Una remuntada esbojarrada per fer somiar el barcelonisme (3-2)

BarcelonaAquest Barça té estrella. Cau d’un tercer pis i cau dret. Si fa poc jugava bé i golejava, avui ha firmat una actuació ben dolenta per acabar aconseguint un triomf poc esperat. Un triomf amb ràbia, amb cor i coratge. Una victòria per maquillar un partit que, segurament, mereixia perdre. Un final per somiar i per superar el malson que l'equip ha viscut durant bona part del matx. Abans, el Barça havia rebut dues plantofades que l’han fet tocar de peus a terra. L'han fet reaccionar al final, quan tot semblava perdut. Si fa pocs dies els gols vessaven de les butxaques del Barça, avui només han arribat al final, quan l’equip, convertit en un animal ferit, s’ha endut el triomf de la forma menys esperada, amb tres gols en els darrers 10 minuts (3-2). Aquest Barça té una estrella que el cuida, té fam i té jugadors que no volen perdre. Aquest Barça atemoreix els enemics. I res fa més por que un equip que guanya quan enamora, i també quan és lleig.

I mira que Rafa Benítez ha punxat el globus que el Barça havia inflat en pocs dies amb certa facilitat durant bona part del partit. 80 minuts, concretament. Quin un, Benítez! Quan ell aixecava murs defensius, Lamine Yamal encara gatejava. Semblava per un moment un viatge al passat, amb el Barça forçat a atacar de nou contra un rival de Rafa Benítez. Els que tenen memòria recordaven el seu València, el seu Liverpool... i ara recordaran el seu Celta, capaç de provocar un tall de digestió a un Barça que arribava al Lluís Companys amb una rialla d’orella a orella però que ha hagut de patir de valent per tocar el cel. Es gaudeixen més aquests triomfs, tot i que Xavi no pot estar content. De cap manera ha jugat bé, el seu equip. El tècnic vallesà, acabat de renovar, té feina per millorar el plantejament en partits contra rivals defensius. Els aficionats tenen una nova historieta per explicar, la del dia que el Barça, per primer cop en un segle, va aixecar a la Lliga un partit que perdia 0-2 als 80 minuts.

Amb el Betis i l’Anvers, el Barça havia fet festa grossa contra rivals que prenien riscos, que deixaven espais. El Celta no és així. Calia veure com ho feia el Barça dels Joãos contra un os dur de rosegar. La resposta ha estat preocupant. Si calia, el Celta modificava el seu 5-3-2 en dues línies defensives de cinc homes, com si fos una tàctica militar d’aquells exèrcits d’altres èpoques dirigits per generals amb barrets guarnits amb plomes. Els gallecs tenien molt clar què fer quan recuperaven la pilota: fer-se un fart de córrer. El pitjor per al Barça no ha estat fer-se mal al cap de tant topar contra el mur visitant, el pitjor era que les millors ocasions han estat del Celta a la contra. Sort de tenir Ter Stegen i sort que Iago Aspas, la gran estrella visitant –cosa estranya– ha perdut la punteria. La primera part ha acabat amb el Barça desorientat, per darrere en el marcador per un gol. Haurien pogut ser més d'un, ja que el Celta ha burlat sempre Oriol Romeu i De Jong per aixecar atacs. El neerlandès, per acabar-ho d’adobar, s’ha lesionat i ha hagut de cedir el seu lloc a un hiperrevolucionat Gavi.

Xavi havia canviat poques coses, de sortida. No es tractava de tallar les ales als Joãos, ara que el barcelonisme s’ha enamorat d’ells. Això sí, ha estirat les orelles a un Balde una mica inconstant deixant-lo a la banqueta. En el seu lloc ha entrat Marcos Alonso, en una aposta que ha fet aigües. De fet, Marcos ja no ha tornat al terreny de joc després del descans, tal com li ha passat a Romeu. El Celta, sense haver de fer faltes, ha aconseguit tapar els espais pel mig, on Gündogan estava massa ofegat, i per les bandes. Frustrat, Lewandowski ha anat abandonant de mica en mica l’àrea, i ha intentat recordar als seus companys que estava jugant. No li sortien les coses. En part, pel que feia. En part, pel naufragi col·lectiu blaugrana. Durant bona part del partit no semblava que el polonès seria un dels noms de la nit.

Un final sorprenent

Després de ser colpejat un cop i un altre per l’esquena, al descans Xavi ha canviat a línia de cinc. La cosa ha durat ben poc, ja que tampoc rutllava. Lamine Yamal ho ha intentat amb alguns atacs individuals, però també ha acabat amb els peus atrapats a la xarxa defensiva d’un Celta que anava avisant. Anava perdonant, a la contra. El Barça ho sabia. Jugava amb foc. Frustrat i nerviós, l'equip blaugrana només es mantenia dempeus gràcies a la grapa d’Araujo, que ha tornat a l’equip per liderar la defensa i intentar-ho amb algun xut llunyà. Més cor que cap. No era el dia del Tauró, avui sense dents. Ferran, de fet, ha acabat substituït per Raphinha. Xavi ha anat cremant naus, però tot semblava perdut quan en una contra Aspas, que no feia gols, ha regalat una assistència a Douvikas. El 0 a 2 ha glaçat un Olímpic on només se sentien els crits dels gallecs. I els dels centenars de catalans amb sang gallega, esclar.

El Barça, ferit, ha decidit caure amb el cap ben alt i João Felix, tot i que no tenia el dia, s’ha inventat una preciosa assistència per a Lewandowski. Un gol preciós que ho ha canviat tot. Jugadors que fins llavors no tenien el dia, han canviat. Una metamorfosi en 10 segons que ha agafat per sorpresa el Celta. El mateix equip que corria sense cap durant 80 minuts s'ha fet fort. I els dos Joãos, que no estaven vivint un partit còmode, s'han endollant. El polonès ha marcat el segon gràcies a una assistència de Cancelo. I el mateix portuguès, agressiu i amb mil vides, ha firmat una remuntada que ningú esperava amb un darrer gol preciós, on ha rematat una bona centrada de Gavi. Mira que el partit de Cancelo havia estat dolent, fins llavors. I ha acabat provocant una dolça bogeria a tot l'estadi. Aquest Barça vol menjar-se el món. I si el punxen, reacciona. Bona senyal, està molt viu. Té moltes coses per dir.