L'Espanyol empata amb pena i angoixa a Alcorcón (1-1)

BarcelonaMirar l'Espanyol es fa cada dia més feixuc. El "màgic" no troba la fórmula de l'encanteri, i l'ascens no arriba sol. Contra l'Alcorcón (1-1), antepenúltim classificat de Segona Divisió, va tornar a demostrar una mancança evident d'idees i determinació. Els de Ramis són experts a desaprofitar oportunitats. En el cas d'aquest duel ja no es tractava d'una oportunitat, sinó d'una necessitat absoluta. Un punt és molt poc, i el joc és encara més preocupant que el resultat.

Com ja va avisar a la roda de premsa prèvia al partit, Luis Miguel Ramis li tenia respecte –potser massa–, a l'Alcorcón, i va fer una aposta força defensiva a Santo Domingo. El primer canvi important a l'alineació inicial va ser Gragera, que no era titular des del desembre i a Madrid va formar un doble pivot amb Keidi Bare. Keita Baldé, d'altra banda, va ocupar el lloc de Pere Milla. Seva va ser la primera bona oportunitat del conjunt català, que va trigar 27 minuts a arribar, però l'internacional senegalès no va estar encertat.

Els començaments no li proven a l'Espanyol, i aquest va ser ben incòmode i feixuc. Els blanc-i-blaus van patir un grapat d'ensurts en la primera mitja hora, i un sòlid Joan García es va haver de reivindicar sota pals aturant tres rematades perilloses. La banda esquerra, amb Cabrera de lateral, patia la velocitat de Víctor García. Els de Ramis només sabien construir el joc amb passades enrere i quan arribaven a l'àrea rival, s'oblidaven d'afinar la punteria. Mentre que el juvenil perico, tot i acabar perdent, va exhibir empenta i orgull a la final de la Copa del Rei, els grans jugaven desganats. Potser han perdut la il·lusió de la infantesa, potser Ramis no els inspira prou entusiasme.

Un dels pocs jugadors amb propostes, en forma de centrades, estava sent Omar El Hilali. Després de 65 minuts d'un partit adormit, una d'aquestes centrades va trobar el cap de Braithwaite. Un cop més, el danès va treure del fang el seu equip, colant la pilota al bell mig de la porteria i marcant el 0-1. El va celebrar rabiós i segurament alleujat, però l'alegria li va durar molt poc. L'Espanyol no va aprofitar l'empenta i, de sobte, el duel va revifar. Deu minuts després Chema va signar l'empat final rematant amb decisió un rebot. Està molt bé i és molt noble respectar els rivals, ocupin la posició classificatòria que ocupin, però els discursos de Ramis fan pensar que al tècnic no li sembla tan greu que el club perico sigui a Segona. Ni a Chen Yansheng, l'etern desaparegut. Els blanc-i-blaus podien dormir líders si guanyaven, però tornen a la tercera posició. La bona notícia és que només es troben a un punt del líder, però el joc exhibit genera molts dubtes.