La polèmica arbitral beneficia 'in extremis' un Espanyol mediocre

BarcelonaDesprés de cent vint anys d’història, els pericos observen com l'Espanyol viu un dels seus moments més agònics. El clamor contra Chen Yansheng fa temps que se sent a les graderies i a les xarxes, i un empat contra el Llevant (1-1), fruit d'una altra actuació mediocre, afegia llenya al foc. Però un penal a favor en l'última jugada, segons després d'una acció similar a l'àrea pròpia que Arcediano Monescillo no va assenyalar, va girar la truita. Si bé el joc tornava a no acompanyar, el resultat sí que es va posar del costat blanc-i-blau quan Martin Braithwaite, de nou decisiu, situava un 2-1 que ningú esperava i que posa l'equip del discutit Luis Miguel Ramis a només un punt de l'ascens directe a Primera Divisió.

Des de la humiliant derrota a Elda i el tancament d’un mercat d’hivern decebedor, el club havia viscut una setmana de tensió que podia acabar en escabetxina si no se sumava un triomf balsàmic. Ramis potser estava disparant la seva última bala, i el seu onze inicial incloïa dos joves encarregats de fer la revolució: Ian Forns al lateral esquerre i Omar Sadik, que debutava a la Lliga. Sadik estava més perdut, però Forns va rendir a molt bon nivell al lateral esquerre. Actuació molt intensa, la seva.

Els quatre primers classificats havien empatat en aquesta jornada i l'Espanyol havia d'aprofitar l'oportunitat. El missatge el va entendre a la perfecció Braithwaite, que al cap de dos minuts va avançar els blanc-i-blaus al marcador a la sortida d'un córner. Després, el no-res: la del danès a la xarxa va ser l'única rematada entre els tres pals de tota la primera part. Ramis demanava posar-hi el coll, i els jugadors l'hi van posar una miqueta, però només durant un parell d'instants. Després, tothom a defensar, a patir i campi qui pugui. De nou, l'Espanyol era incapaç de generar gaire cosa. No era l'apatia d'Elda, però les combinacions no tenien continuïtat. Mentrestant, el Llevant amenaçava amb força regularitat la porteria de Pacheco.

Entre pancartes de "Chen go home" i xiulades als jugadors, l'Espanyol explorava el drama. L'avantatge blanc-i-blau estava sent un miracle i Dela, ja a la segona part, va col·locar la soga al coll de Ramis amb una rematada excel·lent. Amb l'empat i el rum-rum servits a l'Stage Front Stadium, Pacheco va haver d'evitar el desastre en diverses ocasions. El Llevant, tot i no estar fent un partit brillant, s'infiltrava en l'àrea dels locals amb massa facilitat. Però els pericos van tenir molta, molta sort. Després d'una possible mà de Keita Balde a l'àrea del Llevant que no es va xiular, l'àrbitre sí que va assenyalar la mateixa infracció d'Álex Muñoz a la banda contrària del camp.

Només gràcies a aquesta carambola a favor, Braithwaite va propiciar la victòria in extremis. A cada roda de premsa, Ramis continua insistint en l'enorme il·lusió del seu equip i en dir que "no caurà en el pessimisme". La il·lusió no es veu al terreny de joc ni en els resultats, i pessimistes són els 17 punts de 33 possibles, però en el futbol uns segons i un penal et poden salvar la vida com a mínim fins al pròxim examen.