L’Espanyol obra una gesta i recorda que no és el filial de ningú

BarcelonaL’Espanyol no és ni serà mai el filial del Reial Madrid. Els blanc-i-blaus van tirar d’èpica per tombar el líder de la Lliga (1-0), que va caure a l’RCDE Stadium gràcies a un gol a cinc minuts pel final. Els de Manolo González van saber resistir i patir per acabar assaborint un triomf que és or pur per l’empenta que suposa pels ànims, i perquè serveix per treure provisionalment l’equip pel descens, especialment en una jornada en què van punxar rivals directes com el Leganés, el Getafe o el Valladolid.

Per acariciar la mel, però, abans l’Espanyol va haver de sobreviure a un partit no apte per a cardíacs en què el Reial Madrid no va trobar el gol tot i desplegar tot el seu arsenal ofensiu. L’Espanyol va sortir a mossegar, amb una pressió força alta, però ben aviat va quedar clar que qualsevol opció de puntuar passava per ser forts en defensa. Els d’Ancelotti no van tardar gaire en apoderar-se de la pilota i van assetjar l’Espanyol, que va viure tota la primera meitat i part de la segona ben replegat en camp propi. En aquest pla de partit van destacar jugadors com Kumbulla, Cabrera o Urko, que va entrar al doble pivot en la seva primera titularitat com a espanyolista. Però també Jofre i Omar, que van treballar braç a braç per neutralitzar Vinícius formant un doble lateral, o Lozano, que va fer el mateix amb Bellingham, van fer una feina sensacional.

El Madrid va perdre Rüdiger ben aviat, al cap d’un quart d’hora de començar, per lesió. El va substituir Asensio, que va firmar un partit excel·lent, frenant qualsevol intent de contraatac de l’Espanyol. L’elevat sacrifici defensiu va passar factura al conjunt de Manolo González, que no va tenir lucidesa en atac per inquietar Courtois. Els espanyolistes, massa precipitats a l’hora d’atacar, van trobar a faltar un passador inspirat i un atacant amb energia per culminar algun contraatac amb precisió. Ho va intentar el voluntariós Roberto Fernández en diferents carreres en solitari, però van ser ben controlades per la defensa blanca.

Més feina va tenir Joan Garcia, que va acabar el partit amb els guants ben calents. A la primera part no va tenir excessiva feina, sobretot perquè els seus companys no van desendreçar-se ni concedir errades a darrere. Amb tot, el Madrid va aconseguir dirigir dues rematades a porteria. La primera va acabar amb gol de Vinícius anul·lat per falta prèvia de Mbappé sobre Pol Lozano. La segona va ser un xut de Bellingham des de la frontal que el porter de Sallent va blocar sense problemes. A la segona meitat el Madrid va accelerar el ritme i va posar contra les cordes un Espanyol que va defensar-se amb el ganivet entre les dents. Joan Garcia va refusar diferents avisos de Bellingham, Mbappé, Ceballos i Rodrygo. També ho van intentar Mbappé, a qui va frenar el pal, i de nou el brasiler i Valverde, que van topar amb la tanca en dues faltes. Els blancs ho van provar de totes les maneres possibles, però un i altre cop va topar contra el bosc de cames que va plantejar l’Espanyol.

Un crit per somiar

Quan tot semblava encarat perquè el Madrid marqués en qualsevol moment, Roca va engegar la moto i va habilitar Tejero, que des de l’extrem dret va dibuixar una centrada meravellosa al segon pal, on Romero va definir a la perfecció, agafant Courtois a contrapeu. Una diana que va deixar amb un pam de nas el Madrid i que va aixecar la immensa majoria dels 33.669 espectadors que van assistir a un RCDE Stadium vestit de gala.