Esperant un (altre) miracle
La mateixa setmana que el Reial Madrid celebra la quinzena orelluda i assaboreix l’arribada de Kylian Mbappé, el Barça continua girant en l’espiral de promeses d’un futur millor que no arriba mai. Bill Murray està a punt de rodar un remake d’Atrapat en el temps entre les oficines del Camp Nou i els restaurants de la part alta de Barcelona. Tres anys i mig després del cèlebre "Ganas de volver a veros", Joan Laporta no només no ha tret el club del pou en què va ficar-lo Josep Maria Bartomeu, sinó que està veient com s’enforteix encara més el màxim rival presidit pel seu aliat Florentino Pérez. El mateix que va ajudar-lo a eliminar la norma dels avals o a rubricar la palanca de Sixth Street per poder fitxar l’estiu del 2022: de moment, l’únic mercat en què el Barça ha pogut fer inversions importants. L’altra palanca, la de la nebulosa de Barça Studios - Barça Vision, ha resultat ser un fracàs.
Com si fos el dia de la marmota, el club busca, per segon any consecutiu, uns milions inexistents que tornen a comprometre el seu marge de maniobra amb les normes del fair play de la Lliga. Aquesta vegada, com a mínim, el discurs del club s’ha tornat més realista. Ja era hora! Ni s’ha inflat un globus com el de la tornada de Messi ni han enganyat el nou entrenador assegurant-li que es podran fer fitxatges importants com van fer amb Xavi. No és casual que Laporta subratlli el valor de La Masia com a generadora de talent davant del nom imponent de Mbappé o que no vulgui alimentar cromos temptadors que han ocupat portades de diaris esportius. Que soni I got you, babe: tornarà a ser un estiu complex, amb la calculadora a la mà i esperant el miracle sobre la botzina. Un altre cop. Abans de somiar amb reforços, caldrà inscriure contractes pendents i retenir els Joãos per decret.
Malgrat tot, Laporta té a les seves mans acabar el mandat amb brots verds i deixar enrere el llarg hivern si aconsegueix estabilitzar (per fi) l’economia, que les obres del Camp Nou continuïn evolucionant a bon ritme com fins ara i, sobretot, que l’aposta per Hansi Flick surti tan bé com espera. Encara hi ha marge per remuntar i la massa social del club ha demostrat sobradament que no n'aprèn, del passat: si la piloteta entra, li importen un rave totes les qüestions dels diners o la presa de decisions a l’hora de gestionar l’entitat. Fiscalitzar fa mandra, el periodisme fa bola i en la ignorància som més feliços. Tu, Bill, per si de cas, no marxis gaire lluny i no et refiïs del missatge de cap lona.