L'Espanyol, en caiguda lliure enmig d’un divorci total

BarcelonaQuan el juny del 2016 Chen Yansheng i Ramon Robert van firmar el contracte de Quique Sánchez Flores, difícilment s’haurien arribat a imaginar que l’elevada clàusula de quatre milions d’euros, inicialment pensada per evitar una fuga del prestigiós tècnic a un equip millor, se’ls acabés girant en contra. Amb l’Espanyol en plena crisi esportiva, el club ja fa setmanes que dona per fet que el preparador madrileny ha esgotat tot el crèdit que tenia i que no pot continuar el curs vinent. Des de l'entitat, però, alhora es lamenta que tan alta indemnització els hagi impedit canviar el rumb en la direcció de l’equip els últims mesos. Com va demostrar després de la derrota contra l’Eibar, Sánchez Flores no pensa a dimitir, acabarà la temporada i el club haurà d’asseure’s amb ell a negociar una sortida amistosa. El mateix Chen Yansheng era el seu principal aval, però ha perdut la seguretat amb què va defensar-lo a ultrança al gener, fins al punt que ja no es descarta que no acabi l’actual temporada. Un escenari remot, però cada cop més plausible. El partit contra el Girona pot ser el detonant final de l’era Quique. En cas que es produís, però, el seu cessament haurà arribat tard. Una de les principals queixes de l'afició ha sigut precisament la inacció del club, que amb l'argument de l'elevada clàusula de l'entrenador va decidir no substituir-lo tot i veure els preocupants resultats de l'equip. Ara, sense objectius esportius per als quals lluitar, un canvi a la banqueta ja no servirà de res.

Al tècnic ningú li podrà retreure la seva professionalitat, però sí el fet que no ha complert les expectatives, especialment aquest segon any. També que fa temps que, amb la seva desil·lusió, sembla haver contagiat tot l’equip. "No sé si hem tocat fons, estem en una situació molt complexa i complicada. Portem una enorme llosa al damunt. És complicat fer valoracions perquè els jugadors estan en un període d'ofuscació important que no els permet jugar amb llibertat", va reconèixer dimecres Sánchez Flores, que va amenaçar de marxar de la roda de premsa quan va entendre que un periodista estava rient. La tensió és cada cop més palpable en l'ambient cada cop que surt a parlar.

Contra l’Eibar, ni amb els quatre capitans de l’Espanyol sobre la gespa —un fet que no passava des del primer partit del 2018, en l’únic triomf a domicili del curs, contra el Màlaga—, ni amb un onze amb garanties Quique Sánchez Flores va poder evitar un nou desastre de l'equip. La caiguda lliure dels blanc-i-blaus és cada cop més accentuada: un punt dels últims quinze i cinc jornades seguides sense marcar. Amb 468 minuts sense anotar cap gol, a més, aquesta és la segona pitjor ratxa golejadora de l'entitat en tot aquest segle. Si no marca contra el Girona es podria superar l'anterior registre: els 533 minuts sense gols espanyolistes entre la jornada 9 i la 16 de la temporada 2009-2010. Per si fos poc, els 36 punts en 33 jornades són un dels pitjors registres de l'entitat en lligues de tres punts: igualen els del curs 2015-2016, i només estan dos per sobre dels 34 de les temporades 2003-2004 i 2005-2006, els dos cursos amb puntuacions més baixes.

Quique assumeix que es mereixen les crítiques

El pitjor de tot, però, és la decebedora imatge d’equip decaigut i sense ànima que fa temps que demana que s'acabi aquest curs. Cada jornada a l’RCDE Stadium s’està convertint en una sessió de tortura per a un públic cada cop menys nombrós, que reacciona amb xiulets i càntics contraris a l’equip. Unes escridassades tan sonores com merescudes. La imatge del tècnic i els jugadors marxant capcots de l'estadi s'està tornant cada cop més habitual. "Respectem al màxim els gustos del públic, però fins que no estigui tot definit estaria bé que els jugadors juguessin en una atmosfera una mica diferent. Respectem la situació, l'hem generat nosaltres, el que vingui ens ho mereixem. Si no rendim, estem exposats a la crítica", va lamentar Sánchez Flores. El divorci amb la grada ja fa setmanes que és evident.

Les seves declaracions no hi han ajudat: si fa unes jornades assumia la defensa de la mala situació de l’equip, ara sembla espolsar-se part de la responsabilitat. Si abans de jugar contra l’Eibar el preparador madrileny deixava entreveure que “potser” no donaven per més, aquest dimecres va anar un pas més enllà: “Com ens deia Víctor Espárrago al València: «Si quan pots no vols, quan vols ja no pots». Segurament és això el que ens ha passat, que quan hem pogut no hem volgut o ens ha costat, i ara que volem potser ja no podem perquè hi ha equips que competeixen millor que nosaltres”. El cisma i la fractura entre el tècnic i el vestidor és total, encara que les aparicions públiques dels jugadors en la roda de premsa intentin apagar alguns incendis originats per declaracions. També Quique procura defensar la unitat del grup: "No hi ha cap problema amb la plantilla, no tenim secrets i quan una cosa no ens agrada ho comentem. Ara ells necessiten protecció, sortir al camp sabent el que ens trobarem".

Amb la deriva de resultats que porten els blanc-i-blaus, ara mateix l’únic argument optimista és la distància, encara àmplia, amb el descens: el Deportivo està a nou punts quan en falten només quinze. L'Espanyol, però, faria bé de no confiar-se gaire: fa tres jornades la diferència era de 16 punts. "En cap moment del curs al vestidor ens hem plantejat el descens, però cal estar alerta, ja que en el futbol han passat coses", va advertir. Els gallecs, per sort per als espanyolistes, tenen un calendari poc propici per a una gran gesta: encara han de rebre el Barça i el Vila-real, i visitar Balaídos i Mestalla. Afortunadament per a l’Espanyol, els blanc-i-blaus podrien no necessitar sumar cap punt més per certificar una permanència que quedaria assegurada si els periquitos guanyen diumenge al Girona i el Deportivo perd a Leganés. Un escenari, ara mateix, força improbable. L’Espanyol se salvarà, però més per demèrit de conjunts com el gallec que no pas per mèrit propi. El ridícul ja està fet.

Piatti, baixa a Girona

A nivell esportiu, Pablo Piatti pateix una lesió fibril·lar en la musculatura isquiotibial de la cama dreta. El futbolista argentí no va poder completar el partit d'aquest dimecres contra l'Eibar i se sotmetrà a proves complementàries per comprovar l'abast exacte de la seva malaltia. D'una altra banda, el central Oscar Duarte segueix al marge de la resta dels seus companys a causa de molèsties de turmell. El jugador costa-riqueny és dubte per al partit d'aquest diumenge contra el Girona a Montilivi. El defensa brasiler Naldo evoluciona correctament del seu sinovitis al genoll esquerre. El jugador ha realitzat la primera part de la sessió al costat dels seus companys, però ha baixat el ritme al tram final del entrenament