Jordi Serracanta: "Sense l'ampliació del Nou Congost, la viabilitat del Baxi Manresa és impossible"

ManresaJordi Serracanta (Manresa, 1976) va ser nomenat president del Bàsquet Manresa el juliol passat. Uns mesos després concedeix una entrevista a l'ARA per analitzar el full de ruta d'un projecte engrescador.

Amb quines sensacions ha arribat al càrrec?

— Estic molt còmode i engrescat amb el repte. La relació amb tota la gent que forma part de la família del Baxi Manresa ha sigut molt positiva. Ja havia format part del consell d'administració en una etapa anterior i, per tant, ja coneixia la institució. A més, el traspàs ha sigut modèlic.

Què és el que el club ha fet bé durant els últims anys?

— Crec que s'han fet moltes coses bé en diferents àmbits. Si parlem de l'economia, es van prendre unes decisions que eren cabdals per tenir estabilitat. Les operacions financeres van servir per revertir la situació del club, que era molt complicada. En l'àrea esportiva s'han tingut molts encerts, i això ha atorgat molta força al projecte. Tant Joan Peñarroya com Pedro Martínez han aportat grans èxits esportius, i això ens ha donat rellevància i ens ha permès tornar a enganxar el club amb la ciutat, la comarca i el país. Aquesta combinació ha permès capgirar el club després d'un descens que va ser traumàtic. La nova visió estava carregada d'ambició ben entesa.

La salut econòmica és sòlida?

— La situació econòmica del club és d'estabilitat. La massa social ens ha donat molta confiança, i ens movem en uns 3.600 abonats, que és una xifra de les millors que ha tingut el club. Hem tingut més de 700 altes, i això és significatiu. El patrocinador està molt identificat amb el club i els seus valors, un fet que ens dona molta força per poder competir en una competició tan exigent com l'ACB. Hi ha moltes empreses del territori que també ens estan donant suport. La dinàmica és positiva, i molta gent té ganes de compartir trajecte amb nosaltres. El club encara té un deute important, però està estabilitzat i controlat. Hem oblidat èpoques anteriors en què hi havia dificultats per fer pagaments. Perquè una ciutat com Manresa estigui a l'elit cal estar permanentment treballant per tenir els recursos necessaris.

Quins són els reptes de futur?

— Volem seguir amb el creixement dels últims anys i incorporar més abonats al projecte. A nivell estructural és vital l'adequació i ampliació del Nou Congost. Sense ella, la viabilitat del club és impossible. És un projecte transcendental per a nosaltres i necessitem que es tiri endavant com més aviat millor. Ens ha de permetre obtenir més recursos econòmics i eixamplar la nostra base d'abonats. A més, cal adequar el pavelló a les necessitats actuals d'un equip de l'ACB. Un altre dels reptes és la digitalització del club, que ens ha de permetre optimitzar processos i buscar nous recursos. A nivell esportiu volem ser molt competitius, però tocant de peus a terra. Sabem el que som, però volem ser ambiciosos. El nostre objectiu és fer la feina ben feta, i és per això que tenim gent de la vàlua del Pedro Martínez o el Xevi Pujol.

En quin punt està el projecte del nou pavelló?

— L'Ajuntament ja ha començat el procés previ a la redacció i aprovació del projecte executiu. El compromís polític està molt clar, però caldrà trobar els recursos necessaris perquè es pugui dur a terme. Això no només passa per la implicació de l'Ajuntament, que ja hi és, sinó també d'altres institucions, com la Diputació, la Generalitat i el Consell Superior d'Esports. El Baxi Manresa és l'excusa perfecta, però és una necessitat per tenir un espai de referència.

Quin equip ens hem d'imaginar?

— Les sensacions són positives. Ens hem reinventat com cada any, però hem pogut construir una bona plantilla. La pretemporada ha sigut diferent i els jugadors ens van arribar tard. A més, hem patit lesions importants, i això ens ha fet demorar la posada a punt tant de l'equip com de l'engranatge. L'equip té marge de creixement i ho farà en les pròximes setmanes. Crec que serem un rival difícil de guanyar que no donarà mai cap partit per perdut. L'estil de joc ràpid i atrevit del Pedro Martínez és un segell que ens agrada molt.