Un Espanyol somnolent no passa de l'empat contra l'Osca (0-0)

BarcelonaL'Espanyol va protagonitzar un partit sense emoció, gols ni idees contra un Osca tranquil i sòlid (0-0). Després de l'èpica remuntada a Eibar, amb dos gols en el descompte, tant l'afició com els jugadors arribaven amb els ànims reforçats. L'equip havia de demostrar que la victòria de l'última jornada seria, per fi, l'anhelat punt d'inflexió i que no es quedaria en una bonica anècdota. Però no. Un cop més, la gent es pregunta com pot aquest equip ser el segon classificat de la Lliga.

La gran novetat a l'onze inicial de Luis Miguel Ramis va ser el jove porter Joan García, que substituïa Pacheco i s'estrenava en Lliga. Salvi Sánchez també va ser recompensat amb la titularitat després de marcar un dels gols de la remuntada contra l'Eibar. L'andalús va ser un dels més destacats, amb velocitat i verticalitat a la banda esquerra.

Una setmana després de les intenses emocions d'Eibar, l'afició blanc-i-blava va presenciar un duel descafeïnat a l'Stage Front Stadium. Durant la primera part no es va registrar cap xut entre els tres pals. Les dues àrees van estar força desèrtiques, i els porters observaven com el joc es desenvolupava majoritàriament al mig del camp. L'Osca, tot i lluitar per la permanència, és el segon equip menys golejat de la categoria, gràcies a la millora que ha fet un cop ha arribat a la banqueta el tècnic català Antonio Hidalgo. La seva defensa estava sent ordenada, ben coordinada i amb capacitat d'anticipació en els atacs rivals, que a poc a poc arribaven amb més freqüència però sense perill. El partit necessitava amb urgència que algú el sacsegés. Semblava que al conjunt aragonès ja li estava bé aquest no-res, però l'Espanyol no es podia permetre desaprofitar l'oportunitat de dormir líder de Segona.

La recepta de Ramis per buscar una mica d'acció a la segona meitat va ser el canvi de Pere Milla per Lazo, també autor d'un dels gols de la remuntada. Va protagonitzar un doble remat a la sortida d'un córner, però no va tenir sort. La primera ocasió clara va arribar, com de costum, amb Braithwaite. Després de rebre un centre d'Aguado, va poder superar el porter visitant i només havia d'acabar d'empènyer la pilota uns centímetres, però es va entrebancar i el porter va arribar just a temps per frustrar l'intent. A banda d'això, poca cosa més, excepte uns minuts finals de perill per als dos conjunts però que van arribar massa tard. L'empat demostra que els pericos no acaben d'imposar la seva voluntat de tornar a Primera. L'Espanyol continua sent massa lent, poc combinatiu, i ja fa temps que el joc de Ramis no innova.