Espanya conquereix l’Europeu de les estratègies

BarcelonaLa selecció espanyola s’ha doctorat aquest diumenge al Tele2 Arena d’Estocolm amb la conquesta del seu segon Europeu d’handbol, reeditant la condició de campió en superar Croàcia i assegurant-se la presència als Jocs de Tòquio 2020 (22-20). Ha sigut l’èxit, rodó, de la versió 2.0 d’una generació daurada que ha après a reinventar-se des del coneixement del joc i la pissarra de Jordi Ribera. L’entrenador gironí s’ha confirmat –si encara no ho havia fet– com un estratega terrenal de superelit. Sense aureoles de guru ha fet una gestió impecable, una més, per decidir una de les finals més disputades des del plànol tàctic.

Ha guanyat arriscant, apostant per Rodrigo Corrales, Iosu Goñi de tercer (el jugador amb menys minuts de la plantilla) per poder fer transicions sense doble pivot i Dani Sarmiento de titular al centre, amb canvi atac-defensa. La fórmula ofensiva pels moments del tot o res ha anat evolucionant amb el pas de les jornades. Espanya s’ha trobat còmode amb la unitat petita, movent la pilota contra la defensa 5:1 per buscar les penetracions i obrir el camp. Per atacar bé contra un sistema profund cal desplaçar l’avançat, moure’l i poder trobar espais per fer trajectòries àmplies. L’encert hispà ha desencadenat un efecte dòmino de correccions i de retoladors dibuixant fletxes a les dues pissarres.

Croàcia ha reaccionat quan ha traït el seu credo. Lino Cervar ha engegat el pla B fent rotació a la porteria, Matej Asanin per Marin Sego, i canviant el model defensiu al 6:0 per estar junts als sis metres. Minivictòria personal. Espanya s’ha ennuegat amb les faltes de Musa i la facilitat de Domagoj Duvnjak, de més a menys, per trobar el pivot en els dos contra dos. Canvi de focus. La pilota ha passat a la teulada de Jordi Ribera. El de Sarrià de Ter ha demanat temps mort per reorganitzar les peces. Ha replicat les solucions d’emergències del rival. L’entrada de Gonzalo Pérez de Vargas i de Jorge Maqueda ha dibuixat un altre partit.

Són dos protagonistes de la fotografia de l’èxit espanyol. El toledà del Barça s’ha limitat a complir amb les expectatives que sempre ha arrossegat, una obvietat enormement complexa. Ha estat designat com a millor porter del campionat per normalitzar una manera de controlar el tempo del joc colossal. La renda més àmplia del conjunt estatal ha arribat per aquí, amb aturades i tres gols i una recuperació de pilota d’Aleix Gómez, que s'ha guanyat la condició d’indispensable en el futur més pròxim del projecte. Justícia per al de Sabadell.

Ha sigut llavors quan ha aparegut el gen competitiu dels croats. Han aixecat un -4 per reobrir el partit sense Luka Cindric, amb protagonisme testimonial. La final ha entrat en un tram de prudència extrema. Hi ha hagut pànic a equivocar-se i a perdre, fins que han aparegut els esquerrans d’Espanya, genis bojos que es regeixen per unes altres normes. Primer Gómez ha transformat un penal de llançament liftat amb empat 20-20 a falta d’un minut i mig. Croàcia ha perdut la possessió i Álex Dujshebaev ha sentenciat de maluc, com ho va fer a les semifinals contra Eslovènia, en una acció que no es demana, es fa.