Esperpent del Girona en tres minuts a Vallecas

GIRONAMíchel va passar-se un munt de setmanes, entre principis d'octubre i finals d'any, justificant la pobra evolució futbolística del Girona per la impossibilitat de fer entrenaments de qualitat, entre les nombroses baixes i un calendari atapeït, amb tres competicions. El tècnic del Girona sempre ha defensat la seva plantilla, llançant pilotes fora cada cop que se'l qüestionava per les mancances existents, especialment per l'absència de figures de pes en la zona de creació. Públicament, no s'ha queixat mai per no tenir aquest tipus de perfil, sinó que ha reivindicat que les individualitats, i, per tant, el conjunt, creixerien amb el temps.

Des del retorn de les vacances de Nadal, farà cosa d'un mes, fins l'actualitat, l'equip, amb la majoria dels futbolistes a disposició del tècnic, ha tingut setmanes netes per treballar la idea. I malgrat tot, la millora no es veu per enlloc. Al Girona l'està salvant certa efectivitat en moments concrets, que li ha permès tenir un botí de punts molt més gran del que segurament hauria de tenir. A Vallecas, un cop més, ha estat lent i previsible. Però això no ha estat el pitjor, perquè s'ha deixat remuntar un partit que tenia guanyat, amb un doblet de Nteka en tres minuts a les acaballes (2-1).

La imatge dels gironins torna a debilitar-se, perquè és incomprensible com han gestionat tan horriblement l'avantatge. Han transmès inseguretat, a banda d'una falta d'idees alarmant. Al davant, els costa la vida. Aquest cop Danjuma ha estat l'aposta en punta, però el neerlandès, com Asprilla, que no acaba d'arrancar, amb prou feines ha participat en el joc. Una de les accions ha estat gol, ben anul·lat per un fora de joc justíssim, tal com li va passar a Bryan Gil a Milà. Els petits detalls també estan penalitzant la continuïtat d'un equip al qual, en paraules de Míchel, li costa passar d'escenaris grans a petits. Dimecres era a San Siro, on volia deixar empremta. Això estimula molt més que córrer a Vallecas. Ningú no discuteix la professionalitat dels gironins, però és lògic que la diferència entre un món i l'altre els confongui. El que no és tan normal és que els costi tant posar qualitat a les seves jugades. O que llancin victòries a les escombraries.

L’Espanyol obra un petit miracle al Sánchez-Pizjuán

Blind i Gazzaniga, lesionats

A més, s'han vist limitats pel retorn de les lesions. Si ja no hi havia Miguel i a última hora va caure Krejci, Blind s'ha lesionat al cap de trenta minuts i el porter Gazzaniga ha aguantat fins a arribar al descans per no gastar una finestra de canvis, arriscant innecessàriament, perquè podria haver tingut un disgust. Ha debutat a la Lliga Pau López, que fa quatre dies era presentat pel Lens en un vist i no vist surrealista. El gironí ha estat malament en les accions dels gols.

Com que l'atac no funciona tot i fer mil i una provatures, Míchel ha cridat l'única variable que no fa servir mai d'inici, la dupla vintage que formen Portu i Stuani. I a la primera, els gironins han marcat: centrada d'Iván Martín, Stuani arrossega Lejeune i Bryan Gil entra per sorpresa al segon pal per rematar davant Batalla. Només amb un moviment, l'uruguaià ha fet més perill que la resta de davanters junts. El circ ha arribat al final, quan Nteka, i el mateix Girona, han embogit el duel davant la incredulitat d'un equip que acumula tres derrotes consecutives en nou dies.

Català silenciat i escorcolls excessius a l'aventura del Girona a Milà