L'equip català del Dakar nascut d'una llista de 101 coses que cal fer a la vida

BarcelonaMai un equip amateur d'aquesta dimensió havia arribat al Dakar. L'ALL1, un grup d'entusiastes de l'esport catalans, portarà enguany sis pilots al Dakar amb una estructura darrere seu de 18 tècnics, 30 acompanyants, assessors com Marc Coma i milers d'aficionats donant-los suport, així com el suport d'empreses de llarga tradició com Rieju, Martiderm, Motocard, Meroil, Pastoret, Encaixa i Mautomoció... Quin és el seu secret? La seva motivació, segurament: és l'equip que manté vius els somnis d'un jove que va perdre la vida fa uns anys.

El novembre de l'any 2017, l'Àlex Llibre, un barceloní que feia un munt d'esports, va perdre la vida en un accident de moto. Va ser un cop molt dur per als seus amics i familiars. Posant ordre a l'habitació del seu germà bessó, el Carlos Llibre va trobar una llista escrita a mà titulada "101 coses a fer a la vida”, on estaven incloses idees boniques com portar l'àvia a la muntanya, fer viatges al Brasil o participar en proves esportives de resistència de renom. El cinquè punt de la llista deia que volia participar al Dakar dalt d'una moto.

Aquella llista va ser la llavor que va portar el Carlos a intentar fer realitat els somnis del seu germà, una forma de mantenir viu el seu record i fer-li un homenatge. De fet, l'Àlex havia fet la llista a proposta del Carlos, que també tenia una llista de 100 coses que volia fer. Durant uns mesos, el germà va pensar que l'Àlex no havia fet la llista quan ell l'hi havia proposat, així que trobar-la en un calaix el va emocionar. I va decidir que calia fer alguna cosa. La resposta és l'equip ALL1, on tothom es pot sumar, encara que no hagués conegut l'Àlex Llibre, per fer colla i participar en els reptes de la llista. A la darrera Ironman de Barcelona, per exemple, ja eren més de 300 participants sota el paraigua de l'equip ALL1.

Al Dakar d'aquest any n'hi van sis, de pilots, un d'ells el mateix Carlos Llibre. Els pilots d'ALL1 s'han preparat sota les ordres del seu team manager, Moi Gangolells, fisioterapeuta amb experiència que ja ha acompanyat esportistes com Marc Coma i Laia Sanz en diverses edicions del Dakar. Els valents són Javi Amat, Pepe Martí, Xavier Pes, Fernando Conde i Josep Pedró, que van aconseguir el permís per ser al Dakar un cop van participar en una prova del Mundial de ral·lis, aquell del Marroc, quan van enregistrar un documental. En aquesta prova, però, el Carlos Llibre no va poder acabar, ja que va patir una caiguda, així que va haver d'anar després tot sol a l'Argentina per aconseguir el permís. Si no has acabat abans proves de certa duresa, el Dakar no permet que t'inscriguis, així que per poc el germà va quedar-se fora de la convocatòria de l'equip ALL1. "Va ser bonic quan es va classificar, estàvem tots nerviosos donant-li suport des de la distància. Hauria fet mal si ell, que ho ha originat tot, s'ho hagués perdut" explica en Josep Pedró, que ha crescut somiant en el Dakar.

En el nom del pare

"Jo portava ja anys amb la idea de fer un Dakar i una mica en comú ens va ajuntar. Sent tots barcelonins, ens havíem de conèixer. Ells podien ajudar-me a fer realitat el meu somni i jo em sumava a conèixer qui va ser l'Àlex. A més, ara tots ens hem fet íntims amics. Jo crec que remo igual que tots pel projecte del Juan i que m'ha arribat al cor de veritat. Hi ha una idea bonica darrere, deixar clar que no és un cercle tancat, que qualsevol persona pot fer seva la història de superació de l'Àlex" raona.

El Josep, a més, tenia una motivació extra: el seu pare havia participat al Dakar quan ell era un nen de quatre anys, amb un cotxe. "El meu pare va travessar tota l'Àfrica de punta a punta, era un aventurer. El fet d'acabar era un repte amb majúscules. És cert que la tecnologia i tot plegat ha canviat la història, però segueix sent una prova on hi ha molt espai per al romanticisme. El Dakar és sinònim d'aventura, d'històries úniques, de reptes... I arribar al Dakar és tan difícil que normalment al darrere hi ha un motiu molt gran" diu el Josep, que ha viscut aquests darrers mesos emocionat, ja que ha vist com el seu pare, de 76 anys, s'engresca més que ell. "El Dakar sempre ha sigut una forma de viure per a ell. Per a ell és molt especial i sempre ens ho transmet així. I que ara un fill seu ho faci... De fet, vindrà a visitar-me els últims dies al Dakar. Ja em dona consells, deixant clar que cal córrer, però no massa. Cal trobar el ritme just per no perdre massa temps, però no forçar la màquina" diu. Una tradició que passa de generació en generació, de les dunes africanes a les saudites. "Tinc una nena petita que sembla una mica trista, ja que marxaré molt de temps, però ja l'he enxampat explicant amb orgull que el seu pare farà el Dakar", diu el Josep. "Al Dakar hi ha equips gegants amb grans recursos, però un equip amateur que mobilitzi tanta gent no s'havia vist mai" afegeix.

Quan el Dakar acabi, quedaran reptes d'aquella llista de 101 punts. Alguns eren massa personals, però altres segueixen al cap dels membres de l'equip, que continuen fent comunitat pensant en el futur. La llista de l'Àlex segueix ben viva.