Ermita de Sant Nofre, l’extrem nord del desert de la Trinitat

PalmaLa nostra ruta se situa entre els municipis de Valldemossa i Deià, per possessions emblemàtiques com Can Costa, Son Moragues, Son Galceran, Son Gallard i Son Rutlan. En aquest entorn, entre el cel i la terra, seguint la forta empremta de Ramon Llull i l’arxiduc Lluís Salvador, travessam el bosc de les Ermites Velles. Etimològicament, ermita ve d’erm (lloc deshabitat o desert, també dit del terreny que no es conrea) i fa referència als espais que en època paleocristiana habitaven els primers anacoretes, als deserts del nord d’Egipte. Per aquest motiu, els àmbits geogràfics de gran activitat eremítica són anomenats ‘deserts’. L’ermita de Sant Nofre, a l’extrem nord del desert de la Trinitat, és un dels quatre ermitoris que tenien com a titular aquest sant. Els altres tres eren a la possessió de Son Fortesa (Puigpunyent), al puig de la Bastida (Sant Joan) i al Portitxol (Palma), aquesta ja desapareguda.

Aquesta és la idea que plana al llarg de tota la ruta, un espai per a la contemplació, aïllat, lluny del brogit mundà. Per acabar aquesta introducció, cal recordar que disposam de transport públic. La L-203 (tib.org) fa parada just a l’inici del camí de l’ermita de la Trinitat des del coll de Can Costa (424 m), al pk 70 de la Ma-10, a Valldemossa.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar en direcció a l’ermita de la Trinitat, cap a gregal. Ho feim pel camí que trobam a la dreta de la calçada, habilitat fa deu anys per facilitar-ne la connexió a peu des de Valldemossa. Sortim al camí de l’Ermita, que seguim coster amunt fins al final. Un carreró estret, clos entre altes parets, ens aboca sobre l’esplanada davant l’ermita de la Trinitat [15 min].

Travessam l’aparcament i una senzilla àrea recreativa, i ens dirigim cap a un portell metàl·lic que tenim a l’enfront (nord-est). Trobam una bifurcació, prenem el senderó de la dreta que s’enfila per damunt del pedrís del Bufador dels Ermitans. Iniciam un itinerari encisador per un espès alzinar, amb belles vistes cap a la costa, amb la torre de Son Galceran i Ca Madò Pilla, amb la Foradada darrere, com a principals protagonistes. Després d’una breu pujada, assolim una mena de coll [30 min], on a la dreta tenim la cova Busquera, un vell secret de contraban. Tot seguit, la bassa dels Porcs, un abeurador per als animals que recollia l’aigua d’escorrentia. De seguida descobrim el mur d’una de les dues Ermites Velles [35 min], dues construccions bastides una al costat de l’altra i envoltades d’uns murs ben alts. La primera i més gran és la que travessa el camí que ens ha duit fins aquí. Al centre, podem veure les restes d’una vella capella. Molt a prop, a l’esquerra, la segona ermita vella, dita de Sant Pau i Sant Antoni, de dimensions més reduïdes. A l’interior dels murs, encara són visibles la capella, les cel·les, l’hort i una petita cisterna. Per darrere, cap a gregal, hi ha un petit turó, una penya on s’ubica un vell mirador de l’Arxiduc, el mirador dels ermitans.

Segons acredita Bonifaci Molada en el llibre Paratges eremítics (Disset Edició, 2024), aquestes dues ermites ja existien quan va arribar a Valldemossa l’alaroner Joan de la Concepció Mir i Vallès (1624-1688), fundador de la congregació d’ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni, per establir-se en aquest indret l’any 1646. Després de dècades d’abandó, l’eremitisme que des de l’edat mitjana ocupà el bosc de Son Galceran experimentà una nova embranzida amb la seva arribada. No obstant això, sembla que el fundador de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni se situà, de tot d’una, al lloc on avui s’ubica l’ermita de la Trinitat.

Recuperam el camí inicial i continuam la marxa, que ara inicia un descens no gaire llarg fins a unir-se amb el camí que puja directe de Ca Madò Pilla. Abans, després d’uns revolts, passarem per un replanet on trobam, a l’esquerra, el mirador del pla de l’Ullastre [45 min]. Una altra bella obra de l’arxiduc Lluís Salvador. Tot seguit, a la dreta, un forn de calç i un extens ranxo de carboners ens recorden una altra mena de presència humana i els oficis tradicionals que feien de la Serra, el gran rebost de l’illa. [50 min] Sortim al camí de la Muntanya, part d’un vell i bell itinerari traçat per l’Arxiduc que unia Miramar i l’hostatgeria de Ca Madò Pilla amb Valldemossa per damunt del puig Caragolí. Giram a la dreta, passam per davant un coll de caçador, curiosament bastit sobre una petita construcció en forma de torre. A l’esquerra, l’accés a la cova de Ramon Llull, per on passarem de tornada. Ara, continuam endavant i travessam la paret que marca la partió entre Son Galceran i Son Gallard, entre Valldemossa i Deià. Iniciam una nova pujada que, després d’uns breus revolts, ens situa a l’altura del mirador de Son Gallard [1 h 00 min], un lloc de contemplació paisatgística dins la ruta arxiducal. El camí desemboca sobre un altre que puja de les cases i que s’enfila cap a l’estret de Son Gallard, per on prosseguim la marxa.

L’ermita vella més antiga

Un portellet de ferro assenyala el punt d’entrada a l’estret, on el camí de carro descriu uns monumentals revolts que salven amb mestria el desnivell i la complexa orografia del terreny. Avançam pel centre del comellar, però aviat el camí ens desvia cap a l’esquerra. Hem d’estar atents, una fita a l’esquerra del camí marca l’inici d’un tirany [1 h 15 min], que ens ha de dur a l’ermita de Sant Nofre. Tot d’una passam per un rotlo de sitja i unes barraques. El sender apunta cap a gregal i travessa una paret seca, partió de Son Gallard i Son Rutlan. Seguim unes fites ben posicionades i unes plaques de ferro, amb unes fletxes pintades de negre. En veure a la nostra esquerra una mena de barraca, condicionada pels caçadors amb una improvisada coberta de plàstic, envoltada de paret seca, podem afirmar que som a l’ermita de Sant Nofre [1 h 20 min]. Som a l’extrem nord del desert de la Trinitat, dins el terme municipal de Deià, davant una de les més antigues de les conegudes com les Ermites Velles.

Tornam enrere. Desfeim passes fins a la partió de Son Gallard i Son Galceran, a l’altura del bell i peculiar coll de caçador abans esmentat [1 h 50 min]. A la dreta, el caminet que baixa a la cova de Ramon Llull. Segons la tradició, habitacle natural ocupat pel savi foll durant les seves estades a Miramar, a final del segle XIII. Acabada la visita, recuperam el camí principal i el seguim cap a ponent fins a passar pel mirador dels Tudons [2 h 00 min]. Després d’un breu descens, ja pròxims a la carretera (Ma-10), ens desviam a l’esquerra per una pista de terra que ens conduirà fins a l’ermita de la Trinitat [2 h 20 min] i d’aquí fins a la parada de bus, on posam punt final al nostre itinerari [2 h 40 min].

@Fita_a_Fita