Què tenen en comú Eric García, Pedri, Dest, Mingueza i Araujo?

BarcelonaLa greu situació econòmica del Barça –i la consegüent rebaixa del límit salarial– dibuixa un mercat de fitxatges molt condicionat. Les últimes incorporacions segueixen un patró que perfila el retrat robot de quines opcions pot manegar el club per reforçar-se. Pedri i Dest són els millors exemples per resumir-ho. Sense capacitat per fer grans esforços econòmics, el canari encarna el tipus de fitxatge assumible: el Barça en va pagar 5 milions + 1 en variables al Las Palmas, condicionant la seva explosió al primer equip a un màxim de 25 milions a pagar en diferents conceptes. Pel que fa a Dest, el Barça n’acabarà pagant 21 milions + 5 en variables a l’Ajax, però la bona entesa entre els dos clubs va permetre ajornar el pagament del gran gruix d’aquesta operació en diferents terminis, fent un primer pagament simbòlic. Tanmateix, ni Pedri ni Dest se situen en una posició elevada en l'escala salarial.

L’exblaugrana Eric García, l'arribada del qual es va frustar amb la falta d’acord en les variables amb el City, encarna l’altre perfil de futbolista assumible pel club: jugadors que acabin contracte, que vulguin venir i amb els quals es pugui arribar a una entesa salarial adequada. De la mateixa manera, la delicada situació econòmica (i les lesions) ha permès a La Masia recuperar protagonisme. Així, Araujo i Mingueza han vist créixer exponencialment les seves opcions de formar part del primer equip.

Koeman torna a obrir la porta a Puig

Riqui Puig també entraria en aquesta necessitat d’apostar pel talent de la casa, però en la roda de premsa prèvia al partit contra el Granada –en què Koeman va tornar a demanar fitxatges a curt termini– el tècnic va repetir el missatge per als “futbolistes joves que no jugaran tant”. No va dir noms, però es referia a Puig, a qui anima a seguir els passos d’Aleñá, cedit al Getafe. Fa uns dies, tip de veure’s fora dels plans de l’equip, el vallesà va començar a plantejar-se la possibilitat de marxar per tenir minuts. Tanmateix, el seu entorn més pròxim li va recomanar que aguantés les pressions de l’entrenador i del club, que busquen que el jove migcampista se’n vagi per alliberar massa salarial i, així, tenir més opcions de tancar alguna operació al mercat hivernal.

Riqui, que només ha jugat 85 minuts oficials aquest curs, ha tingut dubtes raonables, però de moment seguirà entrenant-se a l’espera d’una oportunitat. D’altra banda, no perd de vista l’horitzó electoral, conscient que les coses poden millorar per als seus interessos quan hi hagi un govern estable i una línia d’actuació consistent a Sant Joan Despí. El de Matadepera veu que ni tan sols amb la baixa de llarga durada de Coutinho tindrà protagonisme amb Koeman.

No obstant això, no té intenció de moure’s. Té contracte en vigor fins al 2023 i pretén seguir treballant dur per triomfar al Barça i compartir aventures amb Pedri, a qui observa amb admiració. De fet, a part de les sessions que fa cada dia sobre la gespa, algunes tardes coincideix amb el canari al gimnàs de la Ciutat Esportiva, on tots dos completen la seva preparació per guanyar massa muscular, cosa que Koeman els va demanar només agafar la banqueta.