Òscar Perarnau: "Ens agradaria invertir més, però preval la sostenibilitat"

Cornellà de LlobregatDes d’un despatx sobri amb vistes a la gespa de l’RCDE Stadium, l’Òscar Perarnau supervisa i coordina que tot allò que tingui a veure amb l’àrea esportiva segueixi els paràmetres establerts. Analític i reflexiu, vol tenir-ho tot sota control, des de l’atenció mèdica que rep l’Special RCDE fins a les condicions d’entrenament dels equips femenins de la base, passant per les possibilitats de promoció del planter o els nombrosos jugadors xinesos repartits per Europa. De tot plegat en parla en aquesta conversa amb l’ARA.

Com ha canviat l’Espanyol respecte al club que va deixar en la primera etapa?

Avui hi ha un context diferent, hi ha inversions i un pressupost més gran, però, sobretot, una situació econòmica controlada. Abans hi havia un deute que feia anar molt just. Ara hi ha més possibilitats de planificar, però hem de ser rigorosos per encertar-la en cada pas que fem. Hi ha una part econòmica i una d’esportiva treballant en equip amb uns vincles de confiança, de complementar-se, de construir. Ens hem de portar molt bé entre nosaltres, el treball en equip és clau. Si jo veig gent que no treballa bé, a mi em toca actuar. Però la gent que hi ha s’hi deixa l’ànima, té coneixements i molta humanitat. Som molt autocrítics. Diàriament es prenen moltes decisions en tots els departaments, però molta part de l’afició el que veu és el partit. És normal que hi hagi molt de sentiment, que la gent vibri, es decepcioni i s’alegri. Això és bo, vol dir que l’afició està viva. El president Chen Yansheng va voler deixar clars els rols, les relacions i el respecte entre les parts. Jo abans era el director esportiu, però ara ja no ho soc: un exemple molt clar és el que ha passat al mercat de gener. S’ha portat l’Alfa Semedo, el Chucky Ferreyra i el Wu Lei, jo coneixia molt bé els últims dos, però a l’Alfa Semedo, al ser tan jove, no el coneixia. Van ser la secretaria tècnica i el director de futbol professional els que, incloent-hi l’entrenador, van veure i debatre. Jo els ajudo, però delego en ells. Estic molt content, espero que l’Espanyol sigui capaç de generar una estructura millor de manera progressiva. Amb Chen aprenc contínuament. És un empresari que genera moltes empreses i milers de treballadors, i que gestiona persones per sobre de tot. M’agrada escoltar-lo, ens aporta moltes idees, una visió diferent que enriqueix la nostra perspectiva. Dedica un 70% o 80% de la seva jornada laboral a l’Espanyol, tot i tenir tantes empreses. Està pendent de tot.

Fins a quin punt els han afectat les restriccions del govern xinès?

Chen tenia una idea, però les limitacions econòmiques l’han privat de fer inversions més grans i millors. Hi va haver un replantejament intern per fer que el club fos autosuficient. Nosaltres ens hem d’adaptar a la nostra realitat. A mi el que em pertoca és contínuament explicar-ho bé a tots els departaments i dir-los quines limitacions tenen. Hem tenir la facilitat d’adaptar-nos-hi com més aviat millor. Ens agradaria fer més inversions i millors perquè l’aficionat estigués més conforme i a gust, sí, però preval la sostenibilitat de l’empresa.

Quin Espanyol venen ara als jugadors que volen?

Són tasques que corresponen a Rufete i a Tamudo. Jo els acompanyo quan puc o em necessiten. L’Espanyol és un equip molt atractiu, amb una gran història d’alegria i de patiment. La ciutat és un reclam espectacular, l’estadi i la ciutat esportiva són molt acollidors, i dins de l’estructura hi ha treballadors a nivell humà i professional. A més, la Lliga està considerada la millor del món, així que venir aquí és un reclam. Intentem donar-los el millor servei possible.

Ara tenen menys fugues al planter?

En tenim alguna, però poques. L’última, l’Oscar Tarensi, que tenia una proposta del Manchester City. Com que tenim bons jugadors, ens ve un Madrid o un City i ens en fitxa. L’eina que tenim per retenir-los és tractar-los molt bé, donar-los un bon servei. Legalment no els podem retenir fins als 16. El que volem és que estiguin a gust. Algun és normal que vulgui provar una nova experiència. Nosaltres tenim una avaluació global contínua que té en compte les línies de successió. El que hem de fer és regenerar jugadors i donar l’oportunitat a d'altres. Tractar-los molt bé perquè vulguin estar amb nosaltres, perquè el nostre camí fins al primer equip no és fàcil per a ningú, però sí que intentem donar oportunitats i volem que s’esforcin molt, que hi hagi molta autoexigència per tenir aquesta oportunitat. Entre la secretaria tècnica i els coordinadors del futbol base confeccionen cada tres mesos avaluacions on diuen qui té projecció de primer equip, qui supera etapa i qui és baixa. Jo ho estudio i els ajudo a fer que el procés sigui millor.

Quin és el full de ruta del femení?

Estem fent passos de manera progressiva. Hem anat incrementant i millorant els cossos tècnics per donar un servei millor a les jugadores i a les famílies. Ara ens trobem amb una Ciutat Esportiva col·lapsada, no tenim un centímetre lliure entre setmana per donar més minuts. Tenim tots els equips encaixats i ens falta espai. Fins i tot tenim una llista d’espera per crear més equips femenins i masculins, però ens hem d’adaptar a les possibilitats. A l’estiu farem una remodelació de camps que ens donarà una mica d’espai. Pel que fa al femení A, estem incrementant els recursos. Tenen una estructura personal molt gran, amb analista, preparador físic, recuperador o fisioterapeuta. No estem tan pendents dels resultats dels equips com dels de millora i superació, hem d’anar fent passos progressivament. Tenim jugadores molt bones, però algunes competeixen en edats de juvenils. Tenir tantes internacionals és un indicador. Jo gaudeixo veient la visió de la Cristina Baudet, amb la defensa de la Inés Juan o amb els un contra un de l’Elena Julve. Les jugadores s’han guanyat jugar a l’RCDE Stadium, s’ho mereixen. És un grup molt agraït. Volem créixer de mica en mica per apropar-les a l’estadi. És un pas que hagin pogut començar a entrenar-se.

¿Veu factible traslladar el producte esportiu de les acadèmies al primer equip?

Esportivament, el principal repte de les acadèmies és donar un bon servei, fer-los créixer, veure com evolucionen i donar-los experiències. Ara amb una estructura més professionalitzada podem internacionalitzar la marca, però no és un servei pensat per al primer equip, perquè és molt recent. Potser, si veiem jugadors amb cert rendiment esportiu i sent molt exigents, els podem incorporar al nostre futbol base. El cas de l’Oscar Melendo és molt clar. Des del 2003, a l’Escola, fins al primer equip, el 2017. És positiu, però no és fàcil. Fem formacions internes per a alumnes entrenadors de dins de la casa i externs que vulguin conèixer la nostra metodologia, i, així, tenir una bossa interna d’entrenadors en diferents països. La FIFA protegeix els menors d’edat, així que poca cosa podem fer per portar els talents que detectem. La més natural és tenir-los a l’escola del país fins que compleixin 18 anys. L’altra, portar-los aquí i que s'entrenin fins a ser majors d’edat. Jo no hi crec, però, ja que deixarien de competir. De moment ens ho plantegem com una manera de donar un bon servei, però ho tenim present per si passa un cas com el d’Eric Bailly.