Nani Roma: "Vull tornar pensant que hem fet el màxim que hem pogut amb els mitjans que hem tingut"

BarcelonaNani Roma (Folgueroles, 1972) afronta amb l'energia del primer el seu 25è Dakar. I és que ho fa amb un projecte nou: nou equip, nou cotxe, nou copilot... i nou territori, ja que després de 10 anys a Amèrica del Sud, el Dakar fa cap a l'Aràbia Saudita.

25è Dakar. El temps passa massa ràpid, oi?

Imagina't! Encara me'n recordo com si fos ahir del primer! Suposo que el temps passa ràpid perquè disfrutem del que fem, ens agrada... I perquè estem vius! Estic a punt de començar el meu 25è Dakar, ara en cotxe... i ja en porto més en cotxe que en moto!

Vas fer el salt als cotxes i t'hi has consolidat. El camió queda lluny?

Depèn dels projectes, però està clar que seria genial ser el primer que guanya en les tres categories: moto, cotxe i camió.

Aquest any has decidit embarcar-te en un nou projecte amb Borgward. Com va anar?

Mini estava molt concentrat en guanyar amb els buguis. Després de la Baja Aragón vaig tenir la sensació que volien fer molt poca feina amb els 4x4, que penso que és el cotxe ideal per a aquest Dakar. Va sorgir aquesta possibilitat i vaig creure que el millor era canviar. El nou projecte em motiva molt, ja que en els dos últims Dakars ha estat entre els 20 primers i vull intentar que estigui més endavant. És un projecte de futur, vam començar a treballar al setembre, tenim una bona base però ens ha faltat temps per tenir-ho tot a punt.

¿És un cotxe per poder lluitar pel triomf?

Cal tocar de peus a terra, l'any passat el cotxe va acabar el 20è, seria un miracle guanyar! Hi ha moltes coses noves al meu voltant: equip, cotxe, país... I toca estar tranquils. Tinc un cotxe per estar entre el 5è i el 10è cada dia, si pensem en sortir a guanyar cada dia, fallarem.

I també canvi de copilot, ara hi vas amb Dani Oliveras.

Sí! Amb l'Àlex Haro ens vam adaptar molt bé, però tenia una oferta de Toyota i li vaig dir que l'agafés! I va sorgir una molt bona opció, que era el Dani Oliveras. Tot costa al principi, perquè no és fàcil començar amb algú i asseure't dins del cotxe amb ell quan portes quatre anys amb una altra persona, amb qui ja és tot molt automàtic.

Estreneu país. Què n'esperes de l'Aràbia Saudita?

Diuen que és un desert preciós, molt verge. Ens agrada descobrir coses noves, i diuen que té moltes similituds amb Mauritània, on vam córrer fa anys, i això ens pot anar bé. Serà molt més aventura i menys artificial. I pel que sembla, ens costarà veure gent. Serà un context diferent de cursa, ens sentirem sols. Quan tinguis un embolic, no tindràs ningú per ajudar-te. Lleparàs fort. A sobre serà hivern, a les cinc i poc serà fosc... Serà una carrera completament diferent a les últimes.

Com has preparat la cursa, comptant que no coneixeu res?

Sempre és preocupant, fins i tot per decidir la gasolina que has de posar. El terreny serà tou o no? Això canvia molt els consums. Els primers dies descobrirem moltes coses, però preocupa.

L'organització ha introduït canvis per igualar la cursa, com donar-vos el road-book

Això m'agrada. Sobretot, per intentar que la gent no faci trampes, ja que hi ha gent que va amb telèfons dins del cotxe. Així es premia els que no fem trampes, ja que en el moment tecnològic que vivim, o es pren aquesta decisió o es permet a tothom tenir-ho tot. Perquè si no és molt injust... Veus que hi ha gent que no es perd mai, i estic parlant de gent de nivell. I nosaltres ho sabem, però no tenim proves. Jo estic a la pista com un idiota voltant per trobar un punt i arriba algú i pam, pam, passa pel punt i segueix endavant, és una putada.

Amb què estaries content quan acabi el Dakar?

Amb haver fet les coses bé i amb progressar. Seria ideal acabar entre els cinc primers, però el més important és avançar: amb el cotxe, amb el Dani, amb l'equip... perquè Borgward veiés que això pot anar a més. Vull tornar pensant que hem fet el màxim que hem pogut amb els mitjans que hem tingut.