat a tenir reunions per ser primer entrenador.

— Les entrevistes em van anar molt bé i m'hi vaig sentir còmode. Són processos difícils d'explicar i llargs, amb moltes etapes i molts interlocutors, però vaig acabar força satisfet. Sento que hi estic molt a prop, però és una cosa que no m'obsessiona. Ser seleccionador del Canadà és un incentiu més que impulsarà el meu futur professional, però el gran objectiu és que el grup tingui èxit.