RCD Espanyol

Per què l'Espanyol va arrossegar a Montjuïc un 45% més d'abonats que el Barça?

Entre el 1997 i el 2009 l’entitat blanc-i-blava va superar en prop de 8.000 fidels l’actual xifra d’abonats blaugranes

El Barça té previst jugar a Montjuïc fins a finals de 2024 mentre s'allarguen les reformes de l'Spotify Camp Nou
11/09/2023
3 min

BarcelonaEls trasllats són processos incòmodes, especialment per als clubs de futbol. Posen a prova la fidelitat d’unes aficions que no sempre estan predisposades a canviar les rutines per acompanyar els seus equips a l’exili. Tot i que la distància que separa de Montjuïc l’Spotify Camp Nou i els terrenys on fins al 1997 s’aixecava l’estadi de Sarrià és exactament la mateixa, quatre quilòmetres, la resposta de les respectives masses socials ha estat força diferent: l’Espanyol va aconseguir arrossegar un 45% més d'abonats en les dotze temporades que va viure a l’Estadi Lluís Companys que el Barça enguany. 

Abonats del RCD Espanyol a Montjuïc

L’entitat blanc-i-blava va registrar una mitjana de 25.460 abonats entre el 1997 i el 2009, 7.910 més dels 17.550 fidels anunciats pel conjunt blaugrana a mitjans d'agost. Només un curs a Montjuïc, de fet, l’Espanyol no va arribar als 20.000 abonats: va el 1999-200, amb 19.354. L’any del seu comiat (2008-09), el club periquito va tancar-lo amb 29.514 abonats, una xifra rècord en un curs en què els blanc-i-blaus van aconseguir una remuntada històrica: quan faltaven deu jornades eren cuers, a vuit punts de la salvació. Gràcies a l’empenta de l’afició (el club va ajudar-hi, posant entrades a cinc euros), l’Espanyol va firmar 25 dels últims 30 punts. La grada va ser clau perquè l’era Cornellà-El Prat comencés a Primera. 

El factor preu té un gran impacte. L’Espanyol ha rebaixat a la meitat els carnets a Segona Divisió i l’afició ha tornat a respondre: 24.411 seguidors tindran un seient a l’Stage Front Stadium. Són 6.861 més (un 39% més) dels que té el Barça a Primera Divisió. I això que el club blaugrana va rebaixar gairebé a la meitat la seva proposta inicial de quotes: a l’espai d’animació, l’abonament més barat va passar de 350 euros a 175; a tribuna, el més car va baixar de 1.740 a 870 euros. 

Parlant de diners, una altra diferència significativa: el Barça pagarà més de 35 milions d’euros a l’Ajuntament per l’exili a l’Estadi Olímpic, xifra que inclou el lloguer, les obres d’adequació a l’entorn, la modernització dels serveis de tot el recinte i el reforç del transport públic. L’Espanyol va començar pagant 180.000 euros per un lloguer que va acabar disparant-se fins als 600.000 euros anuals. Podria haver-s’hi quedat 99 anys més a canvi d’un euro, però l’oferta del consistori va arribar tard perquè el club ja s’havia compromès a fer l’actual Stage Front Stadium. 

Del pla de mobilitat a la confirmació d’assistència

Però quins altres motius expliquen la caiguda de més de 64.000 abonats que ha patit el Barça? La mobilitat és un obstacle clau: el Barça va pactar amb l’Ajuntament prohibir l’accés a vehicles de quatre rodes a l’entorn de l’Estadi Olímpic tres hores abans dels partits, una limitació que l’Espanyol no va patir. La rotació de socis és una altra molèstia que ha comportat que milers de seguidors del club blaugrana hagin demanat una excedència en l’abonament per evitar el trasllat a Montjuïc. L’abonat que vulgui acudir a qualsevol partit haurà de sol·licitar la seva entrada, com a mínim, sis dies abans que es jugui. Si no s’indica activament l’assistència, el club no li assignarà una localitat i no podrà anar-hi. A canvi d'aquest règim, el Barça s'assegura una bossa considerable d'entrades per comercialitzar-les a preu de turista. És a dir, força elevat.

La temporalitat de la mudança és una altra diferència clau per entendre la diferència de la xifra d’abonats entre l’Espanyol i el Barça a Montjuïc. El Barça preveu tornar a jugar a l'Spotify Camp Nou el novembre del 2024. És a dir, que l’abonat blaugrana, en principi, només haurà d’esperar un any i dos mesos per tornar a veure l’equip a casa. En el cas de l’entitat blanc-i-blava, la travessa entre l’enderrocament de Sarrià i la inauguració de Cornellà-El Prat va allargar-se dotze anys. Això sí, les molèsties pel trasllat no van impedir a l’Espanyol recollir diversos èxits esportius: mantenir-se a Primera, guanyar dues Copes del Rei i arribar a una final de la UEFA. Ara li toca al Barça sobreposar-se a aquest nou escenari

stats