Europa no té pietat amb l'Espanyol

BarcelonaLa visita al Molineux Stadium (4-0) serà recordada com un dels capítols més dolorosos de la història europea de l’Espanyol. “El resultat és excessiu, però no podem objectar res, no podem vendre motos. El futbol és eficàcia, i l'ha tingut el Wolves. No podem deixar de lluitar pel partit", va analitzar Abelardo Fernández. "Estem molt dolguts pel resultat, no esperàvem això. Hem errat en detalls, hem tingut situacions clares, però hem d'afrontar les derrotes, ja que aquests partits ens fan més forts per al que ens ve. Això treu la ràbia que portem dins. Cal aixecar el cap. Crec que no és tot tan negre com es veu malgrat que el resultat és una puta merda", va afegir, contundent, Matías Vargas.

Els blanc-i-blaus només havien encaixat en una ocasió quatre o més gols en una cita europea. Va ser ara fa gairebé 58 anys, el 14 de març del 1962, quan els espanyolistes van caure amb estrèpit a l’Estadi Partizan de Belgrad. Allà, l’Estrella Roja va capgirar l’1-0 obtingut a Sarrià amb un contundent 5-0. Com va passar a Wolverhampton, la majoria dels gols d'aquell partit van caure en una segona part en què l’Espanyol es va desfer.

Aquella derrota a Sèrbia, en els quarts de final de la Copa de Fires, va significar la primera eliminació de l’Espanyol en una competició europea oficial. Més de mig segle després, encara continua sent la derrota més voluminosa de les 12 participacions continentals de l’entitat periquita. Aquella, però, no va ser la més cruel, ja que d’això se n’encarregarien el Bayer Leverkusen i el Sevilla, en les dues finals de la UEFA perdudes per l’Espanyol als penals.

La de Wolverhampton va ser la 25a derrota europea de l’Espanyol. La sisena en què els blanc-i-blaus reben tres o més gols en un mateix partit. Només quatre anys després de l’eliminació davant de l’Estrella Roja, el curs 1965-1966, els espanyolistes van caure per 4-2 contra el Brasov romanès en el duel de tornada dels vuitens de final. Com que l’Espanyol s’havia imposat 3-1 a Sarrià, i com que aleshores els gols en camp contrari encara no tenien més valor, l’eliminatòria es va resoldre en un duel de desempat que van endur-se els blanc-i-blaus (0-1).

Del Racing White al Schalke 04

La següent derrota sonada va ser en la primera participació en la Copa UEFA, la temporada 1973-1974. El rival, un desconegut Racing White belga –club desaparegut el 2002– que va imposar-se a Barcelona per 0-3 en el partit d’anada. Tot i el triomf per 1-2 de l’Espanyol a la tornada, va quedar eliminat de la primera ronda. També a la UEFA van arribar les dues següents grans bufetades europees: la derrota als penals de la final de Leverkusen del 1988 (3-0) i l’eliminació, a mans del Feyenoord (0-3), als setzens de final del curs 1996-1997.

Dues temporades més tard, a la Intertoto, l’Espanyol va encaixar per segon cop en la seva història cinc gols. Va ser el Brno de la República Txeca qui va endossar un 5-3 als blanc-i-blaus en l’anada d’una de les semifinals de la Intertoto d’aquell any. Una derrota que va saber capgirar el conjunt aleshores dirigit per Paco Flores una setmana després (2-0). Des de llavors, i fins al naufragi al Molineux Stadium, només el Schalke 04, a la UEFA del curs 2005-2006 (0-3), havia sigut capaç d’anotar tres o més gols en un partit europeu a l’Espanyol. Aquella derrota, per cert, va ser l’última prèvia a la ratxa d’imbatibilitat blanc-i-blava. 26 partits seguits sense perdre que constitueixen un rècord tancat davant del CSKA Moscou i que quedarà tacat per una severa derrota en terres angleses que va esmicolar el somni blanc-i-blau europeu.