Espanyol: de la "falta de respecte" a Braithwaite a la vida extra de Chen

BarcelonaChen Yansheng respira alleujat veient que l’Espanyol torna a Primera. El propietari i president blanc-i-blau va seguir de matinada, i a 10.000 kilòmetres de distància, com més de 33.000 persones celebraven a l’Stage Front Stadium el sisè ascens de l’entitat periquita a la màxima categoria. Econòmicament parlant, implicarà una injecció de més de 50 milions d’euros que permetrà eixugar part dels números vermells acumulats des del 2021 i reduir la necessitat d’afrontar nous préstecs. 

Esportivament, tenir de nou els primers equips masculí i femení a Primera suposa una nova oportunitat per a un dirigent que, malgrat haver esgotat el crèdit de la massa social blanc-i-blava, es resisteix a fer un pas al costat. Del game over a la vida extra d’un empresari que va fer fortuna amb joguines i videojocs. L’ascens no tapa la gestió nefasta de l’únic president espanyolista amb dos descensos a Segona. És l’únic, a més, que no ha deixat el càrrec després de perdre la categoria. Sí que ho van fer Victorià Oliveras de la Riva (1962), Joan Vilà (1969), Antoni Baró (1989) i Juli Pardo (1993). 

La seva absència en un dels partits més importants de la història del club va ser la més destacada en un estadi on ja no se l’espera. Yansheng, de fet, només ha trepitjat Barcelona en una ocasió (l’estiu de 2022) en els últims cinc anys. Ni tan sols va enviar un missatge de suport i ànim a una afició que fa mesos que demana un canvi de rumb al capdavant de l’entitat. Un moviment que, de moment, Yansheng no té gens de pressa per executar. No fins que arribi una oferta que satisfaci les seves pretensions econòmiques. 

Amb el retorn a Primera, el valor del club, i per tant el seu preu de sortida, pujaran per l’augment del repartiment dels drets televisius. Un fet que podria allunyar l’interès de Mountain Star Sports Group i d’altres possibles inversors, i que, per tant, acosta la continuïtat de Rastar al capdavant de l’entitat. Mentrestant, el propietari del 99,59% del capital social del club continuarà delegant en homes de confiança com Mao Ye (conseller delegat) o fins i tot el seu fill, Chen Chuanghuang (conseller i representant mercantil) la gestió d’una de les més de 40 empreses que formen part de Rastar.

Els fronts oberts: de Braithwaite a Manolo González

El retorn a la màxima categoria no necessàriament modificarà l’estratègia de contenció de la despesa que el hòlding fa anys que ha instaurat a l’Espanyol. En les últimes quatre temporades, el club només ha invertit 32,4 milions en fitxatges, la meitat dels 61,5 milions rebuts per traspassos. Són poc més de 8 milions per curs. El futur de l’entitat passa per fitxatges low cost i per rendibilitzar els actius del planter. La incorporació de Fran Garagarza, expert en revaloritzar actius, s’emmarca en aquesta política. El director esportiu blanc-i-blau necessitarà que Yansheng flexibilitzi aquesta postura per reconstruir una plantilla que sigui capaç de mantenir-se de forma estable a Primera. 

Començant per un Martin Braithwaite que, amb 33 anys i després de firmar 22 gols a Segona, vol firmar l’últim gran contracte de la seva carrera. Ha refusat propostes de l’AEK d’Atenes i de Qatar, i també l’interès de clubs com el València, perquè de moment cap d’ells arriba als gairebé 5 milions bruts anuals que demana. Tot i tenir un any més de contracte amb l’Espanyol, podria marxar gratis aquest estiu després d’un pacte al qual va arribar amb Garagarza l’estiu passat. “Fa un any el club em va fer una oferta de renovació, però va ser una falta de respecte, una mostra que no confiaven en mi. A veure si volen que segueixi aquí. Puc sortir lliure”, va explicar a DAZN. 

El danès va ser un dels diversos jugadors que van posicionar-se a favor de la continuïtat de Manolo González. “Jo em vull quedar, però no sé què passarà, la decisió està en mans del club”, va apuntar l'entrenador. Qui segur que no seguirà és Nico Melamed, que continuarà a Segona defensant la samarreta de l’Almeria.