Pierre Oriola: "No vull que la gent pensi que estic retirat"

BarcelonaPierre Oriola (Tàrrega, 1992) té 31 anys i una experiència top en el bàsquet, però començarà la temporada sense equip. Després de fer la pretemporada amb el MoraBanc Andorra, ha mantingut converses amb clubs com el Zunder Palència i el Baxi Manresa i propostes per anar a Bèlgica, però de moment encara no ha concretat res. El jugador atén l'ARA per explicar un moment vital ben diferent del de fa pocs mesos i per no amagar l'altra cara dels esportistes d'elit.

Com es troba?

— Em trobo molt bé físicament, estic en un moment molt bo. He aturat dues setmanes la preparació a la pista, temps que he invertit per treballar al gimnàs. Durant la pretemporada amb el MoraBanc Andorra em trobava molt bé, però ara volia veure en quin punt estic. Necessitava tornar a posar les coses al seu lloc i superar alguna petita molèstia. La previsió és començar la setmana que ve a fer pista una altra vegada i veure com evoluciona tot.

Quin és el seu escenari ideal?

— M'agradaria jugar a la Lliga Endesa. L'any passat em vaig casar, la meva dona té la seva feina i, com més a prop pugui ser de la meva família, molt millor. Tot i que hi poden haver bones connexions, haver de moure'ns a un altre país és més complicat. M'agradaria tornar a l'ACB perquè crec que hi puc aportar coses. Estic per jugar i ajudar a qualsevol club que estigui disposat a fitxar-me.

Quan ha pogut jugar, el seu rendiment ha estat bo. Potser li falta més regularitat física?

— Durant l'estiu vaig tenir ofertes. Algunes no les vaig poder estudiar amb prou temps i es van esfumar. D'altres les vaig rebutjar. Alguna altra, com la del Baxi Manresa, no ha acabat de tirar endavant. Vam mantenir converses, però no vam acabar de concretar res. Alguns dubten de com estic físicament amb l'esquena, però he tingut tres setmanes per demostrar que estic bé. He jugat quatre partits i no he tingut cap problema, però entenc que no és suficient. Confiar en un jugador que ve d'una lesió com la meva és complicat, però qui no s'arrisca no pisca. Jo també tinc ganes d'apostar per un projecte que potser en un altre moment no m'hauria plantejat. L'escenari és molt gran. Vaig aportar tres setmanes de molt bon nivell al MoraBanc Andorra, però potser em va faltar ritme i continuïtat.

Com afronta aquest moment tan diferent del d'altres etapes de la seva carrera?

— No ha sigut fàcil, però ara estic bé. He anat coneixent-me de mica en mica i valorant tot el que havia fet fins ara. Quan venen moments durs i complicats, com una lesió o com la sortida del Barça, d'on no hauria marxat mai, veus les coses amb una altra visió. Quan no tens ofertes o no tens la possibilitat de jugar on voldries, has de baixar un o dos graons i no és fàcil. Feia molts anys que escalava posicions o que em mantenia en una posició alta. Baixar, no tenir equip o que no arribin les ofertes que a mi m'agradaria és complicat. Intento gestionar-ho dia a dia. Tinc una persona, l'Adrià Carmona, un coach esportiu que va ser jugador de futbol, que m'ajuda a gestionar la situació. Intento no pensar més enllà del que passi avui.

Com s'ha trobat fent de comentarista a Movistar?

— M'ho he passat molt bé. És un món pel qual sempre havia tingut curiositat. Vaig fer la Supercopa Endesa i la primera jornada de la Lliga i m'ho vaig passar molt bé. N'he gaudit molt. Crec que podria ser una sortida de futur, però encara tinc ganes i il·lusió de jugar de manera professional. No continuaré fent de comentarista a Movistar perquè no vull que la gent pensi que estic retirat. Alguns m'ho preguntaven i no vull que la gent s'ho pensi. Encara estic en actiu. La meva intenció és continuar jugant en un projecte il·lusionant que confiï en mi.

Aquest diumenge hi ha clàssic. Com veu el partit?

— El Madrid surt amb avantatge perquè manté la plantilla, l'entrenador i el sistema de joc. Té molts automatismes consolidats. En canvi, el Barça ha fet més canvis. El nou entrenador aposta per una manera de jugar molt diferent de la dels últims tres anys. El projecte blaugrana necessita temps, tot i que en un club com aquest el temps sempre és reduït. L'ACB i l'Eurolliga són molt exigents, però la proposta m'agrada de moment. L'equip vol atacar en pocs segons i córrer la pista i a mi és un estil que m'agrada molt, però ara mateix el Madrid va un pas per davant.

El projecte ha tornat a posar l'accent en els jugadors espanyols.

— És important reunir els jugadors espanyols del moment. Willy Hernangómez ha tornat de la NBA i Joel Parra és una aposta important. A més, hi ha arribat Darío Brizuela. Són jugadors que coneixen bé la competició i, quan els ajuntes amb gent com Satoransky, Vesely, Kalinic i Laprovittola, formes un grup molt bo. La idea és molt encertada, però necessita temps per jugar de memòria, com ho fan el Madrid o l'Unicaja.

Com ha vist la sortida de Nikola Mirotic?

— Cadascú té el seu punt de vista o la seva veritat i ha de mirar pels seus interessos. Pel que fa al meu cas, sempre he sigut molt clar: a mi m'hauria agradat quedar-me al Barça tota la vida. No va poder ser i ja està. No sé si van proposar retallades a Mirotic o què va respondre. A mi no se'm va proposar abaixar-me el sou ni res semblant.

Com ha de gestionar situacions així un capità?

— És difícil perquè cada jugador sap la seva situació personal. Si a mi m'hagués passat sent capità, hauríem intentat arribar a un acord que beneficiés les dues parts. Sempre he intentat ajudar el club. Si el Barça m'hagués demanat retallar la fitxa i ampliar la durada del contracte, segurament ho hauria acceptat. El Barça és el club de la meva vida. Va ser una somni i un privilegi ser-ne el capità. Vestidors com el del Barça, on hi ha molts egos i jugadors amb un caixet alt, no són fàcils de gestionar.